Resultats de la cerca
Es mostren 989 resultats
megapòdids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels fasianiformes, de 50 a 70 cm, que tenen les potes, els dits i les ungles grans i forts i que són els únics ocells que no coven els ous i els polls amb l’escalfor del cos.
Fan la posta a l’interior de piles de matèria vegetal en descomposició o la colguen a la sorra de la platja Els polls poden volar al cap de 24 hores d’haver sortit de l’ou Els gèneres més importants són Alectura, Leipoa i Megapodius Habiten a Indonèsia, la Melanèsia, Austràlia i la Polinèsia
nyandú
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels reïformes, de la família dels reids, de 130 cm d’alçària, que té les parts superiors d’un color gris terrós i les inferiors blanquinoses i taques grosses negrenques al cap, al coll i al pit.
Són gregaris i promiscus El mascle fa el niu, que consisteix en un sot a terra recobert d’herba, i les diverses femelles hi ponen de 10 a 30 ous en total, que ell cova Els polls són nidífugs Habiten a les pampes de l’Argentina, de l’Uruguai, del Paraguai, del Perú i del sud del Brasil
nudibranquis
Malacologia
Ordre de mol·luscs gastròpodes de la subclasse dels opistobranquis que es caracteritzen per la presència en el dors de papil·les de forma variable que funcionen com a brànquies externes.
Els adults no tenen conquilla i posseeixen un parell de tentacles bucals, que poden ésser reduïts, i un parell de tentacles cefàlics amb funcions olfactives La coloració d’aquests animals és molt variada i, sovint, d’una gran bellesa Habiten a la zona infralitoral de totes les mars, entre les algues Comprèn espècies fitòfagues i espècies depredadores
otàrids
Mastologia
Família de mamífers carnívors del subordre dels pinnípedes que tenen pavellons auriculars petits però molt sensibles; els ulls són grossos, el musell allargat i punxegut, amb bigotis formats per cerres gruixudes, dentat fort, amb 36 peces, i el coll llarg.
Els membres anteriors són transformats en aletes falciformes, i els posteriors, que no es poden moure independentment, giren cap endavant quan l’animal es desplaça a terra Són més esvelts que els altres pinnípedes, neden molt bé i són gregaris Habiten a gairebé totes les mars, especialment les de l’hemisferi meridional Comprèn els lleons marins
barrilet
Zoologia
Gènere d’ urocordats
, de la classe dels taliacis i de la subclasse dels doliòlids, d’uns 5 a 10 mm, amb el cos ovoide i envoltat per una sèrie d’anells musculars paral·lels.
Els barrilets habiten entre el plàncton superficial durant els mesos d’hivern, i en profunditat, a més de 200 m, a l’estiu Llur desenvolupament és complex i poc conegut presenten una alternació de generacions entre formes sexuades i asexuades Les espècies D mülleri i D denticulatum són mediterrànies, i D resistible i D gegenbauri , atlàntiques
vèlids
Entomologia
Família d’insectes pterigots hemimetàbols de l’ordre dels heteròpters caracteritzats pel fet de presentar dimorfisme alar, tenir el tòrax ampli i generalment ésser desposseïts d’ocels.
Depredadors i gregaris, habiten en les aigües tranquilles o a les vores dels corrents Ponen els ous sobre vegetals que emergeixen de l’aigua Si hom els molesta i els separa, es reagrupen ràpidament, per mútua atracció La família és composta d’unes 200 espècies, de les quals el gènere Velia és comú als Països Catalans
filactolemes
Zoologia
Subclasse de briozous que presenta el lofòfor en forma de ferradura i, sobre cadascun dels braços d’aquesta, una filera de tentacles interna i una altra d’externa.
L’obertura bucal va recoberta per una llengüeta o epistoma Habiten a les aigües dolces, on formen colònies homomorfes, algunes de les quals dotades de moviment Són hermafrodites, amb reproducció sexual i desenvolupament directe, o bé asexual, per la formació d’elements de resistència o estatoblasts Plumatella i Cristatella són comunes a les aigües dolces dels Països Catalans
macruriformes
Ictiologia
Ordre de peixos de la classe dels osteïctis estretament relacionat amb el dels gadiformes.
Posseeixen un musell prominent, boca ínfera i escates ctenoides, i tenen el cos allargat i acabat en una cua llarga i punxeguda La segona dorsal, la caudal i l’anal resten fusionades en una aleta única Constitueixen un petit grup de formes abissals, anomenades en general peixos rata Les espècies Macrurus sclerorhynchus i Coelorhynchus coelorhynchus habiten a la Mediterrània
miliobàtids
Ictiologia
Família de peixos condrictis de l’ordre dels raïformes, que presenten un disc subromboïdal, aletes pectorals molt desenvolupades en forma d’ala i una cua flagel·liforme més llarga que el disc.
La pell és llisa Habiten els fons sorrencs costaners, s’alimenten d’invertebrats bentònics i són tots vivípars Llur aparició es produí vers la fi del Cretaci, i actualment la família comprèn 4 gèneres i unes 20 espècies repartides per les mars temperades i càlides de tot el món A la Mediterrània hi ha la milana i el bisbe
micobacteri
Biologia
Gènere de bacteris de l’ordre dels actinomicetals, de la família de les micobacteriàcies, format per bacteris grampositius, immòbils i aerobis.
Inclou espècies sapròfites del sòl i dues espècies patògenes el bacil de Koch és l’agent causal de la tuberculosi, i el bacil de Hansen ho és de la lepra Els micobacteris es distingeixen dels altres bacteris perquè presenten alcoholoacidoresistència La majoria de micobacteris habiten en el sòl, on són importants perquè destrueixen la matèria orgànica
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina