Resultats de la cerca

El làtex és constituït per una suspensió colloidal de cautxú en medi aquós, amb partícules a la ratlla de 05μm que coagula en medi àcid El cautxú és un polímer de l’isoprè o 2-metilbutadiè, amb llargues molècules filiformes, constituïdes per l’agrupament en posició cis de 3000 a 4000 grups isoprè, d’un pes molecular mitjà a la ratlla de 200000 a 300000 Presenta les reaccions d’addició pròpies dels dobles enllaços La molècula es trenca per oxidació bo i iniciant un procés de degradació el primer resultat del qual és un augment de plasticitat, que és total quan ha fixat l’1% d’oxigen, amb la…

Són pròpies de l’hemisferi nord

Consta aproximadament d’unes 750 espècies, la majoria naturals de zones càlides Urticàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Boehmeria nivea rami Parietaria sp parietària Parietaria diffusa morella roquera , blet de paret, granadella Urtica sp ortiga Urtica dioica ortiga gran Urtica pilulifera ortiga balera, ortiga de pilotes Urtica urens ortiga petita, ortigola

Actualment, l’àrea de distribució de la sargantana pirinenca als Països Catalans queda compresa entre el port del Portalet, a Osca, i el port de la Bonaigua, a Lleida IDEM, a partir de dades dels autors La sargantana pirinenca Iberolacerta bonnali és una espècie petita, d’uns 6 cm de mida corporal, tot i que també s’han observat exemplars adults de fins a 6,6 cm de longitud Les femelles són lleugerament més grans que els mascles La coloració dorsal dels adults és grisenca o bruna, amb reflexos olivacis i dues franges laterals fosques limitades per línies blanquinoses Té diverses taques…

Lentibulariàcies 1 Pinguicula grandiflora a aspecte de la planta, amb la roseta basal de fulles enganxoses i els peduncles florals llargs i nus, amb una sola flor al capdamunt x 0,5 b detall d’una flor vista per la cara inferior, amb el calze, la corolla bilabiada i un esperó llarg i dret x 1, 2 Utricularia vulgaris a aspecte de la planta amb les flors grosses, bilabiades i les fulles molt ramificades algunes de les quals estan transformades en vesícules per a capturar petits animals x 0,5 b detall de les fulles i de les vesícules x 5 Eugeni Sierra Distribuïdes per tot el món, comprenen unes…

D’entre els ocells terrenejants, ocells que veiem fent petites volades, en estol, als nostres camps, les cogullades es caracteritzen pel fet de tenir un plomall al cap, del mateix color terrós que la resta del plomatge La cogullada vulgar Galerida cristata , a dalt, a l’esquerra i la cogullada fosca Galerida theklae , a dalt, a la dreta es diferencien principalment pel diferent contrast entre el color del dors i el del dessota i per la intensitat del tacat del pit en vol, el dessota de les ales és ocraci en la vulgar i gris en la fosca La calàndria Melanocoripha calandra , a sota, a l’…

Pla de fàbregues i cingles del far després d’una lleu nevada Shella Hardie El Collsacabra 12, entre els principals espais naturals del sistema transversal El Collsacabra, també anomenat Cabrerès, és un massís de relleu tabular i acinglerat, que s’aixeca en el marge oriental de la Depressió Central Catalana Forma part de la Serralada Transversal, que enllaça els Pre-pirineus orientals amb la Serralada Pre-litoral La major part del territori correspon a la comarca d’Osona, on pertanyen totes les poblacions l’Esquirol o Santa Maria de Corcó, Cantonigròs, Tavertet, Rupit i Pruit El Collsacabra…

Comprèn prop de 400 espècies, la majoria pròpies de la regió mediterrània i de l’Àsia central Plumbaginàcies més destacades Armeria sp armèria Armeria alliacea gasó Limonium sp ensopeguera , ensopegall Plumbago auriculata gessamí blau Plumbago europaea malvesc , verdolina