Resultats de la cerca
Es mostren 4904 resultats
Facet
Literatura catalana
Versió catalana anònima, de la fi del s.XIV, d’un tractat amatori llatí, d’influències ovidianes, titulat Facetus, escrit en díptics, que es divulgà —juntament amb un altre del mateix nom en hexàmetres, d’un caràcter formatiu i moralitzant— per tot Europa a partir del s. XII.
Desenvolupament enciclopèdic Té 1 743 octosíllabs apariats els primers 1 579 són una traducció, amb algunes modificacions, del text original, mentre que la darrera part, independent del Facetus llatí, presenta un marcadíssim caràcter misogin Tingué una certa popularitat fins al s XVIII Bibliografia Cantavella, R en premsa Ziino, F 1995 Vegeu bibliografia
teoria de les branques
Cristianisme
Teoria propugnada sobretot al s XIX pel moviment anglicà d’Oxford.
Segons aquesta teoria, malgrat la divisió de l’Església en diverses confessions o províncies excloses de la comunió les unes de les altres, cadascuna d’elles pot ésser una branca de l’única església de Crist, mentre mantingui la fe de l’església original indivisa i la successió apostòlica dels seus bisbes
extret
Farmàcia
Preparat galènic constituït per concentrats de drogues animals i vegetals obtingudes per evaporació, maceració, lixiviació, decocció o infusió de la droga, seca i polvoritzada, amb dissolvents adients, sovint etanol, èter o cloroform.
Els extrets són sempre més concentrats en principis actius que la droga original Com que són productes molt actius, hom els valora químicament i biològicament per tal de poder-ne fixar la concentració El mètode més emprat consisteix a evaporar la solució fins a consistència xaroposa per tal d’obtenir la concentració desitjada
esquire
Història
Originàriament, a les Illes Britàniques, escuder
.
Amb la decadència del feudalisme el mot perdé la significació original i hom l’aplicà generalment a una classe de persones entre la noblesa i la burgesia Posteriorment el seu ús s’ha estès, per cortesia, a tots els professionals i ha esdevingut un mot sense sentit específic, com el de gentleman
Facet
Història
Versió catalana anònima, de la fi del s XIV, d’un tractat amatori llatí, d’influències ovidianes, titulat Facetus, escrit en díptics, que es divulgà —juntament amb un altre del mateix nom en hexàmetres, d’un caràcter formatiu i moralitzant— per tot Europa a partir del s XII.
Té 1 743 octosíllabs apariats els primers 1 579 són una traducció, amb algunes modificacions, del text original, mentre que la darrera part, independent del Facetus llatí, presenta un marcadíssim caràcter misogin Tingué una certa popularitat fins al s XVIII Ha estat editada per A Morel Fatio 1886 i per L Faraudo 1912
Marvin Farber
Filosofia
Filòsof nord-americà.
Molt influït per Husserl, contribuí a la difusió d’aquest filòsof als EUA En el seu pensament original, intentà de conciliar alguns aspectes de la fenomenologia amb l’empirisme i el naturalisme Entre les seves obres cal esmentar Phenomenology as a Method and as a Philosophical Discipline 1928 i Naturalism and Subjectivism 1959
Toshusai Sharaku
Pintura
Nom amb què és conegut Saito Jurobei, pintor japonès.
Per un text del 1868 que dóna unes dades biogràfiques seves hom sap que visqué a Edo Hom li coneix únicament 140 impressions amb retrats d’actors gravats en 1794-95, que el fan l’artista més original de l’escola ukiyo-e Julius Kurth en féu veure 1910 les grans qualitats psicològiques
zuau
Militar
Soldat d’un cos d’infanteria que formaren els francesos a Algèria el 1831, basant-se en els voluntaris de la tribu berber dels zwawa, de Cabília, que servien com a mercenaris de l’imperi Otomà.
Inicialment fou un cos mixt d’indígenes i europeus, però ben aviat els indígenes foren agrupats en compayies separades tiradors, i els zuaus només admeteren tropa francesa, malgrat que conservaren una part del vistós uniforme original Es distingiren a les guerres d’Àfrica, Crimea, Itàlia, Mèxic i Àsia Foren imitats per altres exèrcits occidentals
Karl Wilhelm von Nägeli
Botànica
Botànic suís.
Les seves investigacions sobre citologia vegetal li permeteren de formular el concepte de meristema regions embrionàries amb cèllules extraordinàriament actives, l’anomenada teoria micellar sobre l’estructura íntima de la fusta i una original visió de l’evolució orgànica, exposada a l’obra Mechanisch-physiologische Theorie der Abstammungslehre ‘Teoria mecanicofisiològica de l’evolució’, 1884
Didascàlia dels apòstols
Constitució eclesiàstica, d’ordre pràctic o disciplinari, escrita durant la primera meitat del sIII per a l’ús de la comunitat cristiana sortida del judaisme.
L’autor, potser un bisbe de la Síria septentrional, utilitzà la Didakhé i altres escrits cristians Extraviat l’original grec, hom disposa d’una traducció siríaca i d’una antiga versió llatina incompleta final del s IV El centre teòric del llibre és constituït per una discussió entorn del valor de la llei judaica