Resultats de la cerca

Surt esmentat el 974 El seu primer senyor conegut ha de ser un Seniofred, viciari, que té béns a Avinyó el 1007 ja que entre el 1032 i el 1060 apareix un Ramon, fill de Seniofred d’Avinyó La família Avinyó segueix apareixent en la documentació fins que el 1121 el comte Ramon Berenguer III introdueix un nou feudatari sobre la família Avinyó és Berenguer Bernat de Queralt, que el 1121 li jura fidelitat pel castell d’Avinyó i molts d’altres La família Queralt segueix essent senyora del castell d’Avinyó i encara el 1247 consta que ho era Amb la desaparició d…

A l’enclavament de Vilarrosal, situat entre els termes de Lliçà de Munt i de Lliçà de Vall, hi surt documentada des del 904 la villa Sancti Martini , que sembla que es pot identificar amb la capella de Sant Martí de la Villa Rodaldi , citada per un document del 1110 La Vilarrosal és documentada des del 878 com la Villa Rodaldi El 1413 consta que tenia sagrera pròpia í el visitador mana que la reparin pel seu mal estat de conservació Una altra visita mana que la restaurin de nou el 1580 i el 1610 s’ordena a Antoni de Vilarrosal, pagès de Parets, que l’ornamenti No en coneixem…

A l’extrem del municipi de Cardedeu, en contacte amb les terres del Fou i Sant Jaume de Rifà, de Sant Antoni de Vilamajor, hi ha documentat un extens territori conegut com Molnells i a vegades Montells Sembla que vers aquest indret hi havia la capella de Sant Pere de Molnells o Monells, documentada des del 1076 i dita també, el 1083, Sant Pere del Prat Va desaparèixer molt aviat i això ha estat causa que algun autor cregués, sense fonament, que podia ésser una anterior advocació de Sant Salvador dels Prats, capella que ja surt esmentada amb aquest titular el 1073 Cal suposar més…

L’església de la PeneIla és esmentada en la dotació dels vescomtes Guerau Ponç de Cabrera i Elvira a l’abadia d’Àger de l’any 1103 Després, depengué directament de l’església parroquial de Valldellou, ja que no surt consignada explícitament als llistats d’esglésies pertanyents a l’abadia de Sant Pere d’Àger L’església de Santa Anna es va veure afectada per la construcció de l’embassament del mateix nom A la riba dreta, a llevant de Valldellou, es pot veure un munt de pedres que recorden la seva planta, la d’una petita capella romànica A uns 50 m d’aquests vestigis, damunt la…

El lloc fou conquerit als voltants del 1157 i inicialment formà part del terme de Castellot, del noble gascó Espanyol de Castellot Després d’algunes discussions inicials entre ordes militars, el domini del lloc va passar als templers i d’aquests als hospitalers En les dècimes papals del segle XIII surt documentada l’església de la Ginebrosa, que consta que encara no tenia capellà pel fet de ser una població moderna L’església actual, dins el nucli antic del poble, és un edifici gòtic tardà, d’una sola nau, amb capelles entre els contraforts dels murs i una porta d’estil…

Les més simples tenen un eix proveït d’uns volants que fan voltar per fricció les broques en les quals hi ha els rodets Hom colloca les madeixes en debanadores lleugeres, i el fil que en surt passa per un guiafils animat d’un lent moviment de vaivé que enrotlla el fil en el rodet amb espires paralleles En el cas de madeixes, hom obté la tensió del fil frenant la debanadora amb un petit pes, i, en el cas de fusades, hom fa passar el fil per un tensor Actualment hi ha versions perfeccionades, bé que hom ha anat substituint els rodets de valones amb enrotllament parallel per bobines…

Fou crític teatral de publicacions com Destino , Serra d’Or i Avui Realitzà una activitat de dinamització i recerca en el camp del teatre, el folklore i la dansa popular Com a autor dramàtic estrenà Perquè surt de mare el Llobregat 1973, que es publicà el 1975, i que planteja la situació de les riuades de setembre del 1971 al Baix Llobregat Amb Segona història guanyà el premi Emili Vilanova dels Jocs Florals de Ginebra 1972, i amb Si grinyola, posa-hi oli , el premi Ciutat de Granollers 1973 També feu la dramatúrgia i dirigí l’obra Pedra de tartera 1989 de Maria Barbal que es…

Era una de les cinc parròquies de la demarcació territorial de Sant Cugat del Vallès Una ara romanocristiana, amb una inscripció, descoberta el 1949, erigida per un tal Feliu, indica que ja hi havia una capella al segle V Surt documentada des del 878 com a situada prop d’una villa dins les propietats de Sant Cugat És un edifici preromànic d’una nau i tres absis rectangulars formant creu llatina L’absis major té planta semicircular a l’interior Era dedicada a sant Feliu, santa Maria i sant Bartomeu Més tard es cobrí amb volta El 1436 passà a ésser sufragània de Sant Quirze de…

És el centre de la regió vinatera que dóna nom al brandi o conyac que surt de les destilleries de la localitat La regió de Cognac es divideix en diferents comarques, segons les classes de conyac la Grande Champagne i Petite Champagne al sud del riu, Borderie al nord, i Fins Bois, Bons Bois i Bois Ordinaires Cognac pertangué als comtes, després ducs, d’Angulema, un dels quals, Lluïsa de Savoia, la convertí en la seva residència favorita El 1526 hi fou signada la Lliga de Cognac Disputada durant les guerres de religió, fou lliurada als protestants com a plaça de seguretat arran del…

Església situada al veïnat de Mata, al costat de la masia de Cal Monjo, que té funcions d’ajuda parroquial de Mataró Es troba no gaire lluny de Sant Martí de Mata, primitiva església tradicional del veïnat El seu origen és remot, ja que surt esmentada el 1069, però es va reconstruir totalment al segle XVI i es va ampliar amb capelles i noves devocions al segle XVIII Constava com a parròquia durant el segle XVIII, després d’haver suplantat o heretat la parroquialitat de Sant Martí de Mata, que fou considerada com a simple capella entre els segles XVIII i XIX Fou molt venerat el…