Resultats de la cerca

Estudià farmàcia a la Universitat de Santiago, on es llicencià el 1884, i química a la de Salamanca, on ho féu el 1886 Fou catedràtic de tècnica física a la facultat de farmàcia de la Universitat de Barcelona, on arribà a ésser degà 1900-05 El 1905 es traslladà a Madrid, on fou degà de la facultat de farmàcia Treballà a Alemanya i realitzà estudis als EUA És autor de més de dues-centes publicacions Fou president dels instituts Alonso Barba i Santa Cruz del CSIC, premi de química de la fundació Juan March, i doctor honoris causa per diferents universitats

Exercí el periodisme a El Sol de Madrid i participà en la política des del 1931 Després de la guerra civil s’exilià a Mèxic La seva obra poètica acusa el predomini de l’erudició sobre l’emoció veritable Escriví Las interrogaciones del silencio 1918, on manifesta la seva obsessió pels temes eròtics, La corporeidad del abstracto 1929, Dédalo 1931-32, on assaja la tècnica surrealista, Azar de palabras , poesia pura a l’estil de Guillén Com a estudiós féu una Antología de la poesía lírica española 1934 i, en l’aspecte crític, Crónicas de Gerardo Rivera 1935 Publicà una novella, La túnica de Neso…

Coronel des del 1929, en produir-se l’ alçament militar del general Franco , del qual no tenia notícia, era cap de l’escola de gimnàstica de Toledo S'hi adherí i es tancà a l’alcàsser d’aquella ciutat —seu de l’Academia de Infantería— amb una guarnició integrada per guàrdies civils, i hi resistí 22 de juliol - 28 de setembre de 1936 fins que el general Varela obligà les forces republicanes a aixecar el setge Manà la divisió reforçada de Sòria El 1938 fou nomenat president del Consejo Nacional de Deportes des del 1941 Delegación Nacional de Deportes, a través del qual imposà la…

Publicà unes Investigaciones históricas 1665 i uns Anales del reino de Navarra 1684-1709, en els quals s’ocupa, entre altres temes, del comte Berenguer Ramon I de Barcelona i les seves relacions amb Sanç el Major de Navarra, així com de l’anomenat regne de Sobrarb, contra les opinions de Jerónimo de Blancas

Conreà la pintura d’història — El príncep de Viana Museo Provincial de Bellas Artes, Saragossa—, el tema literari —inspirant-se en Don Quixot — i els retrats oficials Alfons XIII , la Reina Victòria Eugènia Influït per MFortuny, treballà amb una tècnica minuciosa

Fill de Bernat de Mora El 1666 anà a Madrid, on fou nomenat escultor de Carles II Tornà a Granada el 1680 De la seva obra, en la qual és evident la influència de Cano i de PMena, es destaquen la Dolorosa del Convento de las Maravillas de Madrid i la Dolorosa i el Crist de la Misericòrdia de Granada

General des del 1932, després d’estudiar a Algèria l’organització de la legió estrangera francesa, el 1920 fundà el Tercio de Extranjeros legió espanyola Ferit diverses vegades al Marroc, presidí el cos de mutilats de guerra L’any 1936 s’adherí a l’alçament de Franco i protagonitzà un cèlebre incident amb Unamuno

Des del 1910 collaborà en diverses revistes, com Nuevo Mundo i La Esfera S'installà a París, i fou dissenyador al taller de Paul Poiret El 1920 ja féu els figurins de la revista Paris qui jazz per al casino de París, local per al qual treballà molt sovint La seva activitat es repartí entre París i Madrid, i fou un dels grans representants, amb Erté, del figurinisme decadentista i sumptuós de l’època de l’art-déco A la postguerra treballà també per als espectacles del teatre Mogador parisenc Actuà algunes vegades com a ballarí Puerto de Santa María , de César González-Ruano, a l’Studio…

Més que per la seva obra arquitectònica, transcendí pel seu ensenyament, que inicià el 1925 Mestre dels arquitectes mexicans més importants del s XX —Juan Legarreta, Juan O'Gorman, Enrique de la Mora i Enrique Yáñez—, fou l’element més important per a la superació del neotoltecisme i la introducció de l’arquitectura racionalista al seu país

Sense haver acabat mai els estudis universitaris, des del 1898 explicà literatura a la universitat Dirigí la Biblioteca Nacional Fou diputat a Corts pel Partido Colorado 1902, 1907 Fou enviat per la revista Caras y Caretas a Europa el 1916, on morí, en plena joventut, atacat de febre tifoide El periodisme fundà Revista Nacional de Literatura y Ciencias Sociales , 1895 i la política acapararen part de la seva activitat sense minvar, però, ni l’interès ni la influència de la seva tasca de pensador i d’educador Essencialment eclèctic, no pot ésser considerat un filòsof sistemàtic Idealista…