Resultats de la cerca
Es mostren 17385 resultats
fornatge
Història
Dret català
Dels s. XIII al XVI, pagament que feia el forner arrendatari o quasi-emfiteuta d’un forn de destret al senyor jurisdiccional que li havia cedit el monopoli.
ratihabició
Dret
Declaració que hom fa de la seva voluntat respecte a un acte que un altre havia dut a terme en nom d’ell, aprovant-lo i confirmant-lo.
àngelus
Cristianisme
Oració que hom diu al matí, al migdia i al vespre en memòria de l’anunciació de l’àngel a Maria, que havia d’ésser Mare de Déu.
Pren el nom de la primera paraula llatina amb què comença Sembla que el costum de dir l’àngelus nasqué a Alemanya al s XIII, i no es generalitzà fins al s XVII A molts indrets és anunciat amb unes batallades
Cobla Els Rossinyols
Música
Cobla catalana fundada a Castelló d’Empúries (Alt Empordà) el 1889 a partir de la divisió de la Cobla Empordanesa, que havia estat dirigida pel mestre Antoni Agramont.
El 1891, Pau Guanter, dit el Rossinyol, en fou nomenat director i començà, així, l’època de més gran prestigi de la formació el 1892 guanyà a Barcelona el premi d’honor de lectura a vista, i el 1902, el premi d’execució al concurs de les Festes Colombines El 1906, un any després que Pau Guanter abandonés el càrrec de director, es fusionà amb la cobla Els Agramonts Durant els anys vint entrà en un període de decadència, i el 1936 desaparegué Després de la Guerra Civil fou recuperada per Lluís Buscarons, i es mantingué fins a l’inici dels anys cinquanta amb el nom de Cobla Pau Rossinyol El 1925…
alla breve
Música
Indicació que, en el Renaixement, prescrivia que el tactus havia de prendre com a referència la brevis en lloc de l’habitual semibrevis provocant un tempo més viu.
També s’anomenava proportio dupla Modernament ha mantingut aquest sentit de tempo viu aplicant-se a la blanca i s’utilitza tant per a designar el compàs de 2/2 indicat també amb el signe C com per a indicar que un compàs de 4/4 o C s’ha d’interpretar prenent com a pulsació de referència la blanca
Aśoka
Història
Tercer sobirà de la dinastia índia Maurya (~270-232 aC), fill i successor de Bindusāra, de qui havia estat virrei (uparāja) primerament a Tàxila i després a Ujjaen.
Segons llegendes, mort el seu pare, s’apoderà del tron mitjançant l’assassinat dels seus germans Les mateixes versions budistes li atribueixen una vida de plaer i disbauxa Kāmāśoka seguida d’un període de ferotge crueltat Chaṇdāśoka, per tal de contrastar la seva conducta anterior a la conversió al budisme amb la imatge paradigmàtica de l’Aśoka just i piadós Dharmāśoka Promulgà nombrosos edictes que foren gravats en pedres i columnes se'n conserven més de 20, de contingut més aviat exhortatori que no pas dispositiu En el més cèlebre d’aquests texts, erigit arran de la sagnant conquesta del…
puig Terrà
Turó
Un dels turons damunt els quals s’estén el nucli urbà de Manresa (Bages), al N del nucli més antic.
Al cim hi havia hagut un antic castell, refet el 1822 i ampliat el 1834 aleshores fou anomenat castell de Santa Isabel hi havia hagut també la capella de la Mare de Déu del Bonsuccés Modernament ha estat convertit en parc municipal
Domeny
Poble
Poble compartit entre els termes de Girona i de Sant Gregori, situat a l’esquerra del Ter, aigua avall de la riera de Llémena.
L’església parroquial de Sant Feliu de la qual depèn Roureda havia estat possessió de la mitra gironina Hi han estat trobades restes romanes Als segles XII i XIII hi havia molins drapers Formà part de l’antic terme de Sant Gregori
marquesat de Guadalest
Història
Títol concedit el 1542 a Sanç de Cardona i Roís de Liori, baró i senyor de la vall de Guadalest, almirall d’Aragó.
Passà als Palafox, marquesos d’Ariza, i als Arteaga, ducs d’El Infantado La baronia de Guadalest havia estat conferida a Hug de Cardona i de Gandia , besavi de Sanç, el qual l’havia heretada de la seva mare, Joana de Gandia
Penya Ciclista Poble Nou
Ciclisme
Club de ciclisme de Barcelona.
Fou fundada l’any 1929 per un grup d’aficionats, entre els quals hi havia José Camacho, el primer president Organitzà curses com el Gran Premi Cicles Catalunya i el Campionat de Catalunya Entre els seus corredors hi havia figures com Joan Campillo
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina