Resultats de la cerca

Pau Milà i Fontanals és nomenat professor de teoria i història de l’art a l’Acadèmia de Barcelona

J J Winckelmann publica Geschichte der Kunst des Altertums, una “història de l’art de l’antiguitat” que esdevé el tractat bàsic del neoclassicisme artístic

Aquest llibre, en dos volums, és el resultat d’anys de recopilació de dades i d’esdeveniments dels quals l’autor fou testimoni Del primer volum en destaca una biografia escrita pel seu fill Emili Pi i Molist, després de la qual es presenten quinze articles relacionats amb la història, la política i la cultura de la ciutat En el segon volum es resumeixen, en quinze articles més, alguns àmbits de la vida pública de Barcelona i novetats significatives com l’aparició de l’enllumenat públic de gas També destaca un apèndix dedicat al fons antic de la biblioteca de la Universitat de…

Convençuts que els evangelis escrits havien estat precedits per tota una tradició oral, aquests autors prepararen, independentment, un instrument de treball per a remuntar dels evangelis actuals a les primitives formes d’evangelització Així hom descobrí les variacions experimentades per les tradicions evangèliques en passar de Jesús als apòstols i d’aquests a les primeres generacions cristianes El mètode fou preparat, en part, per Hermann Gunkel, en determinar les formes estilístiques pròpies del material narratiu i poètic de l’Antic Testament sagues etiològiques, culturals i històriques,…

Víctor Balaguer i Cirera comença a publicar la Historia de Cataluña y de la Corona de Aragón

Gaspar Escolano escriu Década primera de la Historia de la insigne y Coronada Ciudad y Reyno de Valencia

Antoni de Capmany de Montpalau i Surís escriu Cuestiones críticas sobre varios puntos de historia económica, política y militar

Josep Finestres, catedràtic de la universitat de Cervera, comença els seus treballs sobre el dret públic català Iuris catalauni elementa i De historia iuris catalaunici

Situat a les dependències de les antigues escoles municipals, és fruit d’una donació que féu al municipi el 1911 l’eminent naturalista Francesc Darder i Llimona , fill adoptiu de la ciutat Fins a la reforma del 2007 fou un clar exemple dels criteris colleccionistes i les concepcions científiques del final del segle XIX i el començament del XX, en la línia dels gabinets de curiositats S'hi mostraven diverses espècies animals, tant exòtiques com del país, però el museu fou conegut arreu del món per la polèmica creada per l’exposició a la sala de l’Home, on s’exhibien diverses restes humanes, d'…