Resultats de la cerca
Es mostren 761 resultats
Philibert Guillaume Duhesme

Philippe Guillaume Duhesme
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar francès i comte de Duhesme.
Ascendit a general el 1794, es destacà en les campanyes de la Vendée i d’Itàlia Per ordre de Napoleó, al febrer del 1808 entrà al Principat de Catalunya al davant de l’exèrcit anomenat Cos d’Observació del Pirineu Oriental A Barcelona ocupà per sorpresa la Ciutadella i Montjuïc quan esclatà la revolta antifrancesa maig del 1808 dirigí les operacions per tal de sufocar-la al Principat, però Schwartz fou derrotat al Bruc, Chabran a Tarragona, i ell mateix fracassà en l’intent d’apoderar-se de Girona Es retirà a Barcelona, tot esperant reforços, on dugué a terme una política repressiva,…
Salvador Martínez i Cubells
Pintura
Pintor.
Net de Francesc Yago i fill i deixeble de Francesc Martínez i Yago Es formà a l’Acadèmia de Sant Carles Com a creador es dedicà a l’anecdotisme històric, en obres molt difoses, com La tornada del torneig Museu de Belles Arts de València i Guzmán el Bueno 1884 Museo de Arte Contemporáneo, Madrid Fou també un retratista molt cotitzat en els ambients aristocràtics de Madrid el seu Retrat del pare obtingué medalla d’or en una exposició internacional de Munic Guanyà primeres medalles a les Exposiciones Nacionales de Madrid amb els olis Educació del príncep don Joan 1878 i Doña Inés de…
Doctor Atl
Folklore
Pintura
Pintor mexicà, de nom de naixement Gerardo Murillo Cornado.
Format a Mèxic, el 1897 anà becat a Roma, on estudià art, dret i filosofia, i es relacionà amb polítics socialistes, amb els quals collaborà Actiu nacionalista, a suggeriment de l’escriptor Leopoldo Lugones, adoptà el nom de Doctor Atl que en nàhuatl significa ‘aigua’ De tornada a Mèxic, treballà a l’Academia de San Carlos i reivindicà un art genuïnament mexicà, allunyat de la tradició europea i arrelat en l’art popular indígena El 1913 anà a París, on fundà la revista politicoartística Action d’Art , que edità 1913-15, i s’oposà a la dictadura de Victoriano Huerta Com a pintor…
Josep Maria Roset i Camps
Fotografia
Fotògraf i activista cultural.
S’inicià en la fotografia a l’edat de setze anys El 1957 obrí un estudi a Rubí, que regentà fins el 1959, quan es traslladà a Madrid en ser contractat per l’agència Europa Press, per a la qual treballà fins el 1962 Hi documentà, entre d’altres, les noces del xa de Pèrsia i, a través de l’agència, la revista Life li publicà fotografies de la mort de Gregorio Marañón Tanmateix, el descobriment dels seus vincles amb la clandestinitat antifranquista comportà la rescissió del seu contracte i la tornada a Rubí, on obrí un segon estudi Al llarg de més de cinquanta anys documentà la vida…
José Carrillo de Albornoz y Montiel
Història
Militar
Militar i polític filipista, tercer comte de Montemar.
El 1697 havia participat en la defensa de Barcelona contra el setge francès El 1700 entrà a formar part de l’Acadèmia Desconfiada i es casà amb una filla del ciutadà honrat de Barcelona Francesc Antic Durant la guerra de Successió es destacà per la seva crueltat El febrer del 1714, en els anomenats fets de la Gleva , feu assassinar 120 civils que s’havien atrinxerat al santuari d’aquest lloc per a intentar aturar l’ofensiva de les tropes borbòniques Malgrat que prèviament s’havia pactat la rendició amb els resistents austriacistes, Montemar ordenà degollar-los Aquest mateix any incendià…
Vers d’amor
Literatura catalana
Poema de noranta-quatre versos decasíl·labs repartits en nou cobles singulars i una tornada, conservat en testimoni únic al Cançoner Vega-Aguiló (BC, ms.7).
Desenvolupament enciclopèdic Conegut també pel títol Puys per amors fis pretz es mantengutz , fou escrit segurament per un autor català, al s XIV, i hom sap, gràcies a l’extensa rúbrica que l’encapçala, que guanyà la violeta a les festes del consistori de Tolosa Es diferencia de la cançó amorosa pel seu caràcter greu i discursiu, que basteix una llarga i tediosa dissertació sobre l’amor en termes abstractes, oposant a cadascun dels pecats capitals la virtut corresponent Bibliografia Riquer, M de 1950 Vegeu bibliografia
Música: barroca, clàssica, romàntica. 1719-1827
La installació a Barcelona, entre el 1705 i el 1711, de la cort del rei Carles III d’Àustria va significar una primera i breu introducció de l’òpera a les terres catalanes Així, per uns moments, hi hagué quelcom més que la música sacra que es feia a les escoles catedralícies, i que la produïda al monestir de Montserrat Després de l’any 1714, ja sense cort reial, l’òpera no va poder continuar El 1750 es va reprendre, però ho va fer amb tantes dificultats, que molts dels futurs grans compositors de l’àrea catalana hagueren d’emigrar Sovint, ho feren ben lluny fins a Sant Petersburg o Santiago…
Reggio de Calàbria
Ciutat
Capital de la província homònima, a Calàbria, Itàlia, situada a l’estret de Messina.
Conreu de flors per a la fabricació d’essències Port comercial Arquebisbat Centre cultural escoles tècniques museu arqueològic municipal Fundada pels grecs de la Calcídia 270 aC, Rhegion conservà el seu caràcter hellènic fins a l’època de Cèsar Després fou, successivament, bizantina i normanda i, sota el domini de les cases d’Anjou i de Catalunya-Aragó, es convertí en una important metròpolis comercial En produir-se l’alçament procatalà de Sicília 1282, s’hi establí Carles I de Nàpols, el qual, en partir cap a França gener del 1283, hi deixà el seu fill Carles com a vicari del regne Aquest,…
balada
Música
Cançó folklòrica de forma estròfica i caràcter narratiu que, per transmissió oral, s’estengué per Europa des del final de l’Edat Mitjana.
Les balades tradicionals narren una història o un fet de manera condensada però completa, generalment fent referència a esdeveniments tràgics, amors o llegendes religioses, amb recursos efectistes i, sovint, amb la intervenció de diàlegs A partir de la repetició de determinades fórmules, i amb simplicitat expositiva, aconsegueixen una retòrica dramàtica molt eficaç La transmissió oral situa les balades en un procés continu de recreació i transformació tant dels versos com de la melodia, que s’adeqüen a estils melòdics de diferents èpoques Tant a Europa com a l’Amèrica del Nord presenten…
Bernat de Boixadors
Història
Governador de Sardenya.
Possiblement fill de Berenguer de Boixadors mort el 1311 i de la seva muller Blanca Fou alcaid de Bunyol lloc que obtingué després en feu honorat, majordom de l’infant Alfons, que ell acompanyà a la conquesta de Sardenya i a qui prestà el cavall durant la batalla de Lucocisterna Fou enviat com a ambaixador al jutge d’Arborea, i després a Pisa per tal de ratificar el tractat entre catalans i pisans, i a la cort pontifícia per tal de pagar el cens pel regne de Sardenya Nomenat almirall i reformador, prengué part en el setge de Càller pels catalans de Bonaire, i ell mateix obtingué diverses…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina