Resultats de la cerca

Fill de Josep Simó Xoriguera i Elies, amb el qual es formà, treballà en la Capilla del Sagrario de la catedral de Segòvia 1686-90, i el 1689 guanyà el concurs convocat per a erigir el túmul funerari de la reina Maria Lluïsa El 1692 es traslladà a Salamanca, on treballà en la catedral nova 1693 i en el retaule de l’altar major de l’església de San Esteban 1693, de grans columnes salomòniques i elements corbs, amb rica ornamentació daurada, una de les seves obres cabdals Un altre cop a Madrid, elaborà una part de la façana de l’església de San Cayetano, la de l’església de Santo…

Fou catedràtic de la Universitat de València des del 1955, on fundà el departament de geografia, encapçalant una escola valenciana , caracteritzada pel rigor i la sobrietat, el manteniment de la unitat de la ciència geogràfica i la valoració de l’enfocament físic Especialitzat en qüestions agràries —sobretot en regadiu— i climatològiques, forní una nombrosíssima bibliografia i dirigí una munió d’investigacions Fou fundador de “Cuadernos de Geografía”, revista del departament de geografia de la Universitat de València 1964 Quant al País Valencià, la seva aportació global més important és La…

Debutà en el Teatro Español Universitario de Madrid amb El retablo de las maravillas , de Miguel de Cervantes 1944, i el 1949 esdevingué primera actriu del Teatro Español, on estrenà Historia de una escalera , d’Antonio Buero Vallejo El 1953 ingressà a la companyia del teatre María Guerrero, i un any més tard fundà la seva pròpia companyia dirigida per José Luis Alonso Mañés El 1957, en ple apogeu de la seva carrera, decidí acomiadar-se dels escenaris per dedicar-se a la vida familiar al costat del seu marit Vicente Gil, metge personal de Francisco Franco Després d’enviudar tornà…

Llicenciat en filosofia per la Universidad Complutense de Madrid, on des del 1970 impartí la docència com a catedràtic Molt vinculat durant bona part de la seva trajectòria al Partido Comunista de España, el seu punt de vista sobre l’art, tant el contemporani com el d’altres èpoques, posa l’accent en el vessant sociològic, especialment influït pel pensament marxista Destacà com a estudiós de l’obra de Francisco de Goya, i és considerat un dels experts mundials sobre el pintor Collaborador del Museu del Prado, participà en l’ Enciclopedia del Museo del Prado 2006, un projecte…

A tretze anys començà a actuar en una companyia teatral, i, tres anys després, s’incorporà a la companyia de Matías Colsada com a professional El 1956 féu el seu primer paper protagonista i adoptà el pseudònim pel qual fou coneguda A partir de la segona meitat dels anys cinquanta aconseguí una gran popularitat en el teatre de Madrid com a intèrpret de papers còmics en comèdies i revistes de la companyia de Colsada, sobretot els anys vuitanta en obres com  Vaya par de gemelas , El último tranvía per la qual aconseguí el premi Fotogramas de Plata el 1987 o Celeste no es un color…

Des de ben petit imità cantants de cobla i de flamenc, com el Caracol, Marchena, Valderrama i Rafael Farina Gran admirador d’aquest darrer, començà a ser anomenat El Farina de las Ventas i, més endavant, El Fary Abans de dedicar-se a la música, treballà en un bar, de repartidor de fruita a domicili i de jardiner amb el seu germà, a Torrejón de Ardoz Durant el servei militar aprengué a llegir i, en acabà, exercí de taxista durant set anys i fou propietari d’un hostal al barri de Bilbao, a Madrid Amb els diners guanyats, pogué cobrir les despeses dels enregistraments dels seus…

Fou un dels guitarristes hispànics més importants de la primera meitat del segle XIX Rebé les primeres nocions de guitarra del seu pare i posteriorment estudià amb fra Miguel García i seguí el mètode de Moretti El 1820 publicà una interessant Colección de estudios para la guitarra i l’any 1822 els tres Rondós brillantes , mentre que Escuela de guitarra , la que hom considera la seva millor obra pedagògica, aparegué l’any 1825 Fou llavors que decidí marxar a París per ampliar coneixements i per conèixer Ferran Sor, resident a la capital francesa, que introduí Aguado als cercles de G Rossini, V…

Primogènit del segon matrimoni de Felip V amb Isabel de Parma Arran de la conquesta de Nàpols i Sicília per Felip V, en fou coronat rei a Palerm 1734 En morir el seu germanastre Ferran VI sense fills heretà 1759 el tron d’Espanya i deixà el de Nàpols a Ferran, tercer fill mascle del seu matrimoni amb Maria Amàlia de Saxònia En marxar a Madrid s’endugué alguns dels ministres més competents dels que l’havien assessorat durant el seu regnat a Nàpols Squillace, Grimaldi, i els confià missions de govern prescindí, per contra, d’altres polítics castellans del regnat anterior S'esforçà…

Fill d’un afrancesat, s’educà en part a França Deixà inacabats els estudis de medicina i lleis, freqüentà les tertúlies literàries de Madrid i es dedicà a la literatura, la crítica i la política en el camp liberal Viatjà per Europa i, novament a la península Ibèrica, milità en el partit moderat El fracàs del seu matrimoni i diversos amors frustrats el portaren al suïcidi Escriví poesia i teatre Macías , 1837, drama romàntic, però és més interessant la seva activitat crítica escriví sèries de fullets com El pobrecito hablador , la publicació de la qual fou interrompuda per la…

Vida Fill d’un funcionari reial, estudià amb els jesuïtes i, posteriorment, a la Universitat d’Alcalá de Henares i a la de Salamanca 1614-21, època en què rebé l’encoratjament de Lope de Vega, del qual sovint és considerat hereu literari El 1651 fou ordenat de sacerdot El 1663 fou nomenat capellà de cort, i dos anys després, arran de la mort de Felip IV, superior de la Congregació de Sant Pere de Madrid En la producció de Calderón, que comprèn unes 200 obres, destaca un gran nombre d’actes sacramentals, en els quals la música té una funció simbòlica i és part constitutiva del…