Resultats de la cerca

Collegial de la Sapiència a partir del 1726, el 1727 —ja doctor en filosofia— anà a Magúncia, on seguí les lliçons del lullista Ivo Salzinger —mort al cap de mig any— i d’altres mestres, fins el 1729 El 1731 ingressà al monestir cistercenc de la Real, prop de Palma Mallorca, on acabà els estudis Fou durant més de cinquanta anys catedràtic de filosofia i de teologia lulliana a la Universitat de Mallorca El 1750, la Universitat l’envià a Madrid per informar sobre els obstacles posats pels dominicans al culte i a la doctrina de Ramon Llull El 1756 i el 1768 fou elegit abat de la Real ocupà…

Vida i obra Llicenciat en ciències per la UB 1921 Durant les dècades del 1920 i el 1930 mantingué una intensa activitat cultural i política a les Illes El 1923 s’inscriví a l’Associació per la Cultura de Mallorca i en fou un dels membres més actius Collaborà als Quaderns Mensuals  de l’Associació i, més tard, a la revista La Nostra Terra Com a polític, fou un dels fundadors d’Acció Republicana de Mallorca 1932 i d’Esquerra Republicana Balear 1934 També exercí diversos càrrecs a l’Ajuntament de Palma Entre el 1936 i el 1939, residint a Barcelona, fou el màxim impulsor de Mallorca Nova ,…

Exposà individualment des del 1948 a Palma, i també a Menorca, a Barcelona, en diverses ciutats espanyoles, i a París Conreà una pintura de colors plans i contorns ben definits, sòlidament estructurada i un punt ingènua, considerada el millor exponent de la nova figuració mallorquina Membre del Grup Tago , el 2001 li fou dedicada una retrospectiva al Casal Solleric de Palma, la darrera de les seves exposicions El 1986 ingressà a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià Com a escriptora publicà les novelles  Ropa tendida 1958, Un paso hacia la calle 1967, La herida 1968, Una pared de…

Fill del cartògraf Cresques Abraham , pertanyia a la comunitat jueva Seguí la professió paterna de dibuixant de miniatures, mapes i brúixoles, per la qual cosa mantingué relacions amb la Casa Reial d’Aragó Participà, amb el seu pare, en l’elaboració de l’ Atles català , i sovint tots dos són analitzats conjuntament i de manera general en els estudis sobre la cartografia mallorquina Pere el Cerimoniós i Joan I li concediren el títol de familiar reial 1380, 1381 Hom no en coneix descendència, malgrat l’autorització de bigàmia que havia obtingut el 1381 El 1391, a causa del saqueig…

Vida i obra De formació autodidàctica, fou una figura destacada del moviment catòlic i regionalista illenc Fundà a Inca el Cercle d’Obrers Catòlics 1900 Des de l’any 1922 actuà en un regionalisme catòlic, proper a la Lliga Fundà, dirigí o collaborà a  Es Ca d’Inca  1900-04,  El Hogar , La Bona Causa  1904-05, Ca Nostra  1907-29, L a Veu d’Inca  1915-19, L’Ignorància  segona època, 1918-19 i Mallorca Dominical Fou també regidor de l’Ajuntament d’Inca 1920-23 i promotor o membre de l’Associació per la Cultura de Mallorca, del Centre Autonomista i de Nostra Parla, entre altres entitats El 1905…

Es tracta d’un conjunt molt desigual, en extensió i valor literari, però que té com a nexe d’unió el seu caràcter urbà —l’acció sempre transcorre a Palma—, el protagonisme d’una classe social determinada —la menestralia mossona — i la voluntat satiricomoralista a través d’un humorisme de diversos matisos Així, algunes de les narracions mostren explícitament una nostàlgia, de caràcter marcadament conservador, per una manera de viure i uns costums que es perden Els Reis , Un homo de ca seva , La sang altres satiritzen amb benevolència les petites illusions menestrals Ses casetes , Es frac ,…

P J Campins, sd BM / JG Durant el primer trentenni del segle, l’Església de Mallorca va tenir tres bisbes els mallorquins Pere Joan Campins i Barceló del 1898 al 1915 i Gabriel Llompart i Jaume del 1925 al 1928, i el valencià Rigobert Domènech i Valls del 1916 al 1924 El primer, Pere Joan Campins, fou l’autèntic impulsor d’una Església mallorquina, basada en els pressupòsits regionalistes d’Antoni Maria Alcover, vicari general de la diòcesi Destacà com a promotor de la litúrgia, el catecisme, la premsa catòlica i l’associació de seglars, partint d’un arrelament en la realitat…

Aquests la demanaren en feu el 1232 amb les alqueries d’Abennisar, Abenabdala i Pusentala, totes en el terme de Canarossa, a Pere de Mura Al s XIV ja pertanyia als Santjoan, cavallers, i per enllaç passà, a la primeria del s XVII, als Gual i, després, als la Cavalleria i als Vilallonga

La seva constitució fou impulsada especialment pel sindicat provincial de paletes Tingué societats a Sóller, a Manacor i a Inca, així com a Palma transport, vidriers, sabaters i construcció El secretari general fou Jaume Bauzà El 1922 es convertí en la Confederació Regional del Treball de Balears

L’enfrontament de Canamunt i Canavall o de Canamunts i Canavalls , que omplí de violència la primera meitat del segle XVII, fou la culminació d’un procés de discòrdies entre famílies i barris de la Ciutat de Mallorca iniciat al final del segle XIV La seva especial virulència durant el segle XVII, amb una major intervenció de tots els estaments, inclosos els forans, i amb un gran augment dels bandejats, coincidí amb un fort predomini de l’aristocràcia, amb pretensions d’obtenir jurisdicció sobre diversos pobles per part d’alguns dels seus membres, ennoblits amb títols castellans, i amb les…