Resultats de la cerca
Es mostren 1360 resultats
mestre | mestra
Persona amb prou coneixements d’una ciència, art, etc, per a ensenyar-ne, per a ésser pres com a model.
Atles

Atles Farnese, còpia romana de marbre del segle II d'una escultura hel·lenística d’Atles (Museu Arqueològic Nacional de Nàpols)
Carlo Raso (CC0)
Mitologia
Un dels titans, la genealogia del qual és molt diversa: fill de Jàpet i de Clímene o d’Àsia; d’Èter i de Terra o d’Hémera; d’Urà o de Neptú i de Clit.
Fou pare de les Plèiades , de les híades, de Calipso, d’Hèsper i d’Hias El prudent Atles, digué Homer, aguanta les altes columnes que separen la terra i el cel Segons Hesíode, Atles fou condemnat a aguantar el cel perquè havia pres part en la guerra dels titans contra els déus Després s’estengué la idea que era una muntanya amb la base arran de mar i el cap entre els núvols que hom situà a l’Àfrica del nord A l’època romana hom creia que Atles fou convertit en una muntanya per Perseu a qui havia refusat l’hospitalitat mostrant-li el cap de Medusa, i anà perdent el caràcter…
monestir de Sant Pere dels Arquells

Aspecte de l'església de Sant Pere dels Arquells
© Patrimonifunerari.cat
Monestir
Pabordia o priorat canonical dependent de l’Estany, situat a l’església parroquial de Sant Pere dels Arquells del municipi de Ribera d’Ondara (Segarra).
Guillem Bernat d’Òdena i els seus dotaren aquesta església, que acabaren d’edificar l’any 1086, amb el terme del castell de Llindars i altres alous, i el 1100 Ramon Guillem d’Òdena, fill del fundador, la cedí a l’Estany perquè hi establís una canònica augustiniana Aquesta ja hi era el 1115, i aviat rebé importants donacions i les esglésies de Rubinat, Montmagastrell Urgell i Pontons Alt Penedès Inicialment hi havia un prior, prepòsit o paborde, quatre canonges, dos beneficiats i alguns servents Al segle XV tenia només el prepòsit i un canonge, i al segle següent ja…
la Marenda
Sector costaner del Rosselló, des d’Argelers a Cervera, entre l’Albera oriental i la mar.
La costa, molt retallada, ha pres el nom de Costa Vermella La seva unitat geogràfica li ha valgut de constituir, des de la reestructuració administrativa de l’Estat francès, el cantó de la Marenda La zona muntanyosa de l’Albera, que havia estat molt boscada especialment alzines sureres, que donaren base a la indústria tapera, actualment és molt degradada La vinya, que arriba fins als 500 m, produeix tradicionalment un vi d’una gran qualitat vi de Banyuls Per evitar l’erosió deguda als forts pendents, les terrasses són tallades en la forma dita de peus de gall Els ports més…
avemaria
Música
Cristianisme
Oració a la Mare de Déu que comença, en llatí, amb els mots Ave Maria
.
La primera part de l’oració, feta amb dues frases de l’evangeli de sant Lluc, es difongué a partir del s XI, i al s XVI hom hi afegí una deprecació Santa Maria Pius V la inclogué al Breviari Romà el 1568 L’avemaria com a antífona del repertori musical gregorià, ambrosià i hispànic, sobre el text bíblic, en llatí, fou utilitzada com a cantus firmus en motets i en misses polifòniques als ss XIV, XV i XVI En els laudi italians del s XV hi ha el text sencer actual, així com en les composicions de Josquin Des Prés o de Tomás Luis de Victoria El text de l’Ave Maria ha estat freqüentment musicat…
Blas Pierrard Alcedar
Història
Militar
Militar i republicà.
Després d’intervenir en la primera guerra Carlina, el 1854 prestà suport, ja brigadier, a l’aixecament de Vicálvaro El 1856 fou governador militar de Madrid S'uní a Prim el 1866 i participà en els fets de la caserna de San Gil i després en els del 1867 als Pirineus El 29 de setembre de 1868, passat ja al partit republicà, entrà per la Jonquera cridat per la junta revolucionària de l’Empordà per fer-se càrrec de la insurrecció a Figueres Exaltat, fou diputat a corts constituents del 1869 i mantingué una certa relació amb els republicans intransigents del Principat pel febrer del 1869 fou…
Pere Antoni Ribera
Història
Bandoler.
Frare augustinià S'oferí al lloctinent general de València Pedro Manuel Colón de Portugal, duc de Veraguas, per capturar el bandoler mossèn Senent en canvi de l’indult del seu germà, també bandoler, i acceptada la proposició, es convertí en cap de quadrilla i aconseguí de capturar el bandoler Senent Deixà aleshores l’hàbit i es convertí ell mateix en bandoler i es féu temible sota el nom d' el Frare Capturat a l’Horta de València i empresonat a la torre dels Serrans, el governador de València Josep de Castellví i d’Alagó el processà i féu garrotar malgrat la reclamació del pres…
Raymond Barre
Economia
Política
Polític i economista francès.
Estudià dret i econòmiques i d’ençà del 1963 fou catedràtic d’economia política de la facultat de dret de París Ocupà el càrrec de vicepresident de la comissió de les Comunitats Europees i fou primer ministre 1976-81 i ministre d’economia i finances 1976-78 Des d’aquests dos càrrecs desenvolupà la política econòmica d’austeritat del president V Giscard d’Estaing A l’oposició després de l’accés dels socialistes al poder 1981 i 1986, durant el període de “cohabitació” de 1986-88 es mantingué al marge de l’acord de govern pres pels dos grans partits conservadors RPR i UDF El 1988…
Francisco Manuel de Melo
Historiografia
Història
Militar
Historiador i militar portuguès.
Passà al servei de Felip IV de Castella 1629 Enviat als Països Baixos amb els terços portuguesos, participà en la batalla naval de les Dunes 1639, i el 1640 fou incorporat a l’exèrcit del marquès de Los Vélez, que li confià la tasca de cronista de la guerra dels Segadors Assistí a la derrota castellana de Montjuïc gener del 1641 poc després, fou pres acusat de revoltar els portuguesos enrolats en l’exèrcit castellà Alliberat per manca de proves, fugí a Portugal i es posà al servei de Joan IV, el nou rei portuguès Anà a Londres a negociar el tractat angloportuguès 1642 poc després…
Castell de Vilamflor (Sort)
Art romànic
Aquest castell es trobava en el mateix lloc on ara hi ha les ruïnes del poble de Vilamflor, a la falda oriental de la muntanya de Mata Negra L’any 1030 el comte Ramon IV de Pallars Jussà feu donació de la vila de Vilamflor en alou a Vidal i els seus descendents en endavant, els veïns haurien de pagar-li els delmes i prestar-li els serveis convinguts Vilamflor figura entre els castells i els llocs que Ramon IV havia pres al seu germà Guillem II, segons les querimònies que l’any 1057 tingueren lloc entre els dos comtes cosins, Ramon V i Artau I Al llarg dels segles XIII i XIV…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina