Resultats de la cerca
Es mostren 614 resultats
Zenòbia
Història
Reina de Palmira (267/268-272).
És anomenada Bathzabbai en les fonts de Palmira i Septimia Zenobia en les llatines Filla d’Antíoc, esposà el rei Odainath, l’assassinat del qual, i el del seu primogènit Herodià, segurament ordenà A partir d’aleshores actuà com a regent durant la minoritat del seu fill Wahballat o Vaballathus La seva política exterior fou eminentment expansionista penetració a l’Àsia Menor el 270 i invasió d’Egipte el 271, fet que li valgué el control de Síria Batuda, però, per l’emperador Aurelià 272, salvà la vida acusant els seus consellers Fou portada en triomf a Roma 274, i al cap d’uns quants anys es…
Norman Michael Manley
Política
Polític jamaicà.
Fill del fundador del Partit Nacional del Poble i primer ministre Norman Washington Manley, estudià a la Universitat de Mont-real i combaté com a pilot de la Royal Canadian Air Force durant la Segona Guerra Mundial abans de graduar-se a la London School of Economics Senador 1962-67, el 1969 succeí el seu pare en la direcció del PP i el 1972 accedí al càrrec de primer ministre de Jamaica Durant els vuit anys en què governà dugué a terme una política socialdemòcrata amb bones relacions amb Cuba El 1980 trencà les relacions de Jamaica amb l’FMI i el mateix any fou derrotat en les…
Pierre Lefranc
Història
Política
Història del dret
Advocat i polític francès.
Fill de pagès, estudià sol abans d’entrar a la facultat de dret de París Esteve Aragó el posà de redactor en cap de “L’Indépendant”, creat a Perpinyà el 1845 Féu campanya contra el prefecte del departament i el general De Castellane Fou elegit representant republicà del departament a l’assemblea constituent el 1848 i després, el 1849, a l’assemblea legislativa Hostil al cop d’estat del 1851, fou expulsat de França El govern del 4 de setembre de 1870 el cridà a la prefectura dels Pirineus Orientals Fou elegit diputat republicà el 1871 i senador el 1876, en companyia d’Emmanuel…
Antonio Royo Villanova
Història
Política
Comunicació
Història del dret
Advocat, publicista i polític aragonès.
Catedràtic de dret administratiu a la Universitat de Valladolid 1895, fou amb el partit liberal diputat a corts 1911,1916 i senador 1914, 1917, 1919, 1921-22, director general de primer ensenyament 1913, 1916 i conseller d’instrucció pública 1920 Es negà a prestar suport a la Dictadura de Primo de Rivera i en 1931-36 fou diputat del partit agrari en les corts republicanes i ministre de marina el 1935 Capdavanter del centralisme espanyolista, difongué aquest ideari en llibres i pamflets La descentralización y el regionalismo , 1900 El problema catalán , 1908 Por la nación única…
Ramón de Meer y Kindelán
Història
Militar
Militar d’origen flamenc.
Baró de Meer i primer comte de Gra 1845 Vers el 1830 serví, a Barcelona, a les ordres del comte d’Espanya Liberal, lluità contra els carlins a Navarra, i el 1837 fou nomenat capità general de Catalunya durant el seu mandat es decantà a favor dels moderats i reprimí amb duresa els progressistes reorganitzà l’administració militar, protegí l’activitat econòmica i tendí a considerar el Principat com una unitat administrativa fet que molestà el govern de Madrid, que s’esforçava a fer efectiva la recent divisió en províncies Dugué a terme campanyes victorioses contra els carlins batalla de Gra…
Víctor Torres i Perenya
Història
Polític.
Fill d' Humbert Torres i Barberà Afiliat a la Joventut Republicana de Lleida, fou militant d' Esquerra Republicana de Catalunya des del 1931, cursà estudis de dret i a la universitat fou membre de la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya Combaté durant la guerra del 1936-39 i fou comissari polític abans d’exiliar-se a França 1939 Fou secretari general de la Presidència de la Generalitat durant el mandat de Josep Irla 1948-54 i, més tard, collaborà extraoficialment amb el president Tarradellas Havent tornat a Catalunya el 1976, es reincorporà a la direcció d’ERC Fou elegit diputat per…
Antoni Pedrol i Rius
Història del dret
Advocat i jurista.
Cursà estudis de dret a Saragossa i es traslladà a Madrid, on exercí d’advocat especialitzat en dret mercantil Fou fundador l’any 1969 del Círculo de Estudios Jurídicos, on, per primera vegada, hom aconseguí que públicament en l’època de la dictadura fossin tractats temes contraris a la legislació vigent, com ara el divorci i la vaga Fou degà al collegi d’advocats de Madrid des del 1973, president del consell general de l’advocacia des del 1974 i president de la Unió Iberoamericana de Collegis d’Advocats des de la seva fundació 1976 Fou senador reial a les corts constituents del…
Oscar Luigi Scalfaro

Oscar Luigi Scalfaro
© Accademia Bonifaciana
Política
Polític italià.
Llicenciat en dret 1942 Milità en l’antifeixisme, i acabada la Segona Guerra Mundial entrà en la carrera judicial i actuà com a fiscal Peça clau per a la consolidació del Partito Democrazia Cristiana , en fou diputat des del 1946 i formà part del seu comitè executiu 1949-54 Tingué càrrecs en els governs de De Gasperi , A Fanfani i M Scelba ministre de transport 1966-68, ministre d’educació 1972-73, portaveu del Parlament 1975-83 i ministre de l’interior 1983-87 Després d’un breu pas per la presidència del parlament abril-maig 1992, rellevà Francesco Cossiga en la presidència de la república…
Andrew Jackson

Andrew Jackson
© Fototeca.cat
Història
Política
Història del dret
Advocat i polític nord-americà.
Fou senador per Tennessee 1797, jutge del tribunal suprem 1798-1804 i general durant la segona guerra de la independència Foragità els anglesos de Nova Orleans 1815 i els espanyols de Florida 1818 El 1828 fou elegit setè president dels EUA 1828-37 El seu govern, dominat per un partit demòcrata dinàmic, fou anomenat "l’era de Jackson" Defensà l’autoritat federal enfront de l’amenaça de secessió de Carolina del Sud s’oposà a la renovació del privilegi de la banca nacional i el conjunt de les mesures econòmiques que prengué situaren els EUA en la via d’un capitalisme liberal La seva…
Augusto Pinochet Ugarte

Augusto Pinochet Ugarte
Història
Militar
Política
Militar i polític xilè.
Estudià a l’acadèmia militar de Santiago General de brigada 1968 i cap d’estat major 1969, el 1973 el president SAllende el féu comandant en cap de l’exèrcit Pel setembre del mateix any dirigí el cop d’estat que, allegant l’extensió del comunisme al país, deposà i matà Allende, i esdevingué cap de la junta militar que es féu càrrec del govern Proclamat 1974 i confirmat per la constitució del 1981 president de la república, Pinochet encapçalà una dictadura que exercí una repressió brutal contra l’oposició La impopularitat creixent del règim que personificava i l’afebliment de la seva posició…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina