Resultats de la cerca

Nebot del dibuixant i polític Josep Lluís Pellicer i cosí germà de Rafael Farga Pellicer D’orientació anarquista —aliancista bakuninista—, formà part de la I Internacional Fou un dels signants del fullet La Cuestión de la Alianza 1872 Fou dirigent de la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola 1881-88 Se n'anà de Barcelona el 1875 i passà a residir successivament a Mèxic, Cuba i els EUA El 1879, de nou a Barcelona, participà en la fundació de la Societat Tipogràfica de Barcelona i, després, de La Solidària 1881 Fou així mateix un dels principals dirigents de la Federació de…

La seva família es traslladà a la República Federal d’Alemanya després de la Segona Guerra Mundial Graduat a la Universitat de Munic 1972, fou professor a les universitats de Münster 1979-81 i Bamberg 1981-92 Aquest any s’incorporà a l’institut de sociologia de la Universitat de Munic, on exercí fins a la jubilació i del qual fou director Fou també professor a la London School of Economics i encapçalà organitzacions dedicades a la recerca i al debat polític i social Figura destacada de les ciències socials i del pensament polític a Europa, la seva principal aportació és el…

S’inicià com a músic d’adolescent en diversos grups de rock Després d’uns mesos com a mariner en un vaixell pesquer, s’establí a París com a cantautor i hi conegué Jacques Brel, que l’influí en aquest vessant La dècada de 1970 s’involucrà en l’antifranquisme militant d’extrema esquerra i es convertí en un destacat autor i intèrpret de cançons de tema politicosocial i romàntic Esdevingut una icona de la Transició , publicà diversos àlbums Retratos , 1969 Once canciones entre paréntesis , 1971 Palabra por palabra , 1972 Posiblemente , 1972 A donde el agua , 1973 José María Iparraguirre Patxi…

A conseqüència de la Guerra Civil de 1936-39, inicià una formació autodidàctica que, al dictat de les seves pròpies inquietuds, derivà vers els estudis superiors Investigador del món de les idees i de la seva incidència en les formes, fou un dels principals impulsors de l’art d’avantguarda a Catalunya L’any 1942 conegué Joan Brossa , i juntament amb altres amics organitzaren un grup d’investigació de temes històrics, artístics, filosòfics, científics i literaris que al principi del 1946 resultà en la revista Algol , on collaborà amb Brossa, Jordi Mercadé, Francesc Boadella, Joan Ponç i Enric…

El concepte de cànon comporta una noció d’ordre i de mesura, l’aplicació de la qual a les arts és molt antiga, car els egipcis ja l’empraren per a estructurar llurs obres plàstiques El cànon permet d’establir l’harmonia entre cadascuna de les parts d’una obra i la seva totalitat a partir d’una determinada extensió mòdul, dit, cap, etc presa com a base Els grecs hi dedicaren una atenció especial, i Policlet fins i tot escriví un opuscle on estudiava les proporcions ideals d’una escultura El Dorífor , on Policlet plasmà la seva tesi, està, tanmateix, en contradicció…

Nascut Daniel Bolotsky, la seva família canvià el cognom l’any 1932 Actiu seguidor del marxisme durant els anys d’estudiant, evolucionà en un sentit més liberal i fou un decidit antiestalinista L’any 1939 es graduà en ciències socials al City College de Nova York, i inicià la seva trajectòria professional en el camp del periodisme, com a director de diverses revistes de pensament polític i econòmic, entre les quals cal citar Fortune 1948-58 i The Public Interest 1965-73, on coincidí amb Irving Kristol, el principal ideòleg del neoconservadorisme , del qual se separà per discrepàncies…

Fill de Joan Maluquer i Rosés Doctor en sociologia per Ginebra amb la tesi L’assimilation des immigrés en Catalogne 1963 i doctor en dret per Barcelona amb La política algodonera, 1940-1970 1973 Durant la Generalitat provisional fou director general de Promoció i durant la primera legislatura de l’estatutària 1980-84, secretari del consell executiu També publicà  L’estructura econòmica de les terres catalanes 1963, Població i societat a l’àrea catalana 1965, premi Duran i Bas–IEC 1967, l’exhaustiu compendi Els ocells de les terres catalanes 1956, 1973, 1981 i 1987 premi Enric de Larratea–IEC…

Cursà estudis de literatura i sociologia entre el 1945 i el 1948, que no acabà Treballà com a editora d’una revista literària Membre del partit comunista des del 1945 fins el 1966, a principis dels anys cinquanta se’n distància progressivament i s’apropà a la dissidència, fins a arribar a collaborar, el 1980, amb el sindicat Solidarność L’any 1945 publicà el seu primer poema, Szukam słowa ‘Cerco la paraula’ La seva producció inicial, que posteriorment rebutjà, estigué molt marcada pel realisme socialista A partir de la dècada dels anys cinquanta evolucionà vers un estil propi, d’un…

Estudià sociologia i teatre a la Universitat de Nanterre i es formà com a actriu a l’escola de Jacques Pierre Lecoq S’inicià en l’art dramàtic com a actriu Que les gros salaires lèvent le doigt , 1982 i, com a autora, el 1987 estrenà la seva primera obra, Conversations après un enterrement , guardonada amb un premi Molière La seva producció dramàtica, caracteritzada per un estil càustic i melancòlic, ha proporcionat grans èxits comercials arreu del món i inclou títols com  La traversée de l’hiver 1990, Art  1994, premi Molière 1995 i premi Tony 1998, L’homme du hasard 1995, …

Doctorada i especialista en sociologia de la comunicació, tema sobre el qual ha publicat articles i llibres, entre els quals Las formas de consumo de la televisión como generadora de identidad 1998, La Societat Xarxa a Catalunya 2003, amb M Castells i altres, La transició a la Societat Xarxa 2007, amb M Castells i altres, Televisió i Internet la guerra de les pantalles 2007, amb C Tabernero i V Dwyer Ha estat directora d’Estudis i Continguts de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió actual Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals de 1995 a 2002, i membre del consell d’…