Resultats de la cerca
Es mostren 1268 resultats
Margaret Sheridan
Música
Soprano irlandesa.
Entre el 1909 i el 1911 estudià a la Royal Academy of Music de Londres, i posteriorment fou deixebla d’A Martino a Itàlia, país on amplià la seva formació El 1918 debutà a Roma amb La bohème , òpera de G Puccini que interpretà novament un any després al Covent Garden, sala on presentà les primeres funcions britàniques de l’òpera Iris , de P Mascagni Entre el 1922 i el 1924 actuà a la Scala de Milà, tot i la seva vinculació al Covent Garden, on cantà fins el 1930 Es presentà amb èxit en diversos teatres italians, en els quals desplegà les seves qualitats gràcies al color…
Jean-Baptiste Stuck
Música
Compositor i violoncel·lista italià d’origen alemany.
La documentació situa gairebé totes les seves activitats a París Com a virtuós del violoncel, gaudí de la protecció del príncep de Carignan a la capital francesa També estigué sota el patronatge del duc d’Orleans El 1714 abandonà França i passà algun temps al servei de l’elector Max Emmanuel de Baviera El 1718 fou nomenat ordinaire de la musique du roy de Lluís XIV de França Stuck compongué òperes, cantates i música religiosa Com a membre del Concert Spirituel, la seva música fou interpretada assíduament del 1727 al 1729 Les seves obres més importants són les vint cantates franceses 1706-14,…
Paolo Conte
Música
Cantautor italià.
Considerat com un dels cantautors més importants d’Itàlia, cal buscar els orígens de la seva música en el jazz i el swing , i també en cantants francesos com Ch Aznavour i G Brassens De petit aprengué a tocar el piano i el vibràfon Entrà al món artístic component per a cantants italians de música pop, i no fou fins l’any 1974 que feu el seu primer disc Nostàlgia, tristesa, amors, desamors i sarcasme han estat la base de les seves cançons, que cantava amb veu ronca i a ritme de jazz , tarantella, tango, milonga i altres estils Entre els seus discos desta quen Paris Milonga 1981,…
Angelo Masini
Música
Tenor italià.
De família amb pocs recursos econòmics, estudià cant a Forlì amb G Minguzzi i debutà a Finale Emilia, en el paper de Polione de Norma , a l’edat de vint-i-tres anys Obtingué el seu primer gran èxit el 1871, a Bolonya, com a intèrpret de Don Sebastiano , de G Donizetti A partir de llavors fou contractat pels més importants teatres italians i europeus El 1875 fou escollit per G Verdi per a cantar, al costat de T Stolz, M Waldmann i Medini, la seva Missa de Rèquiem , durant una tournée per França, Anglaterra i Àustria Actuà a Petersburg, cada temporada, del 1876 al 1903 Es retirà el…
Artur Rodzinski
Música
Director d’orquestra polonès naturalitzat nord-americà.
Es formà a Viena, on estudià composició i direcció d’orquestra amb J Marx i F Schalk, entre d’altres El 1920 debutà a l’Òpera de Lviv amb Ernani A partir del 1921 s’establí a Varsòvia, on introduí les òperes d’autors contemporanis, com ara R Strauss, E Wolf-Ferrari o M Ravel Poc després s’installà als Estats Units, i del 1925 al 1935 fou cap del departament d’òpera i orquestra de l’Institut Curtis i dirigí l’Orquestra de Filadèlfia Els anys trenta dirigí a Nova York i en 1947-48 ho feu a Chicago Ocasionalment, es presentà en teatres europeus, especialment italians Així, el 1953…
Gonzalo Fernández de Heredia
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (1478-90) i arquebisbe de Tarragona (1490-1511).
Estigué vinculat al servei de Joan II i de Ferran II de Catalunya-Aragó com a ambaixador seu a Roma i accidentalment en altres estats italians fins el 1500, que entrà a la seva arxidiòcesi Fou capità de la guàrdia del palau durant el conclave que elegí Alexandre VI 1492 Aquest el nomenà posteriorment governador de Roma Fou desmembrada l’extensió de la seva província eclesiàstica amb l’erecció de l’arquebisbat de València 1492, al qual s’incorporaren com a sufragànies Cartagena i Mallorca Entre el 1498 i el 1499 l’impressor Rosembach li imprimí un breviari, un diürnal, un missal i…
Bartolomeo Francesco Rastrelli
Arquitectura
Arquitecte italià, fill de Bartolomeo Carlo Rastrelli.
S'inicià a París amb Rde Cotte i el seu pare, escultor, amb el qual i Le Blond anà a Peterburg el 1716 La tsarina Elisabet Petrovna el nomenà arquitecte de cort i el 1741 li confià la transformació arquitectònica i urbanística de la ciutat La dugué a terme amb models occidentals, sobretot italians i francesos d’inspiració renaixentista i manierista Solia fer els exteriors a escala colossal i els policromava vivament, i decorava els interiors amb profusió i gust rococó La seva obra millor és a Peterburg el Palau d’Estiu 1741-44, destruït a la Segona Guerra Mundial i posteriorment…
Francesco D’Oberto
Pintura
Literatura
Cristianisme
Poeta, religiós i pintor provençal d’origen genovès.
Professà a l’abadia de Lerins, d’on esdevingué bibliotecari Fou conegut com el Monjo de les Illes d’Or Escriví unes Victòries dels reis de Catalunya-Aragó i comtes de Provença, i també vides de poetes provençals i unes Flors de diferents ciències i doctrines Recopilà versos provençals, italians, gascons i francesos Illuminà les Hores de la reina Violant de Catalunya-Aragó Sembla que és el mateix que signà la taula de la Mare de Déu entre sant Domènec i sant Joan Evangelista vers el 1368, Palazzo Bianco de Gènova, i hom li ha atribuït la part pictòrica del retaule major de la seu…
Luigi Squarzina
Teatre
Dramaturg i crític italià.
El 1952 fundà el Teatro d’Arte Italiano amb Vittorio Gassman i fou director del Teatro Stabile de Gènova 1962-76 i del TS de Roma 1976-83 i coeditor de L’Enciclopedia dello spettacolo Obtingué un gran renom amb les seves innovacions sobre Brecht, Pirandello i Goldoni i reivindicà D’Annunzio Des dels anys seixanta s’interessà pels autors italians contemporanis i els clàssics en general Timó d’Atenes de Shakespeare 1983, Ciascuno a suo Modo 1984 i Come prima meglio di prima 1990, ambdós de Pirandello Entre els seus texts destaquen L’Esposizione universale 1949, Tre quarti di luna…
August Wilhelm von Schlegel
Literatura alemanya
Poeta i literat alemany.
Collaborà fins el 1797 en les revistes editades per Schiller i després amb el seu germà en la revista Athenäum 1798-1800 Fou secretari i company de viatges de Mme de Staël 1804-17 L’any següent fou professor d’història de l’art i de la literatura a Bonn Autor de diversos sonets i balades i del drama Jon 1803, contribuí poderosament a divulgar l’estètica romàntica, sobretot pel que fa referència a l’interès per llengües i cultures estrangeres S'interessà per la cultura índia i pel corrent històric de la ciència literària Inicià amb Tieck una traducció a l’alemany de Shakespeare, el valor de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina