Resultats de la cerca

Fundat l’any 1994, prengué el relleu del desaparegut Espanyol-Cornellà L’equip juvenil es proclamà campió d’Espanya el 1995 L’equip sènior ascendí a divisió d’honor estatal la temporada 1998-99 El 2004 signà un acord de collaboració amb el Futbol Club Barcelona i passà a formar part del club com a secció de voleibol femení, adoptant el nom de Club Voleibol Barcelona-Barça Disposa d’una dotzena d’equips en categories inferiors El 2011 l’equip sènior, dirigit per Marta Gens, jugava a la Superlliga femenina 2

Estudià a Varsòvia i Viena on debutà el 1887 i aviat esdevingué cèlebre com a virtuós del piano Dirigí el conservatori de Varsòvia En recuperar Polònia la independència 1918, fou cap de govern i ministre d’afers estrangers 1919-20, i com a tal signà en nom de Polònia el tractat de Versalles En canviar el govern reprengué la carrera artística 1922, que el dugué per tot el món El 1939 hagué d’exiliar-se Deixà l’òpera Manru , una simfonia, un concert per a piano i peces curtes, com el seu cèlebre Minuet

Membre del grup futurista, el 1909 signà el manifest d’aquest moviment, juntament amb UBoccioni i CCarra El 1913, en el manifest L’Art dels sorolls concebé un tipus de música basada en l’organització de sons de qualsevol origen i, amb aquesta finalitat, construí una sèrie d’instruments que anomenà intonarumori , amb els quals féu alguns concerts per Europa Greument ferit a la Primera Guerra Mundial, el 1927 s’establí a París, on es relacionà amb Varese i Honnegger Com a pintor, fou un exponent típic del futurisme

Fill i successor del vescomte Dalmau III de Carmençó Amb ell comença la línia segura dels vescomtes de Rocabertí Guerrejà sovint contra el seu veí el comte Ponç II d’Empúries abans del 1138, en aliança amb el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, i vers el 1147, juntament amb el comte Gausfred III de Rosselló, amb qui signà un conveni d’ajuda militar l’any 1147 i un altre, de data desconeguda, en virtut del qual ajudaria el rossellonès en la guerra de Requesens, segurament amb el comte d’Empúries

Eludí la matança del pretor Galba 150 i el setge del pretor Vetili 147, el qual derrotà i occí en una emboscada a les muntanyes de Ronda 146 Utilitzant la tàctica de guerrilles, vencé repetides vegades els romans Malgrat ésser derrotat pel cònsol Fabi Màxim Emilià 145-144, continuà la lluita Signà un acord de pau amb el cònsol Servilià 140 i fou proclamat “amic del poble romà” El cònsol Cepió anullà el tractat i preparà un nou atac Viriat volgué pactar, però fou assassinat pels seus enviats, subornats pels romans

Fou president de la Junta de Comerç i Moneda, fundador de l’Academia de Bellas Artes i director de l’Academia Española 1751 A l’adveniment de Ferran VI fou nomenat secretari d’estat Després de la pau d’Aquisgrà 1748 mantingué una política de neutralitat, contrària a la propugnada pel marquès de La Ensenada Arribà a un acord amb l’Imperi per a mantenir l’equilibri polític a Itàlia, i signà amb la Santa Seu el concordat del 1753, que augmentava la intervenció reial dins l’Església

Presoner dels danesos, el 1519 fugí a Suècia, on dirigí la lluita d’emancipació Després de l’expulsió dels danesos fou proclamat rei pel Riksdag de Strängnas 1523 Convertit al luteranisme, confiscà els béns de l’Església Catòlica per pagar les despeses de la guerra d’alliberament Practicà una política centralitzada, i reprimí els avalots populars Dalecàrlia, 1533 Convertí Suècia en un estat monàrquic hereditari Örebro, 1540 per línia masculina 1544 Signà tractats amb França 1544 i amb Rússia, que, juntament amb un exèrcit permanent i una forta armada, asseguraren la integritat del nou estat

Adoptà com a primer cognom el de la seva mare Sibilla d’Erill en rebre la baronia d’Erill Guillem IV del seu cosí Guillem III d’Erill i de Coserans 1303 Consta en el seguici reial des del 1308 Assistí al casament de l’infant Alfons amb Teresa d’Entença 1314 i signà la donació que els fou feta del comtat d’Urgell Deixà la baronia al seu fill Arnau II i prengué l’hàbit de Montesa en ésser fundat aquest orde, del qual fou, per indicació del papa, el primer mestre 1319

Fill d’Eric V i d’Agnès de Brandenburg S'enfrontà a la noblesa i a l’alt clergat empresonà l’arquebisbe Jens Grand 1294, però fou excomunicat i hagué d’obtenir el perdó del papa Bonifaci VIII 1303 Vençut per noruecs i suecs, signà la pau el 1309 Derrotà els nobles dirigits pel duc Valdemar IV de Slesvig i ocupà algunes ciutats alemanyes, però les revoltes camperoles 1313 l’arruïnaren i cedí una gran part del seu patrimoni als prínceps estrangers o als grans senyors del regne

Fou un dels representants més importants del neorealisme entre el 1949 i el 1952 El seu nom, lligat gairebé sempre al de Cesare Zavattini, signà títols tals com Ladri di biciclette 1948, Miracolo a Milano premi del festival de Canes del 1951, Umberto D 1952, Il tetto 1956, La ciociara 1960, I Girasoli 1969, Il giardino dei Finzi-Contini 1971 i Il viaggio 1974 Com a actor deixà exquisides creacions a Madame de 1953, L’oro di Napoli 1954 i Il generale Della Rovere 1959 Estigué casat amb l’actriu catalana Maria Mercader