Resultats de la cerca

Ocupà importants càrrecs públics relacionats amb l’expansió colonial portuguesa Com a historiador valorà la geografia econòmica i relativitzà la civilització europea i cristiana Escriví Rhopica Pnefma , obra d’influència erasmiana on, tot defensant l’ortodòxia de Roma, discutí l’escolàstica, desemmascarà el comportament dels clergues, desmitificà la noblesa i posà objeccions a la legalitat de l’origen del poder i de la propietat Dedicà els darrers anys de la seva vida a la realització d’una obra de grans proporcions, les Décadas da Ásia , sobre l’expansió portuguesa a l’Orient

Professor de geografia humana a la Universitat de Rio de Janeiro, fundà l’institut de nutrició humana del Brasil i fou elegit 1952-56 president del consell executiu de la FAO S'exilià a París l’any 1964, després del cop d’estat militar La seva obra, que relaciona els problemes demogràfics amb les deficiències de nutrició als països subdesenvolupats, ha aconseguit atreure l’atenció del món sobre la fam als països endarrerits Entre les seves obres cal esmentar Geography of Hunger 1949 i Geopolítica da fome 1951

Pertanyia a la noblesa de robe francesa S'establí a València, on adquirí la fàbrica de filats de seda dita Batifora , a Patraix, en la qual el 1837 installà la primera màquina de vapor del País Valencià Fou governador civil de diverses províncies, i alcalde de Barcelona 1851-52 El 1854 publicà Barcelona desde el 1 de julio hasta el 20 de setiembre de 1854 , exposició feta des d’un punt de vista liberal El seu fill, Enric Dupuy de Lôme València 1851 — París 1904, fou diplomàtic i autor d’obres de geografia

Fill de Mateu de Zaforteza i Crespí de Valldaura Fou professor de geografia econòmica a les escoles de comerç de Saragossa, Palma i València Entre les seves nombroses obres d’investigació sobre aspectes relacionats amb la història de Mallorca, cal esmentar sobretot La Ciudad de Mallorca Ensayo histórico-toponímico , inacabada quatre volums publicats entre el 1953 i el 1960 Tradicionalista addicte al Movimiento Nacional, el 1938 compongué el poema patriòtic en castellà Son Berga , dedicat a José MPemán Era acadèmic corresponent de l’Academia de la Historia i cavaller de l’orde de…

El 1851 es graduà d’enginyer de camins, canals i ports i el 1870 d’arquitecte Fou enginyer titular de la província de Sòria i hi projectà el ferrocarril de Torralba a Sòria Establí l’emplaçament de l’antiga Numància 1863 Exercí diversos càrrecs públics i el 1878 ingressà a l’Academia Española també fou membre de l’Academia de la Historia, de la de San Fernando, etc Publicà Teoría de los puentes colgantes 1854, La Geografía de España de Edrisi 1881, Estudio sobre la invasión de los árabes en España 1892, etc

Llicenciat en Geografia, s’incorporà al departament de meteorologia de Televisió de Catalunya com a becari el 1993, i professionalment a partir de 1996, després d’un breu pas per Televisión Española Fou presentador dels programes El Temps dels telenotícies, i Espai Terra Morí en un accident de muntanya al Coll de Contraix, a la Vall de Boí A títol pòstum li fou atorgat el gener de 2013 el premi Pica d’Estats de periodisme turístic en la modalitat de televisió per un reportatge sobre l’Alta Segarra

S'especialitzà en història antiga, i els seus treballs han tingut una gran influència a Catalunya Excavà Numància Numantia , 1914-31, dedicà estudis al problema tartèssic Tartessos , 1922, a la geografia antiga de la península Ibèrica Iberische Landeskunde , 1955 i a la conquesta romana Viriatus , 1919 Sertorius , 1926, i fou l’autor de la recollida i els comentaris de gairebé tota la collecció de les Fontes Hispaniae Antiquae 1922-59 Molt lligat a l’escola catalana d’arqueologia, fou nomenat doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona

Professor de filologia romànica a la Sorbona, és autor de nombrosos treballs de crítica textual i d’etimologia del francès i del provençal medievals Representant destacat dels neogramàtics, intervingué en polèmiques contra l’etimologia impressionista o de geografia lingüística Fou collaborador, amb Hatzfeld i Darmesteter, del Dictionnaire général de la langue française sd, però 1890-1900 Els seus Essais de philologie française 1887 i Nouveaux essais de philologie française 1904, així com els Mélanges d’étymologie française 1902 1927 són models de rigor científic i d’erudició…

El 1877 i el 1884 feu dos viatges d’exploració al Marroc, i el 1886 explorà la regió occidental del Sàhara Aquests viatges prepararen l’ocupació de Río de Oro per part de l’Estat espanyol El 1903 es retirà de l’exèrcit i s’installà a València, on organitzà les escoles lliures d’enginyers electricistes i mecànics, per a les quals redactà nombrosos llibres de text El 1908 fou diputat republicà a corts per València Publicà Geografía militar de Marruecos 1884 i Expedición geográfico-militar al interior y costas de Marruecos 1885

Mercedari, prior del convent de Barcelona 1749-52 i provincial d’Aragó 1752-55, publicà poemes llatins en preliminars de llibres i opuscles religiosos en castellà deixà manuscrites obres molt diverses, com ara una geografia, unes Flors de la llatinitat , amb traducció catalana, francesa i castellana, que és una de les poques mostres d’activitat de filologia grega al període modern en català, les Notícies de l’alfabet grec i d’altres coses que concerneixen a les lletres gregues , totes tres inacabades i en català conservades a l’ACA, a banda d’altres obres