Resultats de la cerca
Es mostren 500 resultats
Nicolau Guanyabens i Giral
Música
Compositor català.
Tot i iniciar els seus estudis musicals amb J Isern i a l’escola dels escolapis de Mataró, la seva formació fou autodidàctica a partir del peculiar mètode de J Virués La Geneuphonia Home molt polifacètic, estudià comerç i nàutica, i exercí com a comerciant Estudià també medicina, a Saragossa, i fou un dels més destacats introductors a Catalunya dels principis mèdics de l’homeopatia de CF Samuel Hahnemann Les seves idees liberals el portaren a redactar nombrosos articles en defensa dels principis republicans i anticlericals Musicalment molt receptiu davant les tendències del seu temps, per a…
Joan Gay i Planella
Música
Compositor i director català.
Fou dels primers compositors que s’interessaren per la cançó popular catalana Estudià amb CG Vidiella i F Alió Proper en un principi a les idees de Ll Millet, fou un dels fundadors de l’Orfeó Català, i s’encarregà de la secció de nois i de dones del cor El 1896, després que s’allunyés de Millet, fundà la Institució Catalana de Música, que es dissolgué el 1900 Gay dirigí també la Coral Catalunya Nova, fundada per E Morera Una part cabdal de la seva producció són les obres escèniques, algunes en català, com ara El jardí abandonat 1890, amb text de S Rusiñol, El llop pastor 1901 i Cors joves…
Francesco Mannelli
Música
Compositor i cantant italià.
Fou infant de cor, xantre i mestre de capella a la catedral de Tívoli Realitzà diversos viatges a Roma, on es perfeccionà com a compositor Establí amistat amb B Ferrari i amb un grup de cantants, amb els quals el 1637 es traslladà a Venècia per representar-hi la seva òpera Andromeda , interpretada per ell mateix i per la seva esposa, Maddalena La funció tingué lloc al Teatre San Casiano, primer teatre líric venecià de pagament El 1645 fixà la seva residència a Parma, on escriví diverses obres dramàtiques destinades a ser interpretades al teatre de la cort i en cerimònies oficials…
Pilar Lorengar
Música
Soprano aragonesa.
Inicià estudis musicals al Conservatori de Música de Barcelona Posteriorment seguí estudis de cant a Madrid, on el 1951 debutà amb la sarsuela El canastillo de fresas , de J Guerrero Després de diverses actuacions en concerts a París sota la direcció d’A Argenta, el 1955 es presentà amb gran èxit al Festival Internacional d’Art Líric d’Ais de Provença, on interpretà el paper de Cherubino Les noces de Fígaro Un any després actuà a Glyndebourne com a Pamina La flauta màgica , òpera que enregistrà dotze anys més tard sota la direcció de G Solti El 1958 es presentà al Teatro Colón de Buenos…
lai
Literatura
Terme de preceptiva literària medieval que amb el temps fou emprat per a designar manifestacions literàries i subgèneres diversos, que sovint tenen relació amb la creació musical.
Al s XII existien cançons líriques en francès i potser en bretó o altres llengües cèltiques, de contingut sentimental, que n'explicaven el nom laid , en irlandès antic, designava una composició lírica inclosa en un relat èpic Maria de França redactà, en vers francès, uns contes on partia d’un lai d’aquest tipus, sovint declarat bretó, i narrava l’avinentesa que en provocà la naixença o composició Sens dubte abusivament, els contes de Maria de França foren anomenats lais Amb això el terme passava de designar una breu composició lírica a designar un breu relat narratiu, sentimental, cortesà i…
Joan Baptista Lambert i Caminal
Música
Músic.
Format com a escolà de la catedral de Barcelona, a dotze anys començà a estudiar composició, orgue i piano Més tard ingressà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on fou deixeble de Felip Pedrell i Enric Morera Ben aviat sobresortí com a compositor Fou director de diferents bandes musicals, com la dels Mossos d’Esquadra 1928-31, i de la temporada de Teatre Líric Català al Teatre Tívoli barceloní, on estrenà l’òpera Joan de Serrallonga Escriví obres escèniques Donzella que va a la guerra , 1906 El foc de Sant Joan , 1907 i sarsueles, de les quals destaca Por una mujer 1922…
,
Pat Metheny
Música
Nom amb què és conegut el guitarrista i compositor de jazz nord-americà Patrick Bruce Metheny.
D’adolescent tocà informalment amb Gary Burton, que l’incorporà al seu quartet l’any 1974 Posteriorment tocà i realitzà gires amb els seus propis grups A partir del 1978, després del gran èxit del seu disc The Pat Metheny Group, gaudí d’una amplíssima audiència Entre els membres del seu grup han destacat Jaco Pastorius, Dewey Redman i Jack DeJohnette Durant els anys vuitanta organitzà i dirigí un trio i un quintet, i compongué música per a diversos films Músic amb una tècnica brillant, toca tant la guitarra elèctrica convencional com la de dotze cordes Al contrari que alguns guitarristes…
Joan Matabosch i Grifoll
Música
Director artístic d’òpera i periodista.
Llicenciat en sociologia, inicià la seva vinculació professional al món líric com a crític d’òpera, música, teatre i dansa a diverses publicacions nacionals i internacionals El 1993 fou nomenat director artístic adjunt del Gran Teatre del Liceu, al costat d’Albin Hänseroth, i el 1996, dos anys després de l’incendi que destruí completament el teatre, n’assumí la titularitat artística Des del seu càrrec, ha estat el gran impulsor de la renovació viscuda pel Liceu, tant des del punt de vista artístic com social Afavorí la creació de noves produccions amb directors d’escena catalans Calixto…
oda
Música
Poema líric, susceptible de ser cantat o recitat, que s’escrivia en ocasió d’una commemoració o un acte cerimonial.
La tradició prové de les odes gregues de Píndar segle VI-V aC i d’Horaci segle I aC La seva temàtica és variada, i es pot categoritzar en anacreòntica inspirada en els poemes lleugers i sensuals d’Anacreont, pindàrica sobre les virtuts dels herois a la manera de Píndar, moral seguint Horaci, sagrada i amorosa Durant el Renaixement es produí una recuperació del gènere, i els seus paràmetres s’incorporaren a la poètica vulgar P de Rostand en fou un dels poetes més representatius al segle XVI Parallelament, alguns músics de l’època posaren música polifònica a les odes clàssiques A l’Anglaterra…
vodevil
Música
Catalanització del terme francès vaudeville, que designa una cançó o poema francès de caràcter satíric dels segles XVII i XVIII i, per extensió, les comèdies musicals i els espectacles de varietats dels segles XIX i XX.
El terme fou el resultat de la corrupció i confusió de dues expressions vau de vire , una cançó popular normanda de caràcter satíric del segle XV, i voix de ville , una cançó refinada del segle XVI de caràcter líric o amatori La paraula vaudeville , d’ús comú a partir del final del segle XVI, feu gradualment referència al llarg del segle següent a cançons per a ballar i beure que, emprant melodies preexistents, satiritzaven els esdeveniments polítics o cortesans Al final del XVII i principi del XVIII foren introduïdes al teatre amb gran èxit i donaren lloc a les anomenades comédies en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina