Resultats de la cerca

Professor a Montpeller i a París, dedicà la major part del seu treball a l’estudi del misticisme Són obres seves Essai sur le mysticisme spéculatif en Allemagne au XIVe siècle 1900, Histoire et psychologie du mysticisme Les grands mystiques chrétiens 1908 i La Religion et la Foi 1922

Fou organista de la Sainte-Chapelle 1706, de Saint-Paul de París 1727, dels Cordeliers 1732, de la Capella Reial, on succeí Andrieu 1739, i de Notre-Dame 1755 Publicà un Livre de pièces de clavecin 1735 i un de Noëls pour l’orgue et le clavecin 1757

Deixebla de CCorot 1862-68, assimilà les seves influències fins el 1874 Cacera de papallones , 1874, coll particular, París Des del 1868 fou deixebla i model d’EManet, de qui esdevingué més tard cunyada, i fou progressivament influïda per aquest El bressol , 1873, Musée d’Orsay, París Bé que el seu estil propi s’estabilitzà entre el 1877 i el 1879 Dona al tocador , 1879, Musée d’Orsay, a partir del 1880 rebé la influència d’ARenoir El cirerer , 1891, coll particular, París Des del 1874 prengué part en totes les exposicions impressionistes i compartí totes les vicissituds del…

Professor a París, estudià les funcions analítiques uniformes i les equacions diferencials lineals amb coeficients periòdics Ideà un mètode d’aproximacions successives per a resoldre equacions diferencials Estudià analíticament les funcions algèbriques i llurs integrals Publicà, entre altres obres, Traité d’analyse 1891-95, en tres volums, i Equations fonctionnelles 1929

Professor a l’Institut d’Études Politiques de la Universitat de París 1949-60, és autor de nombrosos treballs sobre sociologia industrial i de les ocupacions Problèmes humains du machinisme 1947, OIu va le travail humain 1951, Le travail en miettes 1956 i Traité de sociologie du travail en collaboració amb Naville, 1962

Influït per Rubens, posà en relleu el color, la llum i les carnacions i determinà en certa manera la línia de l’art francès del s XVIII Decorà la capella de la Mare de Déu a Saint-Sulpice París i el Saló d’Hèrcules de Versalles 1733-36 Fou primer pintor del rei

Fou ministre plenipotenciari de França a Berlín i, durant la Segona República, diputat per París 1869, membre del govern de defensa nacional del qual fou ministre de justícia, 1870, i de l’interior, 1871, membre de l’assemblea nacional 1871-76, senador pels Pirineus Orientals 1876 i, finalment, ambaixador a Berna 1880-84

Després de doctorar-se amb P Aubenque, s’especialitzà primer en filosofia grega especialment Plató i Aristòtil i després en filosofia medieval, matèria que imparteix a la Universitat de la Sorbona i a la càtedra Romano Guardini de la Ludwig-Maximilian Universitat de Munic A més d’especialista en l’àmbit de la filosofia grega i medieval, ha publicat també estudis sobre el pensament contemporani Les seves obres principals han aconseguit una gran difusió i han estat traduïdes a més de vint llengües, essent-ne la primera la traducció al català de la seva obra cabdal Europa, la via romana 1999 Cal…

Fou director de l’observatori de Meudon a partir del 1907, i també del de París 1927-29 Entre els seus nombrosos treballs experimentals es destaca la invenció de l' espectroheliògraf Com a teòric, treballà en la recerca d’una possible relació entre els fenòmens solars i el magnetisme terrestre i en espectrografia estellar

Obrí casa a París, el 1890, d’alta costura femenina i infantil Treballava sense disseny previ, damunt del cos directament Els seus vestits eren coberts d’originals brodats, creacions que en la segona i tercera dècada del s XX, en el moment art-déco , la feren una de les més importants creadores de moda