Resultats de la cerca

Traduí el Cours de chimie de NLémery a fi d’introduir els corrents científics europeus a la península Ibèrica La seva obra Palestra farmacéutica chímica-galénica 1706 fou un intent de renovació de la farmàcia hispànica

Treballà per a l’infant Lluís i, desterrat de la cort, no hi tornà fins el 1786 com a pintor de Carles III i posteriorment de Carles IV La seva trajectòria estilística parteix d’una tessitura rococó, en la qual, segons els encàrrecs, s’introdueixen referències de barroc tardà especialment en les peces religioses i també neoclàssiques i preromàntiques Obres seves segures i destacables són Ball de màscares 1767 i Les parelles reials 1771, ambdues al Museo del Prado, el conjunt de la capella de San Juan Bautista a l’església de Santa María la Blanca de Viana 1786-87, La jura del príncep Ferran…

Tingué càrrecs diplomàtics i polítics i lluità contra els invasors nord-americans el 1847 Costumista amè i interessant, introduí a Mèxic la novella fulletonesca El fistol del diablo 1845-46, El hombre de la situación 1861, Tardes nubladas 1871 i Los bandidos de Río Frío 1890

Net del metge de la casa reial espanyola, es formà a Madrid, a l’Academia de San Fernando, però en marxà aviat per anar a París, on fou company de Manet al taller de Couture i de Cézanne i Pissarro a l’Académie Suisse Participà al Salon del 1865 Amb estades a Puerto Rico i Madrid, visqué a París fins el 1895, que tornà definitivament a Amèrica Malgrat ésser company dels impressionistes, només coincideix estilísticament amb ells en llur primera etapa, acusant més aviat la influència de Courbet, el realisme del qual aplicaria després als temes típicament americans Té obres al Musée d’Orsay de…

Residí molt de temps a Barcelona Illustrà nombroses novelles i realitzà litografies Republicà i liberal, s’exilià a França l’any 1871 i publicà en diferents periòdics satírics de París A la seva mort s’edità a Madrid un Album Ortego , presentat per Josep Lluís Pellicer, per ajudar econòmicament la vídua i els fills Collaborà a Gil Blas 1864 i edità El Fisgón 1865, Doña Manuela 1865, El Sainete 1867 i Jeremías 1869

Relacionat amb el partit moderat, el 1843 prengué part en l’aixecament contra Espartero a Saragossa i posteriorment, amb una carrera brillant, aviat fou general En 1857-58 s’uní secretament al carlisme i, nomenat capità general de les Balears al maig del 1859, fou el cap visible del pronunciament carlista de l’abril del 1860 dit l’Ortegada Aquest, amb una gestació no aclarida, sembla que comptà amb el suport del partit moderat i del financer Salamanca per a enderrocar O'Donnell L’u d’abril, després de l’anada secreta del comte de Montemolín, del seu germà Fernando i del general…

És un dels principals representants del figurativisme anterior a l’abstracció El 1954 obtingué el gran premi de la Segunda Bienal Hispano-americana de Arte L’exposició que marcà el reconeixement de la seva obra fou l’antològica del Casón del Buen Retiro de Madrid el 1970, presentada també a Barcelona Conreà els temes simples, i són molt característics el seus paisatges

L’any 1927 entrà a la Companyia de Jesús i el 1965 en fou designat Prepòsit General És remarcable el seu esforç per a fer aplicar les directrius del Concili Vaticà II Són notables els seus documents sobre la promoció del proletariat i la integració racial, especialment la lletra als superiors majors de l’Amèrica Llatina 1966, la lletra als jesuïtes nord-americans 1967 i la lletra signada conjuntament amb els provincials jesuïtes de l’Amèrica Llatina 1968 Havent presentat la renúncia del càrrec el 1980, el deixà definitivament per malaltia el 1981

Liberal moderat, es distingí pel seu article Los hombres funestos i, sobretot, per La clave sobre el pronunciamiento de la ciudad de Palma 1869 En aquesta diatriba dels fets esdevinguts els dos primers dies d’octubre del 1868 acusà enèrgicament la Junta Provisional d’haver consentit els “excessos de les turbes”

Defensà María de Agreda, però atacà tant els illuminats com Miguel de Molinos són trenta-tres les seves obres publicades sobre diversos temes teològics, però especialment ascètics i místics illuminisme