Resultats de la cerca

Les poques dades de la seva vida provenen del pròleg que ell mateix escriví en el tractat Portus musice Estudià a la Universitat de Salamanca i fou cantor del collegi de San Bartolomé d’aquesta ciutat La seva contribució teòrica més important és el tractat Portus musice correctus seu emendatus in quo nemo periclitabitur , publicat a Salamanca el 1504 L’obra, de només vint-i-quatre pàgines, està escrita gairebé en la seva totalitat en llatí Fonamentalment, segueix les teories de B Ramos de Pareja, tot i que dedica molta més atenció a les qüestions d’ordre pràctic Tracta sobretot del cant pla,…

Llull l’emprà en les dues primeres redaccions de la seva art, conjuntament amb la figura Y de la veritat En l' Art abreujada d’atrobar veritat ~1272 la figura no té numeració ni representació gràfica, per tal com no “forma cambres”, és a dir, no serveix per a plantejar i resoldre qüestions, sinó per a controlar l’ús de les cinc figures principals En l' Art demostrativa ~1276, en canvi, la figura és representada per un cercle vermell en el centre del qual hi ha la lletra Z Semblantment al que s’esdevé amb la figura Y, la figura Z no apareix en l' Ars ultima 1305-08

Ramon Llull l’emprà en les dues primeres redaccions de la seva art com a auxiliar de les altres figures En l' Art abreujada d’atrobar veritat ~1272 la figura manca de numeració i de representació gràfica, per tal com no “forma cambres” com les altres, és a dir, no serveix per a plantejar i resoldre qüestions, sinó per a dirigir l’ús correcte de les cinc figures principals En l' Art demostrativa ~1276, en canvi, la figura té una representació gràfica, que consisteix en un cercle blau en el centre del qual apareix la lletra Y La figura Y fa parella amb la figura Z de la falsedat

Successor del seu pare, Paulin Paris, com a professor del Collège de France, contribuí a consolidar un ensenyament científic de la filologia Fundador de les revistes  Revue Critique  1866 i Romania  1872, es destacà pels estudis i les edicions d’autors francesos i provençals Histoire poétique de Charlemagne , 1865 La vie de Saint Alexis , 1872 La Poésie du Moyen-Âge , 1885 François Villon , 1901 Participà com a jurat al concurs literari de Montpeller del 1875 i se n’ocupà al Journal des Debats Hi coincidí amb Manuel Milà i Fontanals, i es cartejaren per tractar qüestions com la dels orígens…

És professor de la Universitat del País Basc Influït per Nietzsche, els lliurepensadors i un cert anarquisme, s’ha preocupat sobretot de qüestions ètiques És autor d’assaigs Apóstatas razonables , 1976 La infancia recuperada , 1976 Panfleto contra el Todo , 1978 Criatura del aire , 1979 Invitación a la ética , 1982, premi Anagrama d’assaig La tarea del héroe , 1983 sobre estètica, Ética para Amador , 1991 Sin contemplaciones , 1993, etc, de novelles Caronte aguarda , 1981 El jardín de las dudas , 1994 etc, narracions Episodios pasionales , 1986 i obres teatrals Catón Un republicano contra…

Intervingué activament, com a capdavanter, en les campanyes proteccionistes de l’època Reforma Aranzelària, 1892 míting de Bilbao, 1893 Fou president del Gremi de Fabricants de Sabadell 1885-86 i 1891-92 i un dels fundadors del Banc de Sabadell 1886 El 1897 fou elegit president del Foment del Treball Nacional, de Barcelona, i el 1899 diputat a corts per Barcelona Preocupat per les qüestions socials, publicà La cuestión de las ocho horas 1890, El trabajo de las mujeres y los niños 1893 i Ferrer y Vidal y su tiempo El 1947 el Gremi de Fabricants creà l’ Institut Sallarès i Pla d’Estudis…

Fill tercer del rei Frederic II de Sicília i d’Elionor de Nàpols, succeí el seu germà Manfred I 1317, però governà el ducat per mitjà de vicaris Alfons Frederic d’Aragó, que fundà el ducat de Neopàtria Nicolau Llança, que féu treva amb els venecians, 1331 El 1330 cedí Malta i Gozzo a Alfons Frederic d’Aragó El seu germà Pere II de Sicília estava obligat a donar-li —per disposició testamentària del seu pare— galeres i gent per tal d’anar a prendre possessió dels ducats d’Atenes i de Neopàtria 1337 ajornada la partença per les qüestions nobiliàries de Sicília, morí abans de poder-ho dur a terme

En l’ordenament vigent a l’Estat espanyol, comprèn, genèricament, jutjats unipersonals i audiències tribunals collegiats l’integren tots els funcionaris, ja siguin titulars judicials lletrats, o persones alienes a la carrera llecs En l’ordre civil, poden ésser tribunals de primera instància i de segona instància o d' apellació pel que fa a la jurisdicció, n'hi ha d’ordinaris i d’especials Els tribunals ordinaris comprenen el jutjat de pau , integrat per un jutge, amb jurisdicció sobre el municipi on no hi ha jutjat de primera instància Aquests tribunals entenen de les qüestions civils de…

El 1949 es llicencià en filologia semítica a la Universitat de Barcelona, i el 1951 es doctorà amb una tesi sobre una família de jueus catalans, els Ravaia Fou un dels seus primers estudis dedicats al món jueu medieval, del qual es convertí en destacat especialista Vinculat a la Universitat de Barcelona des del 1949, hi professà diverses matèries, amb una especial preocupació per les qüestions metodològiques, des del 1954 hi donà sistemàticament cursos d’història dels jueus a l’edat mitjana, amb particular atenció als jueus de la corona catalanoaragonesa, i fou catedràtic de llengua i…

A l’alta edat mitjana hi havia un palau reial franc, seu de diverses assemblees celebrades per a tractar de qüestions polítiques i religioses La primera fou l’any 765 En la segona 785 o 786, hi prengué part Carlemany Els anys 822, 834 i 870 s’hi celebraren noves assemblees notables La darrera, per a judicar Carles l’Infant, del qual estava queixós el seu pare Carles el Calb, posà fi al plet suscitat entre els monestirs de Banyoles i Sant Policarp de Rasès a causa de la possessió d’un '' pagus a Peralada i, probablement, per decidir la successió del comte Salamó d’Urgell-Cerdanya a favor de…