Resultats de la cerca
Es mostren 393 resultats
aerinita
Mineralogia i petrografia
Mineral del grup dels inosilicats, Ca4(Al,Fe3+,Mg,Fe2+)10Si12O35(OH)12(CO3)·12H2O.
De color blau cel, cristallitza en el sistema monoclínic, translúcid, que es produeix per alteració hidrotermal de roques ofítiques Fou descrit per primer cop l’any 1876 a Estopanyà Ribagorça El seu nom prové del grec aerinos , que significa ‘blau cel’ Aquest mineral fou molt usat antigament per a preparar pigments, especialment per als murals del romànic als Pirineus
arfvedsonita
Mineralogia i petrografia
Silicat hidratat de sodi, alumini i ferro, AlFe4Na3(OH)2Si8O22, amfíbol sòdic característic de les roques alcalines.
Conté entre un 27 i un 30% de FeO Cristalls poc freqüents, grans i prismàtics o petits i tabulars Té bona exfoliació, lluïssor vítria i color negre blavós Presenta pleocroisme molt intens inatacable pels àcids Es troba en roques ígnies alcalines
hornblenda
Mineralogia i petrografia
Aluminosilicat molt complex, (Ca,Na,K)2 - 3 (Mg,Fe,Fe+ 3,Al)5 Si6(Si,Al)2 O2 2(OH,F)2
.
Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic L’hàbit és prismàtic, de secció transversa hexagonal, i també en masses i grans irregulars De color verd, marró fosc o negre i esclat de vidre, té una duresa 6 i una densitat 3,3-4 Pertany al grup dels amfíbols
La gran família del carboni
La química orgànica Si un químic atabalat per la seva feina entrés en una adrogueria i demanés un tros de CH 3 —H 2 —CH 2 —CH 2 — CH 2 —CH 2 —CH 2 —CH 2 —CH 2 —CH 2 —CH 2 —CH 2 —CH 2 —CH 2 —CH 2 —CO—O—CH 2 —CH 2 —CH 2 —CH 2 —CH 2 — CH 2 —CH 2 —CH 2 —CH 2 —CH 2 —CH 2 —CH 2 —CH 2 — CH 3 probablement obtindria per resposta la mirada estupefacta de l’adroguer i algun comentari irònic de la resta dels clients de la botiga Però si el químic no estigués tan capficat per la feina i demanés un tros de cera d’abella, l’adroguer el despatxaria amablement Suposem que l’adroguer és una persona que no s’…
penicil·lina
Farmàcia
Química
Nom genèric emprat per a designar diversos composts d’origen natural o sintètic, que tenen la fórmula molecular C6H11O4N2SR i que difereixen entre ells únicament per la natura del substituent R.
Estructura i síntesi de la penicillina La penicillina fou aïllada per primera vegada el 1929 per Alexander Fleming , que l’obtingué del filtrat del cultiu del fong Penicillium notatum Fleming trobà que la penicillina inhibia, in vitro , el creixement d’un cert nombre de bacteris patògens i que presentava baixa toxicitat per als animals La seva química fou àmpliament estudiada durant la Segona Guerra Mundial a Anglaterra i als EUA, i posà de manifest que les penicillines aïllades en ambdós països diferien en la natura d’una cadena lateral unida a un nucli característic, i foren anomenades F i…
Sant Esteve de Bagà
Art romànic
Situació L’església de Sant Esteve de Bagà és la parroquial del poble i es troba enmig del nucli de població, emergint per damunt les cases del poble És un edifici gòtic, erigit el segle XIV, però ens ha deixat dues peces d’època alt-medieval molt interessants Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781 x 06,2 — y 78,7 31 TDG 062787 Per arribar-hi cal agafar la carretera de Berga a Guardiola i prosseguir un xic més amunt d’aquesta darrera població, on es troba la població de Bagà JVV Pica Pica beneitera amb…
glucosamina
Química
Amina derivada de la glucosa per substitució d’un grup OH per un grup NH2 que es troba en la quitina, les mucoproteïnes i els mucopolisacàrids.
hidroperòxid
Química
Qualsevol dels peròxids orgànics de fórmula R—O—OH, en què un sol radical alquílic o arílic substitueix formalment un àtom d’hidrogen del peròxid d’hidrogen.
axinita
Mineralogia i petrografia
Borosilicat d’alumini i calci amb quantitats variables de ferro, magnesi i manganès, (Ca,Mn,Fe)3Al2BO3Si4O12(OH).
Cristallitza en el sistema triclínic, formant cristalls poc o molt tabulars, d’arestes molt agudes i sovint reunits en druses És de color marró, gris o violaci, transparent, de fractura irregular, de lluïssor vítria, piroelèctric i de pleocroisme molt fort vista amb llum ultraviolada Té exfoliació clara, duresa 6,5-7 i pes específic 3,26-3,36 La seva formació és d’origen pneumatolític en les àrees de contacte de roques eruptives es troba també en escletxes d’esquists cristallins
nucleòtid

Estructura d’un nucleòtid
© fototeca.cat
Bioquímica
Cadascun dels èsters de l’àcid fosfòric amb un nucleòsid, en els quals l’àcid fosfòric és esterificat amb un dels grups hidroxil (OH) lliures de la pentosa.
Els nucleòtids es troben a la cèllula en estat lliure i en proporcions notables Hom els obté per hidròlisi parcial dels àcids nucleics, sobretot per l’acció de les nucleases Atès que els nucleòtids són composts de bases puríniques o pirimidíniques, absorbeixen la llum ultraviolada entorn dels 2 600 Å L’inosinat i el guanilat de sodi són emprats com a additius alimentaris intensificadors del gust en sopes, derivats de carn i de peix i conserves vegetals Són sinèrgics amb els glutamats
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina