Resultats de la cerca
Es mostren 14846 resultats
linneïta
Mineralogia i petrografia
Sulfur de cobalt, Co3S4, amb níquel i coure, mineral que cristal·litza en el sistema cúbic i és mena important de cobalt.
calamitals
Botànica
Ordre de pteridòfits semblants als equisets, de mida arbòria, important durant el Carbonífer i extingit al final del Triàsic, que inclou el gènere Calamites.
Celsa
Ciutat
Antiga ciutat de la vall de l’Ebre, l’actual Gelsa (Aragó), que fou seca important de monedes ibèriques durant els ssII-I aC.
Convertida en colònia per Juli Cèsar l’any 45 aC, fou una de les ciutats romanitzades més importants de la part central de la vall de l’Ebre
Ohio
Riu
Riu dels EUA, l’afluent més important del Mississipí per l’esquerra (1 550 km de longitud i 520 000 km2 de conca).
Format a Pittsburgh per la confluència de l’Allegheny i del Monongahela, corre en direcció W-SW i assenyala el límit entre els estats d’Ohio, Indiana i Illinois, al N, Virgínia a l’W i Kentucky al S La seva conca recull una gran part de les aigües que s’escolen a l’W de l’altiplà apalatxià A la primavera el cabal mitjà a la desembocadura, superior al del Mississipí, és de 8 500 m 3 /s Una adequada xarxa de canals facilita la navegació en tot el trajecte, la qual cosa el converteix en una via de comunicació magnífica entre les àrees carboníferes del curs superior i els centres industrials de…
el Segre
el Segre en passar per Bellver de Cerdanya
© Fototeca.cat
Riu
Riu del Principat de Catalunya, a la regió de la Seu d’Urgell i de Lleida, important afluent per l’esquerra de l’Ebre.
Neix al circ de la Culassa, a més de 2 000 m alt, al vessant septentrional del pic del Segre 2 844 m, al N del Puigmal, al municipi de Sallagosa Alta Cerdanya, dins l’antic terme de Llo Té una llargària de 265 km i desemboca a l’Ebre a Mequinensa Baix Cinca, on rendeix uns 200 m 3 /s de mitjana Els afluents principals són els de la seva dreta el riu d’Angostrina, el riu de Querol, la Valira, la Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorçana i el Cinca Deixa la zona axial dels Pirineus per abocar-se a la depressió de la Cerdanya, on passa per Sallagosa i al peu dels turons de Llívia i de Puigcerdà…
s’Albufera

Aspecte de s’Albufera
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Important entrada de la mar, de poca profunditat, a la costa de tramuntana de l’illa de Menorca, dins el terme municipal de Maó.
És la llacuna litoral més extensa de les Illes Balears, amb unes 72 ha, 130 cm de fondària mitjana i 3 m de fondària màxima Es comunica amb la mar oberta a través d’un canal de 400 m conegut com sa Gola, tancat per un cordó de sorra durant l’estiu En aquesta zona, dominada pels materials paleozoics en part impermeables, com també a la contigüa bassa de Morella 2,5 ha, s’hi desenvolupa un ecosistema de gran riquesa en el qual destaca la vegetació palustre i dunar i una gran varietat d’ocells L’àrea circumdant inclou, a més, prats i boscs esparsos de gran interès ecològic El 1986 es va declarar…
àcid aspàrtic
Bioquímica
Aminoàcid natural, no essencial, que intervé en els processos del metabolisme intermediari com a precursor important de composts nitrogenats i donador de grups amina.
La forma dextrogira L+-àcid aspàrtic és la més comuna i es fon a 270-271°C És especialment abundant a la canya de sucre tendra i a les melasses de sucre de bleda-rave Hom l’obté de la hidròlisi de les proteïnes i a partir de l’amoníac i de l’àcid fumàric És emprat en la investigació bioquímica i clínica, en detergents i com a fungicida i germicida
asistòlia
Patologia humana
Terme impròpiament aplicat a la disminució important de la qualitat de les contraccions cardíaques que dóna lloc a un estat d’insuficiència circulatòria permanent.
concerto grosso
Música
Forma musical en la qual els instruments o les veus rivalitzen a executar cadascun una part important que pot ésser considerada com a principal.
L’orquestra és dividida en dos grups d’una banda, els dels solistes o concertino i, de l’altra, el ripieno o tutti , és a dir, la massa orquestral Els primers exemples coneguts són els de Stradella 1682, però el veritable organitzador fou A Corelli 1653-1713 El concerto grosso és ordenat segons el pla de la sonata preclàssica Suplantat en acceptació per la simfonia, retrobà al s XX el favor dels compositors Stravinskij, Bartók, Martinů
Onofre Bruguera
Metge, catedràtic de la Universitat de Barcelona (1559) i autor d’un estudi important sobre l’epidèmia de caràcter catarral del 1562 a Barcelona.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina