Resultats de la cerca
Es mostren 813 resultats
Lina Llubera

Lina Llubera (1919)
Arxiu familiar Prokófiev
Música
Soprano d’origen català, de nom de naixement Carolina Codina.
Filla del cantant català Joan Codina i Llubera Barcelona, 8 de setembre de 1866 – i de la cantant ucraïnesa Olga Nemísskaia En la seva infantesa i joventut acompanyà els seus pares en gires internacionals Formada com a cantant als Estats Units, adoptà el nom de Lina Llubera El 1918 conegué Sergej Prokof’ev , el qual donà el nom de Linetta a una de les tres princeses de l’òpera L’amor de les tres taronges 1919 Casats el 1923 a Alemanya, visqueren a París, on feren conjuntament alguns recitals i tingueren dos fills Després de diverses gires als Estats Units, l’URSS i Cuba, el 1933…
Roser Ros i Vilanova
Història
Pedagoga i narradora.
Es llicencià en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1996 amb la tesi Les Rondalles d’animals el cas del cicle de la guineu i el llop Premi Flos i Calcat de Pedagogia de l’IEC 1997 Participant i impulsora de nombroses iniciatives literàries en el camp infantil, ha versionat contes de la tradició oral publicats en colleccions dirigides per ella en diverses editorials, i ha publicat articles sobre narració infantil en revistes especialitzades És presidenta fundadora de Tantàgora Serveis Culturals des del 1991, organització dedicada a la difusió i la…
Sant Honorat de Solsona
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud est G Llop Aquesta església es troba al cantó de tramuntana de Solsona, ja un xic als afores del nucli de població Mapa 292M781 Situació 31TCG782514 A uns 50 m d’iniciar-se la carretera de Solsona a Sant Llorenç de Morunys cal girar a mà dreta per arribar, en menys d’1 km, a Sant Honorat, que queda a mà esquerra de la pista Abans caldrà deixar el cementiri a mà dreta S’hi celebra culte i en guarden les claus a cal Vilàs Història L’església és d’una nau, capçada a llevant per un absis semicircular El parament ha…
el Puigsacalm
El Puigsacalm vist des de Joanetes
© Fototeca.cat
Muntanya
Muntanya de la Serralada Transversal Catalana, al municipi de la Vall d’en Bas (Garrotxa).
Separa la plataforma estructural del Collsacabra W de materials eocènics, i la plana d’en Bas E, de materials quaternaris, i part de la fossa tectònica d’Olot La seva singularitat ve de constituir l’extrem ENE d’un anticlinal de gran radi de curvatura, el del Bellmunt-serra del Curull-Puigsacalm, segat per una falla mestra NNW-SSE, que ensorra uns 800 m la vall d’en Bas La línia de carena va aproximadament del coll del Forn 1120 m alt, el puig Corneli 1362, el coll de Joanetes, el puig del Llop, el Puigsacalm 1515, el Puigsacalm Xic 1480 a l’W, el puig dels Olivellers 1454, el puig Tosell Xic…
Hans Fallada
Literatura alemanya
Pseudònim de l’escriptor alemany Rudolf Ditzen.
La seva infantesa i joventut estigueren marcades per les desavinences amb el seu pare, jutge, el fracàs escolar i un caràcter inestable El 1911 prengué part en un intent de suïcidi mutu en el qual matà un amic seu, de resultes del qual fou internat en un centre psiquiàtric L’addicció a l’alcohol i a les drogues el portà reiteradament a delinquir, a la presó i a centres de desintoxicació, però mai no aconseguí rehabilitar-se Després d’una primera novella expressionista, Der junge Goedeschal ‘El jove Goedeschal’, adoptà el punt de vista de la Nova objectivitat , i la seva atenció se centrà en…
Alcuini opusculum de vitiis et virtutibus cardinalibus. Liber contra simoniacos
Un detall de la part inferior del foli 18, amb la representació d’un enfrontament entre animals G Llop Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 46, aquest manuscrit en pergamí és constituït per 69 folis 22×18 cm correspon al núm 46 del catàleg de Gudiol i al CIV del de Villanueva Procedeix de l’Arxiu Capitular de Vic * i és una obra datada del segle XII i realitzada per diverses mans Un fragment del foli 62v, al peu del qual figuren unes inicials molt simples amb una sola tinta Estem davant un moment de decadència de l’ scriptorium de Vic Museu Episcopal de Vic La seva illustració…
Trisomia 13 o síndrome de Patau
Patologia humana
Genètica
És denominada trisomia 13 o síndrome de Patau una greu alteració cromosòmica, generalment fatal durant el primer mes de vida, consistent en la presència d’un cromosoma 13 de més L’alteració es presenta, aproximadament, en 1 de cada 4600 nadons vius El nounat sol tenir poc pes i escàs desenvolupament orgànic a més, presenta diverses malformacions L’aspecte facial és característic microcefàlia, microftalmia, llavi leporí i fissura palatina, que confereixen a la cavitat oral l’aspecte de boca de llop , malformació d’orelles, amb implantació baixa, i hemangiomes a la regió nasal i…
Palau
Història
Família d’argenters barcelonins dels s. XV-XVI.
En una primera generació hi ha Jaume Palau , que el 1431 féu una corona, un encenser i altres joies per a Sant Pau del Camp i el 1451 fou nomenat per a taxar l’obra del palli de Sant Jordi, del brodador Antoni Sadurní, per a la capella del Palau de la Generalitat A una segona generació pertany Berenguer Palau I , autor de la custòdia de la parròquia de Rialb —amb Martí Ximenes de Vilanova— 1455, de les creus d’argent del monestir de Sant Jeroni de la Murtra 1451 i de la confraria de les Ànimes del Purgatori de Guissona 1462 per encàrrec del capítol de la seu de Barcelona 1462 treballà —amb…
Castell de Massoteres
Art romànic
El poble de Massoteres és situat a 502 m d’altitud, al sector de ponent del terme, just a la plana de Guissona Aquest indret formà part, a l’edat mitjana, del terme del castell de Talteüll, i per tant les seves vicissituds històriques cal suposar que anaren lligades a les de l’esmentada fortalesa El “ termino de Macoteres ” és esmentat l’any 1040 en la donació d’un alou al terme de Guissona, feta per Llop Mir i la seva esposa El fet que les poques referències que s’han localitzat del castell de Massoteres corresponguin al segle XIV, pot fer apuntar com a hipòtesi que, tot i l’…
Ramon Fuster i Rabés
Educació
Mestre, pedagog i activista catalanista.
Llicenciat en magisteri a Barcelona, estudià també filosofia i lletres Es dedicà a l’ensenyament i fou professor a l’escola Virtèlia, on impartí llengua catalana, i editorialista de la revista cristiana Forja , el butlletí de la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat de la qual formava part Virtèlia, on publicà articles favorables al concili II del Vaticà Collaborador de Qüestions de Vida Cristiana , fou un dels fundadors de Quaderns d’Orientació Familiar Cofundador de CC , participà en les protestes per l’ afer Galinsoga L’any 1965 fundà Tagore conjuntament amb Maria Rosa Fàbregas,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina