Resultats de la cerca

Dominic, fou general de l’orde 1518, confessor de Carles I, bisbe d’Osma i arquebisbe de Sevilla 1539 Assolí una gran influència i arribà a presidir el Consell d’Índies i el de la Croada Tramità el plet de la família Colom, féu costat a Bartolomé de Las Casas i s’oposà a l’expulsió dels moriscs Inquisidor general 1545, tractà de suavitzar els processos de la inquisició, però no ho aconseguí

El 1900 fou projectat el pantà d’Ísber per a regar 1 500 ha és receptor d’una conca de 57 km 2 i té uns recursos eventuals d’11 hm 3 en 1943-44 hom hi realitzà obres d’impermeabilització, puix que experimentava pèrdues la resclosa té 27 m d’altura L’antic nucli de població fou lloc de moriscs 11 focs el 1602 de la parròquia d’Orba des del 1534, dins la fillola d’Oliva

Baró de Sant Boi Fill d’Antoni de Cardona i Enríquez Lluità contra els turcs en defensa de les illes de Gerba 1560 i de Malta 1565 i, sobretot, a Lepant 1572, on fou del consell privat de Joan d’Àustria i comandà les set galeres que constituïen l’avantguarda Participà en la lluita contra els moriscs de Granada 1569-70 Es casà amb una dama sarda, que aportà als seus descendents la baronia de Galtelli

Format a Alcalá 1502, hi ensenyà filosofia 1512-16 Ingressà a l’orde augustinià 1516, en el qual ocupà càrrecs diversos Arquebisbe de València 1545-55, esmerçà el pontificat en la reforma dels clergues — fundà el seminari de la Presentació 1550 — , l’assistència caritativa i l’evangelització dels moriscs Escriví, entre altres obres, Soliloquio que entre Dios y el alma conviene hacerse después de la Sagrada Comunión Fou canonitzat el 1658 La seva festa se celebra el 22 de setembre

El terme està dividit en una part muntanyosa i una part d’horta El regadiu, que aprofita l’aigua del Túria a través de la séquia Major, ocupa 816 ha cebes, blat de moro, carxofes i taronges, amb tendència a augmentar El secà ocupa unes 1000 ha garrofers, oliveres, ametllers i erms Les terres de conreu, molt repartides, són explotades majoritàriament per llurs propietaris Hi ha una comunitat de regants i una cooperativa agrícola Disposa de petites indústries diversificades paper, tèxtil, construcció i una gran fàbrica de confecció La població, que augmentà en un 38% entre el 1900 i el 1950…

Manufactures de catifes, marroquineria, ceràmica, etc Coneguda ja al segle IX amb el nom de Xella , havia adoptat el nom de la Sala púnica i romana, al sud de l’actual Rabat Capital d’un petit regne segle XI, fou presa pels almohades 1132, bé que aviat 1150 perdé importància, arran de la construcció de Rabat Amb l’arribada dels moriscs expulsats d’Andalusia segle XVII, esdevingué base de corsaris, i del 1627 al 1641, juntament amb Rabat, constituí un república independent

La seva primera església fou fundada el 1343 com a dependència d’Alzira, la qual fou erigida en parròquia Sant Pere el 1574 El 1609, amb l’expulsió dels moriscs, quedaren despoblats els 115 focs de què constava El 1612 fou repoblat amb 45 nous veïns el 1646 en tenia encara 30 La guerra contra Felip V i l’alta mortalitat provocada pels arrossars paludisme foren l’origen del despoblament definitiu durant el s XVIII la cura d’ànimes fou suprimida el 1781

Dominicà, mestre de teologia del convent de Xàtiva i predicador del duc de Calàbria i lloctinent de València Ferran d’Aragó El comte d’Oliva li encomanà la conversió dels moriscs d’Aiora, on fundà un convent de l’orde Vicari general de Sardenya 1566, hi fundà nous convents i hi introduí la reforma tridentina És autor d’obres pietoses en castellà, publicades a València el 1555 i a Càller el 1567 Coloquio devoto de la cofradía del Santo Rosario, reeditat diverses vegades

Baró de Toga era fill de Lluís Carròs de Vilaragut i de Castellví, el qual succeí en els càrrecs de governador de Xàtiva ~1526 i de batlle general de València Participà en la lluita contra els moriscs de la serra d’Espadà 1526 El 1546 encarregà la confecció d’una còpia de les obres d’Ausiàs Marc i la precedí d’una breu biografia en català, del poeta La còpia serví a Jorge de Montemor per a la seva traducció castellana de les poesies d’Ausiàs Marc

Ha donat nom a una partida del terme