Resultats de la cerca
Es mostren 959 resultats
Cantonigròs
L’església de Sant Roc a Cantonigròs
© Fototeca.cat
Poble
Poble (933 m alt.) del municipi de l’Esquirol (Osona), als altiplans del Cabrerès, a l’W del Collsacabra.
És format a banda i banda de l’antic camí ral de Vic a Olot a la dreta de la riera de Balà, que baixa del coll del Bac, i damunt l’indret on es forma la riera de les Gorgues per la unió de les de la Rotllada i de Sant Julià El poble té el seu origen en el mas de Can Toni Gros , del 1565, renom donat al gascó Antoni Prat L’església de Sant Roc, construïda el 1854, esdevingué parròquia el 1945 És un centre d’estiueig Entre el 1944 i el 1968 hi tingué lloc cada mes d’agost el Concurs de Poesia de Cantonigròs Entre el 1983 i el 2011 acollí, a l’estiu, el Festival Internacional de…
Ternils

Façana principal de l'ermita de Sant Roc de Ternils
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Despoblat
Despoblat del municipi de Carcaixent (Ribera Alta), 2 km al SW de la ciutat.
Només es conserva l’antiga església parroquial, actual ermita de Sant Roc obra del començament del segle XIV, amb portal romànic Era una antiga alqueria d’època musulmana, esmentada el 1252 Al segle XIV era parròquia el creixement de la Cogullada, aleshores un annex seu, feren que al mateix segle el rector intentés, infructuosament, de traslladar-hi la residència tanmateix les continuades inundacions provocades per les riuades del Xúquer feren que la població es traslladés a Carcaixent igualment annex de Ternils i, també, la parròquia
ressaltant

Roc ressaltant sobre una faixa
Heràldica
Dit de la càrrega posada damunt d’una altra o d’unes altres o d’una partició o repartició de les quals sobresurt o que cobreix en part.
Hom diu ressaltant sobre el tot quan la dita càrrega ressaltant és el darrer objecte que hom anomena en blasonar un escut
Èguet

Municipi
Municipi de l’Alta Cerdanya, al vessant S del roc de la Calm, al massís del Carlit.
Forma la vall mitjana de la riera d’Èguet , que neix al roc de la Calm i aflueix al Segre a través del riu d’Estaüja Els recursos econòmics es limiten a una agricultura poc desenvolupada cereals i regadius vora el riu i a la ramaderia bestiar boví El poble 1 612 m alt, que agrupa tota la població del municipi fora del nucli hi ha només el mas de Sant Esteve, és enlairat, a l’esquerra de la riera d’Èguet, vora un extens caos granític és dominat per una antiga torre de defensa que agrupa les cases més antigues, separades d’un agrupament més modern L’església parroquial conserva una…
Montalbà de l’Església
Montalbà de l’Església
© Fototeca.cat
Església
Poble del municipi dels Banys d’Arles (Vallespir), situat en un coster, a l’esquerra del riu de Montdony, sota el roc de Sant Salvador (o de Montdony), al voltant de l’església (que conserva un interessant retaule barroc d’Honorat Rigau).
Domina el poble el castell de Montalbà , arruïnat, al roc de Sant Salvador, esmentat ja el 1020, que el comte Bernat I de Besalú donà a la seva muller Toda Passà als vescomtes de Castellnou i en foren feudataris els Serrallonga-Cabrenys El 1313 Beatriu de Serrallonga, vescomtessa de Rocabertí, filla de Bernat Hug de Serrallonga, prestà homenatge al rei Sanç de Mallorca, i dos segles més tard Montdony era encara dels Rocabertí El roc de Montdony ha estat objecte, fins a època recent, d’un culte probablement d’origen pagà hom pujava en processó el 3 de maig pel camí…
rasos de Peguera
rasos de Peguera Paisatge del roc de Peguera al terme de Fígols Vell
© Fototeca.cat
Plec anticlinal de les serres prepirinenques exteriors, que s’eleva al NE de Berga.
Consta d’unes quantes ondulacions de formes pesades, perquè les calcàries i margues del Cretaci que li donen vigoria apareixen parcialment empastades de pudingues montserratines que els lleven l’agudesa En general els relleus més baixos estan formats per materials liàsics o del cretaci inferior margues i gresos de colors roigs i bigarrats Formen els relleus alts calcàries i margues grises del Cretaci superior, datables per les fines calcàries blanques garumniades El relleu forma una graderia anticlinal, ascendent de S a N, i descendent cap a les valls del Llobregat E 1 500 m en 7-8 km i l’…
Francesc Pons i Moncho
Historiografia catalana
Historiador.
Ordenat de sacerdot el 1954 a València, ha exercit el seu ministeri sacerdotal a les parròquies de Burjassot, el Verger, Oliva, Gandia i Daimús, la localitat de la seva infantesa i joventut Escriví un interessant estudi sobre la producció del sucre a la Safor Trapig La producción de azúcar en la Safor siglos XIV-XVIII 1979, que fou pioner en el seu dia Igualment és autor de La parròquia de Sant Roc d’Oliva 1978, publicada també en castellà el 1988 en l’obra collectiva Iniciación a la Historia de Oliva , patrocinada pel consistori municipal Publicà la transcripció del manuscrit…
Castell de Montbram (Sureda)
Art romànic
Situació El roc de Montbram, que domina l’alta vall de la Maçana i al cim del qual hi ha les ruïnes d’aquest castell ECSA - JL Valls El roc de Montbram, on fou construït el castell, és un veritable obelisc natural alt 600 m que domina la riba esquerra de l’alta vall de la Maçana, dita “la Vall”, que avui és annexada al territori de Sureda, del qual constitueix la part sud-est Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 30’ 33,6” N - Long 2° 59’ 49,8” E Per a arribar-hi, cal agafar la carretera que remunta la riba esquerra de la Maçana fins al vilar de la Vall, la qual parteix de…
Castell dels Horts (Serdinyà)
Art romànic
Aquest castell, totalment arruïnat, era al lloc dit Roc del Castell a 832 m d’altitud, 1 km al sud del poble, actualment despoblat, dels Horts vila Orto , 950, sobre el camí de Marinyans Sols es pot arribar al seu setial per un sender a partir de Marinyans La senyoria del terme dels Horts pertanyia al segle XIV al vescomte d’Évol Des del segle XIV el castell dels Horts fou reemplaçat per una força més pròxima al camí del Conflent, que era situada al lloc dit Roquensó etimològicament el topònim deriva de l’originari Roc d’en So , vescomte d’Évol
Santa Maria de Colobor (Àger)
Art romànic
Ermita, actualment abandonada, situada al Montsec d’Ares, a unes dues hores a peu de la vila d’Àger Fou en origen l’església del vilatge de Colobor, desaparegut al segle XIV arran de la pesta negra El lloc de Colobor és documentat des de l’any 1101, en què es menciona el camí de Colobor en l’acta de consagració de Sant Nicolau d’Àger La primera referència sobre l’església de Santa Maria de Colobor es troba en el testament de Bernat de Colobor, castlà o senyor de Colobor, de l’any 1164 Al segle XIV ja havia esdevingut una ermita, dependent de la parròquia de Sant Vicenç d’Àger L’edifici actual…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina