Resultats de la cerca

L’ordit és necessari per a la fabricació dels teixits i dels gèneres de punt per ordissatge, dels quals constitueix la sèrie de fils longitudinals, parallels als voravius En un teixit l’ordit pot ésser únic, o poden haver-n'hi diversos, de diferents classes de fil, com en els teixits de ris, en què hi ha un ordit de fons i un ordit de ris , i com que d’aquest últim, que forma les baguetes del ris, hom en gasta una longitud molt més gran, cal enrotllar-los en plegadors separats En d’altres casos en un teixit hi ha fils d’ordit tan diferents, que requereixen també plegadors independents, com…

Al cap presenten antenes llargues i multiarticulades, ulls grossos i sortints i un aparell bucal xuclador i mastegador Del tòrax surten dos parells d’ales gairebé iguals, membranoses i molt reticulades, i tres parells de potes amb cinc artells tarsians L’abdomen té 10 segments, i els mascles poden tenir cercs a l’últim Són insectes típicament depredadors, sobretot les larves, que es nodreixen de paràsits forestals L’espècie més típica és la formiga lleó Myrmeleon formicarius Representants més improtants de l'ordre dels neuròpters subordre dels osmiloïdeus família dels dilàrids Dilar sp…

La regió cefàlica és prolongada en una trompa xucladora a la base de la qual hi ha dos quelícers, dos palps que falten en algunes espècies i dos ovígers en forma d’antena particularment desenvolupats en els mascles A la unió de la regió cefàlica i el tronc hi ha un tubercle amb quatre ulls simples localitzats a les cares laterals El tronc és dividit en quatre o sis segments, cadascun dels quals presenta a cada banda una pota llarga i fina composta de vuit artells, l’últim acabat en una forta ungla L’abdomen és curt i no segmentat Els sexes són separats, els mascles porten els ous en els…

Fundat l’any 1994, nasqué de la fusió del Club d’Escacs Royal, creat el 1932, i la Penya d’Escacs Sant Jordi, del 1956 Fou campió de segona i primera categoria provincial, aquesta última en quatre ocasions El 1998 fou campió de primera divisió i aconseguí l’ascens a la divisió d’honor catalana, on jugà fins el 2003 El primer any es classificà sisè i el segon, cinquè de Catalunya, la millor classificació de la història del club Durant aquests primers anys participà en el Campionat d’Espanya Entre el 2003 i el 2006 jugà a primera divisió, l’últim any fou subcampió de la categoria i retornà a la…

Destacà al CN Tolosa i arribà a la Residència Blume després d’haver passat pels centres d’alt rendiment de la Federació Espanyola d’Izarra i Màlaga Fitxà pel CN Montjuïc el 1980 Fou nou vegades campió estatal set d’hivern i dues d’estiu, sobretot en 200 m papallona, però també en 100 m papallona, 200 m i 400 m estils –aquest últim el 1988 nedant amb el CN Ordizia– Establí quatre rècords d’Espanya, dos en piscina de 50 m ambdós en 200 m papallona i dos en piscina curta 200 m papallona i 400 m estils Participà en els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 Durant un temps s’…

Establert a Barcelona els anys vint, fou un dels pioners de l’hoquei sobre patins català com a jugador de l’Atlètic Club Galeno i de l’Skating Club Fou directiu i representant d’aquest últim club quan es fundà la Federació Catalana d’Hoquei sobre Patins 1930 Passada la Guerra Civil, fou vicepresident de l’Skating Club anomenat llavors Club Patín Impulsà la construcció d’una nova pista a la plaça de Francesc Macià, d’on sorgiren grans patinadors i jugadors d’hoquei L’any 1950 el seu club guanyà el Campionat d’Espanya d’hoquei sobre patins L’any següent fou designat membre del Comitè…

Jugà a la divisió d’honor estatal amb el Club Esportiu Hispano Francès 1975-85, equip que entre el 1977 i el 1981 jugà a Sant Cugat del Vallès i fou anomenat Club Voleibol Sant Cugat Destacat receptor, fou diverses vegades subcampió de Lliga i finalista de la Copa d’Espanya Durant l’últim període exercí de jugador i entrenador i s’encarregà de la direcció de l’equip femení El 1986 jugà al Calvo Sotelo de Las Palmas i posteriorment collaborà com a tècnic amb l’ACD Bombers, amb el qual guanyà una Lliga Catalana i ascendí a divisió d’honor l’any 1987 Fou 46 vegades internacional amb la selecció…

Hom anomena passat al seguit aquell en el qual els fils o les arcades són passats començant pel primer lliç o forat i acabant per l’últim El passat a retorn és el que té una part passada al seguit en un sentit i a continuació una altra també passada al seguit però en sentit contrari El passat a punta i retorn és un passat a retorn en el qual la inversió de sentit es fa en un sol fil El passat mixt és el que té combinades diferents menes de passat El passat a dos o més cossos és aquell en el qual els lliços s’han repartit en diversos grups o cossos, o la post d’arcades en diversos sectors o…

Fou un dels primers pobles melanesis que arribà a Oceania A causa del seu aïllament, la seva cultura evolucionà molt poc Físicament eren de talla curta i pell fosca, crani dolicocèfal, mandíbules prògnates i dents prominents, front fugisser i nas ample d’arrel deprimida, ulls enfonsats, cabell negre i cresp Vivien de la caça i de la recollecció Llurs armes eren toscs instruments de pedra tallada Desconeixien el foc i la ceràmica Els seus refugis eren paraments d’escorça S'agrupaven en tribus i subtribus, que mantenien entre elles contínues hostilitats Per raó del baix bagatge cultural, el xoc…

Una sèrie de músics de diferents procedències Alan Bryant, Alvin Curran, Jon Phetteplace, Carol Plantamura, Frederic Rzweski, Richard Teitelbaum i Ivan Vandor iniciaren el 1966 a Roma les activitats de la formació, que per la seva mateixa naturalesa antiautoritària estigué constituïda en realitat per conjunts independents, en els quals compartien l’activitat creadora músics professionals i artistes sense formació musical En els seus ideals es reflecteix la influència de J Cage i de l’avantguarda nord-americana Al final dels anys seixanta i principi dels setanta, Steve Lacy en fou un dels…