Resultats de la cerca
Es mostren 570 resultats
caulerpa
Botànica
Gènere d’algues verdes, de l’ordre de les caulerpals, de tal·lus sifonat i molt diferenciat, amb un estoló vivaç que creix fixat amb rizoides sobre el fons, i emet ramificacions anuals, erectes, en forma de fil·loide.
Viuen en mars càlides
esteperola umbel·lada
Esteperola umbel·lada
Brbol (cc-by-nc-sa)
Botànica
Arbust de la família de les cistàcies, de 40 a 60 cm d’alt, de fulles linears, verdes a l’anvers i blanques i tomentoses al revers, de flors blanques en umbel·les terminals i de fruits capsulars.
Creix en terreny silici, al País Valencià i al Conflent
Les ericàcies
Ericacies 1 Bruc d’hivern Erica multiflora a branca amb inflorescències terminals x 0,5 b detall d’una flor amb els estams exserts, el pedicel llarg i tres bràctees x 2,5 c flor seccionada longitudinalment amb els estams i l’ovari fixats sobre el disc nectarífer x 5 d secció transversal d’una fulla de marges revoluts x 10 2 Bruc d’escombres Erica scoparia detall d’una flor amb la corolla poc més llarga que el calze i l’estigma eixamplat en forma de disc x 5 3 Bruc Erica arborea detall d’una flor amb el peduncle més curt que a E multiflora, els estams no exserts i la corolla força més…
Ànec griset
L’ànec griset Anas strepera , que sol veure’s barrejat amb l’ànec collverd Anas platyrhynchos , es reconeix principalment per la taca blanca de la part posterior de l’ala, molt més visible en vol, i per les plomes negres al final del cos La femella és difícil de reconèixer, si bé presenta, també, la taca blanca alar i la zona marginal del bec clara, com el mascle És un ocell petit ateny fins a 51 cm, i bellugadís, i pot submergir el cap sota l’aigua en moviments ràpids i precisos Oriol Alamany Al llarg de tot el territori, l’ànec griset presenta un estatus molt similar migrador escàs o nul…
parietària
parietària
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere d’herbes perennes o anuals, a vegades llenyoses a la base, de la família de les urticàcies, de fulles alternes enteres, de flors hermafrodites o unisexuals, tetràmeres, verdes, aplegades en cimes axil·lars, i de fruits en aqueni.
Són plantes nitròfiles, algunes de comunes, com la morella roquera Pdiffusa
espina-xoca
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de 30 a 80 cm d’alçària, amb fulles més o menys alabardades, verdes al dessobre i blanquinoses al dessota, que duen a la base llargues espines grogues trifurcades.
El fruit és oblong i eriçat d’espines fines, rosses i ganxudes Es fa en erms, runes, vores de camins, etc
camedris
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, amb rizoma estolonífer i tiges pubescents de 10 a 30 cm, de fulles ovades, oblongues, fistonades, verdes, lluents per sobre i pàl·lides per sota, i de flors purpúries axil·lars.
Es fa a les garrigues i als alzinars, i també de vegades en pasturatges secs És conreada com a medicinal febrífuga i hom n'extreu essències que són incorporades a alguns vins, licors digestius i vermuts
avet de Douglas
Avet de Douglas
Jamain (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Arbre de la família de les pinàcies, semblant a l’avet de fulles sempre verdes, d’uns 2-3,5 cm de llargada; les pinyes són d’un bru brillant, pèndules, de 5 a 10 cm de longitud.
En condicions òptimes l’avet de Douglas arriba a tenir fins a 100 m d’alçària, amb un tronc de 12 m de circumferència Es fa en extenses zones de l’oest nord-americà És plantat sovint a les terres humides d’Europa com a arbre forestal
cabellera de la reina
cabellera de la reina
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia semblant al bàlsam, de la família de les aïzoàcies, de fulles sempre verdes, crasses, trígones, curtes (de 2,5 a 3,5 cm), i de flors vermelles, d’uns 4 cm, formades per nombrosos estams petaloides, lluents.
Originària de l’Africa del Sud, és conreada com a planta ornamental en parterres i rocalles assolellats
cèstrum parqui
Botànica
Arbust originari de Xile, de la família de les solanàcies, que ateny fins a 3 o 4 m d’alçada, de fulles alternes ovatolanceolades, coriàcies, verdes tot l’any, i de flors tubuloses, groguenques, que desprenen una olor forta.
És emprat en jardineria a la regió mediterrània