- L’albinisme és un trastorn de la pigmentació d’origen hereditari caracteritzat per l’absència de formació de melanina, el pigment principal de què depèn la coloració de la pell, el pèl i l’iris de l’ull.
- Quan l’albinisme és total, la pell de tot el cos és d’un color blanc rosat, el pèl és blanc i l’iris té una coloració rosada. En l’albinoïdisme o albinisme atenuat, la pell és molt pàl·lida, el pèl blanc o groguenc i l’iris pot ésser rosat o tenir una coloració normal.
- En l’albinisme circumscrit, la manca de pigmentació és localitzada, i es manifesta en general amb una taca blanca al front que continua amb un floc de cabells també blancs.
- L’exposició al sol, que en una persona amb pigmentació normal és innòcua, pot originar cremades en la persona albina. Per tant, convé de limitar l’exposició al sol i protegir la pell amb roba que cobreixi la major part del cos. Igualment, convé d’aplicar filtres solars sobre les àrees de la pell que es mantenen descobertes.
- En les persones albines que presenten la manca de pigmentació de l’iris, els raigs lumínics poden penetrar lliurement a l’interior de l’ull, i per això els resulta molesta l’exposició a una font de llum. Així, és convenient d’utilitzar ulleres fosques que filtrin les radiacions, sobretot quan hom s’exposa a una irradiació solar excessiva, com s’esdevé generalment a la platja o la neu. Cal que, en aquestes circumstàncies, el metge indiqui quin és el tipus d’ulleres més adequat.
- Les persones albines han de controlar la possible aparició d’alteracions localitzades en la pell, com ara petites taques o úlceres. En aquest cas, cal adreçar-se al metge immediatament, perquè es podria tractar d’una lesió cancerosa induïda per les radiacions solars que haurà d’ésser tractada oportunament.