Resultats de la cerca

Fou alumne del Conservatori de Ginebra i posteriorment es traslladà a París, on es perfeccionà amb Olivier Messiaen Membre de l’Orquestra de la Tonhalle de Zuric a partir del 1956, posteriorment en fou oboè solista Els seus interessos musicals s’encaminaren cap a la música antiga A més a més d’esdevenir un excellent intèrpret de flauta de bec, fundà l’Ensemble Ricercare El 1964 començà a impartir classes d’oboè barroc a la Schola Cantorum de Basilea i posteriorment també feu classes de flauta de bec al Conservatori de Zuric Enregistrà el Concert per a oboè KV 314 de WA Mozart…

Fou alumne de Lily Laskine al Conservatori de París Es diplomà el 1950 amb un primer premi en arpa i es perfeccionà amb Pierre Jamet Membre fundador de l’Orquestra de París 1967, destacà fonamentalment per les interpretacions de música contemporània, sovint com a membre de formacions com le Domaine Musical, Ars Nova i Musique Vivante També actuà com a solista en festivals de música contemporània -entre d’altres, els de Darmstadt i Donaueschingen- i en altres festivals, com el Festival Internacional d’Art Líric d’Ais de Provença o el Festival de Varsòvia El 1972 fundà el Trio…

Rebé les primeres lliçons de música del seu pare i començà els estudis de guitarra a sis anys Amb només deu anys actuà a la Sala Pleyel de París Abans de la Segona Guerra Mundial ja havia iniciat una carrera important com a solista, que es veié dificultada per l’ocupació alemanya Després del conflicte bèllic conegué el també guitarrista Alexandre Lagoya, amb qui formà el duo Presti-Lagoya i feu nombroses gires arreu del món Joaquim Rodrigo, Mario CastelnuovoTedesco i André Jolivet foren alguns dels compositors que els dedicaren obres per a dues guitarres Parallelament, impartí…

Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Es perfeccionà a Brusselles, on fou deixeble de Jacques Gaillard, el fundador del Quartet Schörg, i posteriorment a Berlín amb Jean Berardy Fou membre de l’orquestra del Kurhause, a Westerland-Sylt, amb la qual debutà com a solista l’any 1912 El 1914 tornà a Barcelona, on fundà el Trio Barcelona amb el pianista Ricard Vinyes i el violinista Marià Perelló Aquell mateix any es presentaren a Berlín i després de la guerra realitzaren una gira per Amèrica Participà en nombrosos concerts a París, Madrid i Barcelona, on interpretà la…

Membre d’una família d’origen holandès de gran tradició musical, els seus cosins André 1866-1925 i Anton 1856-1935 també foren violoncellistes reconeguts Estudià al Conservatori de París fins el 1899 Entre el 1903 i el 1914 formà part de l’Orquestra del Concertgebouw d’Amsterdam Passà la Primera Guerra Mundial a França i, després, tornà a Holanda, on fou nomenat professor del Reial Conservatori de Música de la Haia Des del 1927 fou professor del Conservatori de París i solista de l’Orquestra de l’Òpera Desenvolupà la major part de la seva carrera com a concertista a França Fou…

Fou alumne d’Oskar Back al Liceu de Música d’Amsterdam i debutà com a solista quan només tenia nou anys Després d’haver estat primer violí de la Residentie Orkest de la Haia 1950-62, aquest darrer any fou nomenat primer violí de l’orquestra del Concertgebouw d’Amsterdam El 1963 fou membre fundador del Trio Guarnerius al costat de Danièle Delorme piano i Jean Decross violoncel Durant els anys seixanta també formà duo amb el violinista Theo Olof La seva discografia inclou els concerts de J Haydn, L van Beethoven, J Brahms, M Bruch i el Concert número 1 , opus 6, de N Paganini Actuà…

Fou alumne del Conservatori Luigi Cherubini de Florència Fou guardonat amb el primer premi del Concurs de concertistes organitzat a Roma el 1950 Desenvolupà una destacada carrera com a solista, però també com a primer violí del reconegut conjunt instrumental I Musici, del qual formà part en 1967-72, com a successor de Félix Ayo Amb I Musici destacà per la seva interpretació de la música barroca italiana i enregistrà, entre d’altres, Les quatre estacions , de Vivaldi, i els Concerts per a violí , opus 3, núm 1, 8 i 9, de PA Locatelli Enregistrà també partites i sonates de JS Bach…

Començà els estudis musicals al conservatori de la seva ciutat natal i es perfeccionà a París Fou premiada en diversos concursos a Barcelona 1967, Londres 1968 i Mont-real 1973 Del 1976 al 1982 fou solista de l’Ensemble InterComtemporain de París, que abandonà per fundar el Quartet Ivaldi amb Gérard Caussé, Alain Meunier i Christian Ivaldi L’any 1985 fou nomenada professora de violí i música de cambra del Conservatori de Música de París Toca amb un Stradivari que havia estat de Christian Ferras El seu repertori és amplíssim, des del Barroc fins a la música del segle XX Ha…

Estudià piano al Conservatori de Música de Barcelona i poc després inicià estudis de cant amb Concepció Callao, Conxita Badia i més tard amb Jordi Albareda A partir de l’any 1966 entrà en contacte amb l’obra de Bach i interpretà el paper de l’Evangelista a les seves Passions El mateix any actuà a Atenes i Sant Miquel de Cuixà, sota la direcció de Pau Casals, cantant la part de tenor d' El Pessebre A Suïssa i Holanda actuà com a solista en diversos oratoris, com a La Creació de Haydn, i realitzà diverses gravacions Després d’una breu estada a Berlín anà a Ginebra, on intervingué…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal amb F Lange Després d’haver acabat la seva primera etapa formativa 1923, ingressà com a violí solista a l’Orquestra Filharmònica d’Oslo, on romangué fins el 1945 Parallelament amplià la seva formació a Leipzig amb W Davisson i a Berlín amb C Krauss Inicià la seva trajectòria com a director d’orquestra després de la Segona Guerra Mundial, quan fou nomenat director permanent de l’Orquestra de la Ràdio Noruega, lloc que ocupà fins l’any 1962 Al mateix temps dirigí a l’Òpera Estatal Noruega 1958-60 i també l’Orquestra Filharmònica d’…