Resultats de la cerca

Porter, començà a jugar a handbol a vuit anys a l’escola Sagrada Família d’Horta El 1984 passà al FC Barcelona , on jugà en categories júniors fins el 1988, que passà a formar part del primer equip, amb el qual ha guanyat set Copes d’Europa 1991, 1996-2000, 2005, dues Recopes d’Europa 1994, 1995, cinc Supercopes d’Europa 1997-2000, 2004, tretze Supercopes d’Espanya 1989-92, 1994, 1997, 1998, 2000, 2001, 2004, 2007, 2009, 2010, nou Lligues dels Pirineus 1998-2002, 2004, 2006, 2007, 2010, sis Copes Asobal 1995, 1996, 2000, 2001, 2002, 2010, sis Lligues catalanes 1991-95, 1997, onze Lligues…

Format al club Encinas de Boadilla i a l’escola de waterpolo de Madrid, el 1987 vingué a Catalunya i s’hi estigué deu anys Jugà amb el CN Terrassa 1987-90, el CN Barcelona 1990-92, 1993-97 i el CN Catalunya 1992-93 Fou cinc cops campió de la Lliga 1991, 1993, 1995, 1996, 1997, tres cops de la Copa del Rei 1991, 1995, 1996 i, en l’àmbit europeu, guanyà un LEN Trophy 1995 Amb la selecció estatal, disputà 269 partits i participà en cinc Campionats d’Europa 1989, 1991 –medalla d’argent–, 1993 –medalla de bronze–, 1995, 1997, quatre Copes del Món 1989, 1991 –medalla de bronze–, 1995, 1997, dos…

Es forjà com a pilot professional amb les motocicletes, però durant la seva carrera professional competí amb motos, cotxes o camions, en especialitats de velocitat, tot terreny o rallis En motos, fou pilot oficial de Derbi i de Montesa entre els anys 1965 i 1967, en què feu les primeres incursions al Mundial de velocitat Amb l’equip oficial Bultaco aconseguí el primer triomf d’un pilot català i estatal en aquest campionat, en guanyar la cursa dels 125 cc a Montjuïc l’any 1968, on repetí triomf el 1970, amb una Derbi S’imposà també en les 24 Hores Motociclistes de Montjuïc 1969, 1973, 1975, el…

Format al Reus Ploms, equip en el qual jugà fins el 1987, també fou jugador del Reus Deportiu, el Club Natació Piera i el Club Patí Vilafranca Amb el Reus Deportiu es proclamà campió de Lliga de primera divisió 1987-88 Com a tècnic, debutà el 1984 en categoria regional i posteriorment fou entrenador del primer equip i coordinador del Reus Ploms 1986-90 i 1997-98, el Calafell 1989-90, el Vila-seca 1990-91 i 1993-95, el Cambrils 1991-93, el Noia 1994-95, el Flix 1995-96 i el Reus Deportiu 1999-2002, on també ocupà el càrrec el director tècnic 2002-05 i, des del 2014, és directiu i assessor de…

Els seus orígens es remunten al 1923, any que es fundà el Futbol Club Gramenet, que es federà l’any següent El 1929 desaparegué i en lloc seu un grup d’afeccionats encapçalats per Miquel Badosa i Narcís Font crearen la Unió Esportiva Colomenca, que no trigà a jugar al camp del Fondo Als anys trenta participà en el Campionat de Catalunya amateur i el 1942 deixà d’existir El 1945, Lluís Paixa i altres socis reunificaren el futbol de la població per crear la Unión Deportiva Atlético Gramenet, amb Ramon Casajust com a primer president En la temporada 1955-56 ascendí a tercera divisió, categoria…

Es formà al CN Barcelona i s’incorporà al primer equip el 1968 També jugà al CN Barceloneta 1973-74 i a l’Helios de Saragossa 1976-79 Conquerí cinc Campionats d’Espanya 1968-71, 1973 i nou Lligues 1969, 1970-75, 1981, 1983 El 1981 guanyà la Copa d’Europa i la Supercopa d’Europa Amb la selecció espanyola, es proclamà subcampió del món júnior 1970, 1971 i disputà els Jocs Olímpics de Mèxic 1968 i Munic 1972, quatre Campionats del Món 1973, 1975, 1978, 1982, tres Campionats d’Europa 1970, 1974, 1977 i una Copa del Món 1981 Com a jugador es retirà el 1983 Com a entrenador, es feu càrrec dels…

Fundat l’any 1951 gràcies a l’impuls de l’Ateneu Agrícola de Sant Sadurní, amb el nom Secció Esportiva Noia, que més tard Club d’Hoquei Noia, Ateneu Agrícola Noia 1959 i Club Esportiu Noia 1992 en desvincular-se de l’Ateneu El 1954 pujà a primera divisió del Campionat de Catalunya Competí en aquesta categoria fins que la temporada 1969-70 fou un dels catorze equips que inauguraren la divisió d’honor espanyola Aquella mateixa campanya fou subcampió de Lliga amb un equip format per Prat, Llopart, Calduch, Roca, Brasal i Font, èxit que repetí la temporada següent També el 1971 fou subcampió de…

Conegut amb el sobrenom d’ el submarí groguet , el camp de l’equip és l’estadi de la Ceràmica, anomenat el Madrigal fins el 2017, construït l’any de la fundació del club i amb capacitat per a 25000 espectadors La indumentària habitual és samarreta groga i pantalons del mateix color, tot i que fins el 2004 eren de color blau L’equip ha disputat la major part de les competicions en la segona divisió La temporada 1998-99 pujà per primer cop a primera divisió, però tornà a segona en la temporada següent L’any 2000, hi aconseguí d’ascendir novament Les darreres temporades, de mans del president…

Fundat el 1944 i centrat especialment en la natació i el waterpolo, nasqué amb l’objectiu d’ensenyar a nedar als veïns del barri del Poble-sec i del Raval Feu la tasca que fins llavors havien desenvolupat el desaparegut Club Mare Nostrum i el Club Esportiu Mediterrani, que s’havia traslladat al barri de Sants Inicialment, per falta de piscina pròpia, s’entrenava a la piscina municipal de Montjuïc Fou el pioner de tot l’Estat en l’organització de cursets de natació infantil amb caràcter municipal, iniciats l’any 1948 El 1959 l’Ajuntament de Barcelona cedí al club una part de la platja del…

Fundat el 1906, nasqué amb el nom de Manresa Football Club Fou impulsat pel Poli Sport Club, entitat ludicoesportiva juvenil nascuda un any abans L’any 1907 debutà disputant torneigs comarcals al camp de Sant Ignasi i, a partir del 1909, al camp dels Barrets L’any 1914 guanyà la Copa Blanchart superant el Catalònia Esports Club, equip rival de Manresa Aquestes dues entitats es fusionaren el 1916 i originaren el club actual Creat amb més de tres-cents socis, jugà al camp de les Arenes fins que el 1920 disposà del camp Catalònia Park A partir del 1926 jugà al camp del Pujolet El 1925 es…