Resultats de la cerca
Es mostren 1121 resultats
Aín

Municipi
Municipi de la Plana Baixa, situat a la serra d’Espadà (entre el tossal d’Espadà i la penya de la Bellota), a la capçalera de la vall d’Artana i en un petit sector de la vall d’Almedíxer, a la conca del Palància, on es troba el despoblat de l’Aiola.
Hi ha grans extensions amb boscs de pins i d’alzina surera, la qual és explotada econòmicament L’esbancada de les faldes de les muntanyes ha permès de plantar-hi oliveres i garrofers Les terres de conreu són força repartides i hi predomina el secà vinya, ametllers, arbres fruiters el regadiu és molt limitat unes 12 ha En general, les explotacions són conreades directament pels propietaris El bestiar oví, l’aviram i l’agricultura complementen les activitats econòmiques La població ha experimentat una forta baixa a partir del 1900 El poble , que agrupa tota la població del municipi 144 h 2006,…
Benaixeve

Municipi
Municipi dels Serrans, a la zona de llengua castellana del País Valencià, al curs mitjà del Túria, on ha estat construït el pantà de Benaixeve
.
El terme, accidentat pels contraforts de les serres d’Utiel, és muntanyós pic de Valdesierras, 977 m Delantera, 948 m, i és ocupat per una important vegetació natural 4 750 ha de pinedes, explotades en llur major part comunitàriament L’economia és basada en l’agricultura, predominantment de secà, malgrat els intents d’expansió del regadiu a partir de la construcció del pantà els conreus més estesos són els de cereals La propietat de la terra és concentrada en poques mans i predomina el règim d’explotació directa La ramaderia, bàsicament d’ovins, aprofita les pastures naturals La població…
Friedrich Dürrenmatt

Friedrich Dürrenmatt
© Fototeca.cat
Literatura alemanya
Escriptor suís de llengua alemanya.
Fill d’un pastor protestant, es convertí ràpidament en un dels autors teatrals més originals de la postguerra Preocupat per la renovació de l’expressió teatral, experimenta noves formes per aconseguir un teatre que permetés la crítica de la societat contemporània i la destrucció dels mites de la cultura burgesa i de la civilització científica actuals En les seves obres predomina la caricatura irònica moralista A més de teatre, ha escrit guions per a la ràdio, la televisió i el cinema, novelles policíaques i assaigs sobre literatura i teatre Entre la seva extensa producció cal citar Herkules…
asma
Patologia humana
Nom aplicat a diverses malalties o estats patològics en què predomina una estretor de les vies respiratòries, generalment amb contracció espàstica dels músculs bronquials, de caràcter episòdic.
caquèxia
Patologia humana
Estat patològic que comporta una alteració profunda de l’organisme com a conseqüència del funcionament deficitari dels sistemes metabòlics en què el catabolisme predomina sobre l’anabolisme.
El pacient sofreix un amagriment important en minvar primer el greix i després la massa muscular de l’organisme La pell es torna arrugada i pàllida, el cabell cau i la força muscular és escassa hi ha graus variables d’anèmia, trastorns digestius, edemes i, fins i tot, vascites per manca de proteïnes, amenorrea i impotència sexual La caquèxia s’anomena primària quan és deguda a manca d’ingesta d’aliments, i secundària quan és provocada per certes malalties síndromes de malabsorció, trastorns endocrinològics com la caquèxia hipofisària o panhipopituïtarisme i la caquèxia estrumipriva per…
Blandín de Cornualla
Novel·la anònima de 2.386 versos, en noves rimades, del darrer terç del segle XIV, escrita en un provençal en què predomina el dialecte de la zona avinyonesa.
Narra, tot parodiant els tòpics artúrics, les aventures dels cavallers Blandín i Guiot Ardit de Miramar, i es clou amb llur matrimoni amb les donzelles Brianda i Yrlanda La narració és lineal, sense digressions, i és escrita en un estil senzill i planer amb un cert realisme en les descripcions, amb pocs elements meravellosos, i es decanta sovint cap a l’humor i la ironia
,
Llíria
Vista panoràmica de Llíria
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca del Camp de Túria, que ocupa una gran part de la comarca, al camp de Llíria, al seu sector nord-occidental.
És accidentat, al N, pels contraforts meridionals de les serres que separen els Serrans i l’Alt Palància del Camp de Túria les Ombries, 881 m alt, i és drenat principalment per les rambles Castellarda i Primera de Llíria, afluents del Túria per l’esquerra L’àrea no conreada és coberta de pinedes i matollars, en part de propietat municipal, tradicionalment aprofitades com a pasturatges d’hivern pels ramats d’ovins castellans i aragonesos L’agricultura ocupa més de 13000 ha Les 600 ha, que aprofitaven l’aigua de la important font de Sant Vicent, que una xarxa de séquies distribueix, produeixen…
conca de París
Regió geogràfica de França que ocupa la quarta part del país.
És el prototipus de les grans conques sedimentàries, on les capes de terrenys es disposen en aurèoles concèntriques, on l’erosió ha diferenciat una multitud de petites regions i on París exerceix plenament la seva influència econòmica S'estén entre l’antic massís Armoricà a l’W, el Massís Central al S i els Vosges, les Ardenes i el país del Rin a l’E, i resta oberta pel N a la Mànega Les petites regions esmentades poden reduir-se a quatre a l’E, els altiplans de Borgonya i Xampanya, que aixequen la muralla de llurs costes a l’entorn de la regió parisenca al N i a l’W, la Picardia i la…
Bunyola
Municipi
Municipi de Mallorca, al vessant meridional de la serra de Tramuntana.
El terme, pla al sud, és accidentat al nord per la serra d’Alfàbia 1 067 m alt i és drenat pel torrent de Bunyola , que neix als contraforts meridionals de la serra d’Alfàbia, recull les aigües de nombrosos torrents i aflueix, ja dins del terme de Palma, al torrent Gros La vegetació natural ocupa la meitat del terme, i és formada principalment per pinedes, alzinars i garriga, amb pasturatges de propietat comunal i privada El secà oliveres, garrofers i ametllers predomina totalment sobre el regadiu La ramaderia és especialment de bestiar oví i porcí Hi ha pedreres de ciment Les principals…
el Montnegre
El Montnegre
© Fototeca.cat
Massís
Massís muntanyós que forma part de la Serralada Litoral, entre la Tordera i el coll Sacreu, que el separa del Corredor.
Culmina a 773 m alt cim de Montnegre de Ponent i constitueix, així, el sector més alt de la Serralada El nom prové probablement del color fosc que presenta als llocs alts, tant pels materials geològics esquists silurians i calcàries devonianes, sobretot com pel color fosc de la vegetació predomini de l’alzinar Fora dels capçals predomina el sòcol granític, el mateix que, fora del paleozoic, apareix a la resta de la Serralada El clima és més plujós que als sectors meridionals uns 800 mm de mitjana anuals L’alzinar domina per damunt els 500 m alt, i per sota, en llocs adequats, les alzines…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina