Resultats de la cerca
Es mostren 1175 resultats
guerra dels Infants de la Cerda
Història
Període de guerres civils entre Castella i Catalunya-Aragó (1289-1304) ocasionades per la successió al tron castellà d’Alfons X.
Aquest monarca, havent fracassat les seves aspiracions al regne de Navarra, retirà el seu ajut al seu fill Sanç i intentà de trobar una solució de compromís que permetés als infants de la Cerda de conservar alguns drets sobre el regne castellà Sanç, ajudat per la noblesa i les ciutats, s’oposà als designis del seu pare i, davant l’ajut que el rei Felip III de França oferia als seus nebots Blanca, la mare dels infants, era germana de Felip, hagué d’aliar-se amb Pere II de Catalunya-Aragó Mort Alfons, Sanç Sanç IV de Castella, que no es volia enemistar amb Roma, contrària als desigs…
El que cal saber de l’albinisme
Patologia humana
L’albinisme és un trastorn de la pigmentació d’origen hereditari caracteritzat per l’absència de formació de melanina, el pigment principal de què depèn la coloració de la pell, el pèl i l’iris de l’ull Quan l’albinisme és total, la pell de tot el cos és d’un color blanc rosat, el pèl és blanc i l’iris té una coloració rosada En l’albinoïdisme o albinisme atenuat, la pell és molt pàllida, el pèl blanc o groguenc i l’iris pot ésser rosat o tenir una coloració normal En l’albinisme circumscrit, la manca de pigmentació és localitzada, i es manifesta en general amb una taca blanca al front que…
Cicle vital dels virus
Patologia humana
El cicle vital dels virus comprèn esquemàticament dues fases una fase extracellular, en què el microorganisme roman pràcticament inalterable i conserva la propietat d’infectar o penetrar en una cèllula viva, i una fase intracellular, en què el virus penetra a l’interior d’una cèllula viva i experimenta una sèrie de modificacions que li permeten de desenvolupar-se i reproduir-se Quan els nous virus ja han madurat, poden sortir de la cèllula i iniciar novament el cicle vital que els correspon El virus madur, en la manera com es troba en la seva fase extracellular o després d’haver madurat a l’…
Dolors Monserdà i Vidal

Dolors Monserdà i Vidal
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptora, signava normalment Dolors Monserdà de Macià.
Germana del pintor Enric Monserdà i Vidal S’interessà de ben jove per la literatura, en contacte amb la tertúlia formada al taller de relligat de llibres del seu pare, i ja el 1862 publicà un poema en castellà dedicat a Josep Anselm Clavé, i de seguida desplegà, inicialment també en castellà, una intensa activitat literària i publicística articles a la premsa com “La contribución de sangre”, del 1863, sobre la llei de quintes, ficció narrativa, poesia, més tard i episòdicament teatre Sembrad y cogeréis , 1874 A partir del 1875 escriví en català Participà assíduament als Jocs Florals de…
,
lligadura
Indumentària
Objecte que hom es posa al cap per cobrir-lo, com a ornament o per protegir-lo del fred i del sol.
La lligadura ha servit, a part la seva possible utilitat pràctica, per a manifestar un estatus social i per a marcar diferències jeràrquiques així, els caps, bruixots i sacerdots de les tribus primitives la usaren com a símbol de poder, i és el mateix la corona dels reis i el casc militar, malgrat les seves finalitats pràctiques Molts pobles de l’Àfrica utilitzen les pells d’animals Les plomes foren usades pels amerindis, i ho han estat per la civilització occidental, tant en la indumentària femenina com masculina, ja com a ornament dels capells o dels cabells directament La perruca fou…
procediment Sherard
Tecnologia
Tractament de cementació al qual són sotmeses algunes peces d’acer per tal de protegir-les de l’acció dels agents corrosius.
Consisteix a posar-les en contacte amb una mescla pulverulenta de zinc i de productes reductors i inerts, a una temperatura de prop de 400°C, durant unes tres hores, de manera que a la superfície de la peça és format un aliatge de zinc i ferro El procediment Sherard és molt emprat per a peces com ara cargols, femelles, perns, etc
refugi
Lloc o construcció on hom es recull per protegir-se d’algun perill, de la inclemència del temps, d’alguna persecució, etc.
armilla antibala

Armilla antibala
Indumentària
Peça de vestir de plàstic o de metall destinada a protegir el tronc dels impactes dels projectils de pistola o de fusell.
És emprada especialment per la policia i l’exèrcit
collar
Militar
Peça de l’arnès del cavall, emprada al s XV, generalment de malla; servia per a protegir el coll de l’animal.
Patronat d’Obreres de l’Agulla
Sociologia
Patronat creat per Dolors Monserdà i Vidal l’any 1910 a Barcelona amb la intenció de protegir les obreres de l’agulla.
Donava feina a les cosidores, funcionava com una cooperativa de materials per a la costura i oferia formació en tall de patrons i confecció de vestits a les noies A més, la formacio d’un “secretariat" brindava el suport necessari en qualsevol tipus de gestió o consulta de les obreres associades El Patronat tenia el suport del bisbe Laguarda i de mossèn Josep Ildefons Gatell , i estava situat a la residència de monges franciscanes del carrer de Montcada
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina