Resultats de la cerca
Es mostren 8164 resultats
col·lega
Cadascun dels qui exerceixen una mateixa funció considerat amb relació als altres.
casatinent
El qui té casa en un poble i és cap de família.
caporal | caporala
El qui fa de cap d’una colla, d’un escamot, etc.
costell
Història
Pal on hom lligava el qui era condemnat a la vergonya pública.
Les formes més corrents foren una columna de pedra amb anelles o bé unes fustes que, en unir-se, deixaven uns forats per a subjectar algun membre del condemnat Solia ésser a l’entrada de les poblacions o en un lloc públic A Castella fou molt utilitzat fins al s XIX a França fou abolit el 1789, i a Anglaterra, on era molt aplicat per als delictes d’impremta, ho fou el 1837
enllustrador | enllustradora
Oficis manuals
Persona que enllustra, especialment la qui té per ofici enllustrar el calçat.
sant | santa
Cristianisme
Dit d’aquell qui ha excel·lit per la seva virtut i ha atès una configuració amb Crist en grau elevadíssim, talment que ha esdevingut model de perfecció i, com a tal, rep un culte i és invocat com a intercessor.
Bé que el Nou Testament n'aplicà el concepte a tots els fidels a causa de la configuració amb Crist pel baptisme, aviat el mot designà els qui en portaren a terme l’exigència moral El primitiu culte dels màrtirs màrtir a partir del segle IV començà d’estendre's a d’altres sants, començant pels confessors confessor La seva canonització, a l’occident, no fou reservada al papa fins al segle XII D’entre tots, la Mare de Déu rep un culte especial anomenat d'hiperdulia Venen després els apòstols i evangelistes, els màrtirs i els confessors, les verges i les santes dones, que hom commemora amb culte…
abjuració
Religió
Acció de retractar-se solemnement i sota jurament d’una creença religiosa professada fins aleshores i considerada errònia.
El primer concili de Nicea la prescriví per als qui passaven d’una creença religiosa al cristianisme ortodox Des de l’edat mitjana, l’abjuració de l’apostasia i de les creences considerades herètiques fou ordenada pels tribunals de la Inquisició en tres graus abjuració ‘de formali' , la d’aquell qui era considerat apòstata o heretge públic abjuració ‘de vehementi' , la d’aquell qui era considerat heretge amb molta probabilitat, i abjuració ‘de levi' , la d’aquell qui era considerat heretge amb poca probabilitat
arres
Dret civil
Arres lliurades reservant-se les parts la facultat discrecional de desistir del contracte.
El desistiment suposa per a qui el provoca llur pèrdua si és qui les lliurà i si és qui les rebé, llur restitució duplicada Reben també el nom de paga i senyal
écarté
Jocs
Joc de cartes entre dos jugadors.
Cadascun agafa cinc cartes que, de comú acord, pot substituir per unes altres El qui fa més bases en cada mà s’anota un punt, i també el qui treu un rei de mostra Guanya qui aconsegueix primer cinc punts
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina