Resultats de la cerca

Actuà des de molt jove en el teatre, però la seva gran oportunitat no arribà fins el 1968 amb Hair Dos anys després debutà en el cinema i esdevingué la musa de Woody Allen, que li dedicà un film, Annie Hall 1977, amb el qual aconseguí l’Oscar Actuà, entre d’altres, en els films Looking for Mr Goodbar 1977, de R Brooks, Reds 1980, de W Beatty, Shoot the Moon 1981, d’A Parker, Mr Soffel 1984, The Little Drummer Girl 1984, Crimes of the Heart 1986, Baby Boom 1987, Radio Days 1987, The Good Mother 1988, The Lemon Sisters 1989, The Godfather III 1990, The Father of the Bride 1991, Manhattan…

El 1933 passà a dir-se Cinematográfica Industrial, SAE CISAE Entre les tècniques que s’hi empraren cal destacar l’acetificació de la pellícula cinematogràfica, un procediment aleshores nou que es podia aplicar en qualsevol tipus de cinta muda, sonora, color Aquesta operació mecànica garantia la inalterabilitat del material, tot mantenint-ne la flexibilitat D’altra banda, també treballà en un procediment propi de revelatge de color mecanitzat, batejat amb el nom d’helicromia, i disposà d’una màquina Multiplex per a trucatges També s’hi feia la regeneració de les pellícules usades, el poliment…

Filla de l’actriu Maggie Baird i el guionista i músic Patrick O’Connell, rebé l’educació bàsica a casa, d’acord amb una metodologia d’aprenentatge d’enfocament artístic S’incorporà a una coral infantil de Los Angeles i, a través de la plataforma digital YouTube, es formà de manera autodidàctica en guitarra i piano Amb només onze anys ja començà a compondre cançons, i el 2016 saltà a la fama amb la interpretació d’ Ocean Eyes , una peça escrita pel seu germà Finneas O’Connell i el seu grup de música Dos anys més tard, publicà les seves primeres cançons al disc EP extended play…

A partir dels anys seixanta es convertí en la cantant nord-americana per excellència A l’igual de Frank Sinatra, mantingué una gran popularitat quan els qui venien més discos eren grups de pop-rock Enregistrà el seu primer disc el 1963, The Barbra Streisand Album , però en aquella època les seves prioritats eren el teatre, la televisió i el cinema, i la cançó restà com a activitat complementària, tot i que posteriorment la reprengué i ha publicat més d’una cinquantena d’àlbums En el món de l’espectacle, el seu èxit en la revista musical Funny Girl la portà al cinema aconseguí l’Oscar i el…

El cineasta xinès Zhang Yimou guanya el Lleó d’Or del Festival de Venècia amb la pellícula Ni un de menys Zhang ja havia rebut el mateix guardó l’any 1992 amb La història de Qiu Ju L’iranià Abbas Kiarostami rep el Gran Premi Especial del Jurat amb Le vent nous emportera , mentre les copes Volpi que es concedeixen als millors intèrprets són per a l’anglès Jim Broadbent per Topsy-Turvy i la francesa Nathalie Baye per Une liaison pornographique

Hom els utilitza en la transmissió dels automòbils per a accionar el diferencial Fan menys embalum que els parells cònics convencionals, però tenen l’inconvenient que les seves dents llisquen longitudinalment, de tal manera que tenen tendència a foragitar la pellícula d’oli lubrificant que hi ha entre elles i, per això, és necessari utilitzar lubrificants especials, resistents a les fortes pressions Tenen un funcionament més regular i més silenciós que els de dents rectes, perquè el seu grau de recobriment és superior

Des d’un punt de vista comercial, la més important és l’obtinguda a partir de l’anhídrid piromellític i l’èter 4,4-diaminodifenílic En general les poliimides aromàtiques són insolubles i infusibles, presenten una estabilitat tèrmica excepcional i són estables en l’aire per damunt de 400°C Són emprades, en forma de pellícula, per a l’aïllament de motors elèctrics, a causa de llur resistència al fregament, i per a tota mena de recobriments especials per a altes temperatures

Considerat un dels més provocatius directors del cinema independent nord-americà, protagonitzà el curtmetratge Schatt's Last Shot 1985, abans de debutar en el llargmetratge amb Fear, Anxiety & Depression 1989, una pellícula de baix pressupost en què ja donà mostres de la seva pessimista visió del món Molt més èxit obtingué amb Welcome to the Dollhouse 1995 i, sobretot, amb Happiness 1998, sarcàstica i àcida comèdia coral Storytelling 2001 i Pallindromes 2004 són mostra també de la seva capacitat crítica i revulsiva

Inicialment cirurgià, posteriorment se centrà en la neurologia i fou el primer a introduir els psicofàrmacs en terapèutica tot emprant 1952 la clorpromazina com a coadjuvant de l’anestèsia total El 1957 rebé el premi Albert Lasker de l’American Health Associations S'interessà també per la influència dels factors biològics en la conducta humana i social, que considerà determinants Aquests punts de vista tingueren una gran difusió amb la pellícula d’Alain Resnais Mon oncle d’Amérique 1980, en la qual participà

Actor de repartiment en diverses pellícules 30 Days , 1999, d’Aaron Harnick Meet the Parents , 2000, de Jay Roach  Good Night, and Good Luck , 2005, de George Clooney  2012 , de Roland Emmerich i sèries de televisió The Wire,  2008, debutà en la direcció amb  The Station Agent 2003, film al qual seguiren  The Visitor 2007, Win Win 2011, The Cobbler 2014 i Spotlight 2016, que el 2016 guanyà l'Oscar a la millor pellícula És també autor dels guions de les seves pellícules