Resultats de la cerca

Inclòs en l’escola neorealista, per les fonts tradicionals i populars de la seva obra, comunista des de molt jove, no participà en la lluita política Agrònom de professió, abandonà el treball pels viatges i la recopilació del folklore literari És dels pocs escriptors que no escriví sobre la revolució i la guerra civil russes En els seus contes i relats es barregen la faula i la realitat, el mite i la llegenda del passat amb la vida present, tot expressat amb el llenguatge màgic de la tradició oral russa V kraju nepuganykh ptic ‘En el país dels ocells no espantats’, 1907, Za…

Illustrà amb caricatures periòdics anarquistes o afins amb aquest moviment El Teatre Català , Tramontana , Mundo Ibérico , En Titella , etc Ja professionalitzat, els anys trenta dibuixà còmics per a l’editorial Bruguera Signava Daniel , Masgoumiery o, més sovint, Niel Féu gravats per a llibres de PBertrana, JUson, IIglésias, entre d’altres Pintà en miniatura escenes costumistes, natures mortes i flors, i féu decorats per a obres teatrals Collaborà sovint amb el seu germà Josep Masgoumiery i Pena Barcelona 1869 — 1942, escriptor i actiu militant anarquista Lampista de professió…

Ingressà a l’orde escolapi i el 1946 féu la professió religiosa L’any 1952 fou ordenat de sacerdot Destinat a la comunitat de Mataró, exercí fins a la mort el seu ministeri a la parròquia de Santa Anna d’aquesta ciutat llevat d’un breu parèntesi com a rector a l’Escola Pia de Balaguer 1973-76 La seva tasca pedagògica, de foment de la llengua, la cultura i les tradicions catalanes durant el franquisme, el convertiren en una persona molt estimada pels mataronins, així com també el seu tarannà obert i dialogant i l’acolliment de l’oposició antifranquista a la seva parròquia des dels…

Llicenciat en medicina, exercí aquesta professió del 1988 al 1999 en diversos centres hospitalaris, entre els quals l’Hospital Clínic de Barcelona, el Parc Taulí de Sabadell i l’Hospital Comarcal del Pallars Del 1995 al 2006 fou alcalde d’Alt Àneu pel Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE , i des del 2000 és el primer secretari del PSC a la Federació Territorial de Lleida Diputat al Parlament de Catalunya des del 1999, a partir del 2003 ha estat secretari de la Comissió Parlamentària d’Agricultura Al novembre del 2006, el president Josep Montilla el nomenà conseller d’…

Autodidacte, els anys seixanta s’inicià en la professió treballant en estudis d’altres dibuixants Feu humor gràfic i entreteniments El seu personatge més característic és Ot, el bruixot, protagonista de les pàgines que publicà a Cavall Fort des del 1971 fins al 2014, que es jubilà, anys durant els quals en publicà més de 1500 historietes Collaborà en nombroses revistes, com ara  L’Infantil , Oriflama , En Patufet segona etapa, Matarratos , Penthouse , i diaris, l’ Avui , el Diari de Barcelona i el Punt Diari , entre d’altres L’any 2012 publicà el llibre de memòries  Històries d ’ una pensió…

Metge, deixà la professió el 1931 per dedicar-se de ple a la fotografia, afecció iniciada els anys d’estudiant Fou fundador 1924 i president de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya 1927-30 Partint de la premissa que la màquina és només un intermediari passiu, es destacà en la pràctica dels procediments pigmentaris, especialment bromurs, bromurs virats, bromolis i bromolis transportats, la seva especialitat Publicà fotografies en diverses revistes, com Lux 1921 i Art de la llum 1933-35, que li dedicà un número monogràfic A part nombrosos premis locals, fou premiat al IV i el V…

Orfe de mare, es traslladà a viure amb el seu oncle, Ignasi Puigcercós, que l’inicià en l’art culinari Treballà a diferents fondes de Catalunya i, a divuit anys, a Madrid i, posteriorment, a París i a Londres, on fou alumne del prestigiós xef Auguste Escouffier Retornà a Madrid, on creà la primera acadèmia de cuina de l’estat, i fundà la revista El gorro blanco 1906 Retirat aviat de la professió, s’installà a Barcelona i escriví el seu saber culinari en nombroses obres, la reedició d’algunes de les quals ha estat promoguda posteriorment a la seva mort per l’entitat Arxiu…

És un dels més coneguts a l’Occident a causa del seu inconformisme Estudià a l’Institut Gor'kij de Literatura La seva primera novella Studenty ‘Estudiants’, 1950, guanyà el premi Stalin el 1951 Treballà també com a periodista i aquesta professió donà el tema de la novella Utolaja žaždu ‘Apagant la set’, 1963, sobre la construcció del canal del Karakum La major part de la seva obra durant els anys seixanta fou publicada en la revista Novij Mir Les seves darreres novelles Obmèn ‘El bescanvi’, 1969, Predvaritel’nje rezultaty ‘Resultats preliminars’, 1970, Dolgoje pošcǎnje ‘El llarg…

Net de Pere Turull i Sallent , fou advocat de professió i promotor de diversos organismes culturals Fou un actiu propagandista de la Societat de Nacions publicà obres com La Societat de les Nacions La moral internacionalista i Catalunya , 1917, i Civilitat i internacionalisme , 1920 i promotor de diversos organismes culturals El 1918 fundà la revista Messidor , que s’edità fins el 1921, i l’any 1919 publicà un recull d’articles d’aquesta revista en el llibre La Nueva Revolución Escriví dos reculls poètics Remembrances 1916, prologat per Alfons Maseras i on combina poemes en…

Llicenciat en ciències exactes i enginyer industrial per la universitat i l’escola d’enginyers de Barcelona De professió enginyer industrial, patentà uns models de gasògens per a automoció fou delegat del ministeri d’indústria a Castelló Publicà monografies tècniques Reactores nucleares i econòmiques L’economia del Regne de València segons Cavanilles , 1978, Conrear bàsicament l’assaig en castellà, amb obres com els tres volums de Temas de nuestro tiempo 1973-85, i també en català El sector menyspreat , 1977 La seva obra narrativa ha quedat recollida a De la meua terra Contes…