Resultats de la cerca

Fou organista del convent reial dels agustins de València L’any 1778 publicà Explicación de la teórica y práctica del canto llano y figurado

De temperament indomable i despòtic, aconseguí de dominar de moment les bandositats familiars i garantir l’ordre públic i posar fi al desgovern de la fi de la lloctinència de Gaspar Marrades Davant el perill turc incursió a Alcúdia el 1558, a Sóller el 1561, promogué amb gran energia les obres de fortificació de l’illa —el 1560 encarregà la fortificació de la ciutat de Mallorca a l’enginyer Calvi, el qual inicià una obra de nova planta de gran envergadura—, activitat que vigilà personalment al llarg de tot el litoral No es mobilitzà, en canvi, davant l’atac turc de Ciutadella, a Menorca, el…

Juntament amb Josep Mínguez, és el millor dels deixebles i continuadors de Joan Pérez i Castiel L’única etapa d’activitat plenament coneguda és la que abraça la construcció de la torre de Santa Caterina de València, possiblement la torre barroca més interessant del regne 1688-1705 Al marge d’aquesta obra construí la portada de l’església parroquial de Vinaròs i collaborà en l’ampliació de l’església arxiprestal de Santa Maria de Sagunt

Vida i obra Fou secretari de Serafí de Centelles-Riu-sec i Ximénez de Urrea, comte d’Oliva Participà en el certamen poètic celebrat a València el 1474 amb la composició Por ab gosar, ardiment e temor , considerada per la crítica plagi d’un poema del cavaller valencià Joan Guerau Les dues obres que se li atribueixen que figuren en el certamen immaculista de l’any 1486, i que foren recollides al volum de Les trobes en llaors de la Verge Maria , podrien correspondre en realitat a Antoni de Vallmanya Traduí al català, en un estil artificiós, diverses obres el Cordial de l’ànima 1495, a partir de…

Mestre en arts i medicina És autor, juntament amb Andreu Martí Pineda i Jaume Siurana , de l’obra humorística Procés o disputa de viudes i donzelles , publicada a València el 1561, debat sobre quines són més aptes per al matrimoni, si les unes o les altres

Documentat entre el 1426 i el 1452 Possible deixeble de Guillem Sagrera Estigué al servei d’Alfons IV i de Joan II És autor a València de les obres d’ampliació de les naus de la seu des del 1426 fins després del 1440 i de la capella dels Reis del Convent de Sant Domènec 1437-52, on construí la complexa volta de nervadura sense nervis

Fou organista de la seu de València del 1645 al 1665 El succeí Joan Cabanilles, i impulsà l’escola musical valenciana Després actuà a Saragossa i a Madrid És autor de misses, tonos, tonadillas i goigs

De l’estament militar, era senyor de Godella i Rocafort Formà part, junt amb Pere Pintor i Gaspar Torrella, de l’important grup valencià dels primers descriptors de la sífilis El seu tractat sobre aquesta malaltia, Libellus de morbo gallico , aparegué per primera vegada a Venècia l’any 1502 i és un dels primers sobre la matèria i un dels més reeditats al llarg del s XVI El 1588 fou editat en versió anglesa És important per la seva aportació terapèutica Fou el primer que intentà de detenir el flux salivar i, en general, de donar un caràcter científic a l’ús exterior del mercuri

Després d’estudiar a València marxà a Alemanya, on es formà al costat de Lorenz Heister Retornà a València, on exercí la seva activitat professional i arribà a ésser president del Collegi de Cirurgians i cirurgià major de l’hospital militar La seva principal contribució és continguda en l’obra Disertación médico-quirúrgica sobre una operación cesárea executada en muger, y feto vivos València, 1753, en la qual exposa una operació d’aquest tipus practicada personalment per ell Alcalà destaca com a defensor de la cesària en una època que l’opinió general n'era contrària

Conseller de Jaume I 1268, primer comentarista dels Furs i defensor del dret indígena contra els partidaris de l’aplicació dels drets canònic i romà Autor de Notae super foris regni Valentiae i de Tractatus de contractu comandae , conservats en manuscrits