Resultats de la cerca
Es mostren 6012 resultats
Francesc Parcerisas i Vázquez

Francesc Parcerisas i Vázquez
Literatura catalana
Poeta i traductor.
Formació i trajectòria acadèmica i professional Llicenciat en lletres per la Universitat de Barcelona 1961-66, fou lector d’hispàniques a la Universitat de Bristol 1969-72, i després d’uns quants anys dedicat a la traducció cursà un màster en Literary Translation per la Universitat d’Essex 1989-90 i es doctorà en teoria de la traducció per la Universitat Autònoma de Barcelona 1997, on és professor titular de la Facultat de Traducció i d’Interpretació i cap de departament Exercí també la docència en un institut de batxillerat de Barcelona, on fou catedràtic de llengua i literatura catalanes…
,
Carles Sindreu i Pons
Literatura catalana
Esport general
Periodisme
Escriptor i periodista.
Vida i obra Fill d’una família burgesa dedicada al negoci de cotons, estudià comerç Feu d’antiquari i treballà en publicitat 1933-36 El 1919 publicà el seu primer conte a En Patufet Entre el 1925 i el 1936 exercí el periodisme esportiu i realitzà diverses cròniques i articles, amb un estil que incorporava l’humor i elements literaris, en diaris i revistes com La Nau dels Esports , L’Esport Català , El Once i Xut, on signava amb els pseudònims de Fivaller , Donald Duck o Tito Letta Fou molt actiu i conegut en els ambients del tennis A L’Esport Català publicà, entre el 1925 i el 1926, una…
, ,
La cultura catalana en el temps de la Il·lustració
Al segle XVIII va prendre carta de naturalesa el divorci entre la llengua catalana, ben viva entre les classes populars als Països Catalans, i l’alta cultura La renúncia dels homes de lletres fou evident Antoni de Capmany qualificava el català com “un idioma antiguo provincial, muerto hoy para la república de las letras y desconocido del resto de Europa” , malgrat que també havia escrit que considerava els catalans, “reunidos en pueblo, en una comunidad nacional” Josep Finestres i Jaume Caresmar empraven el castellà en les seves publicacions, encara que entre ells es cartejaven en català,…
Margaret Atwood
Literatura
Escriptora canadenca.
Estudià a la Universitat de Toronto, on es graduà en literatura el 1961 Després d’ampliar estudis a Harvard, des del 1965 fins al final dels anys vuitanta ensenyà en diverses universitats canadenques, dels Estats Units i d’Austràlia Presidí el Sindicat d’Escriptors del Canadà 1981-82 i el PEN Club del Canadà en llengua anglesa 1984-86 Començà publicant poesia Double Persephone , 1961 The Circle Game , 1964, premi del Governador General The Animals in That Country , 1968 i el 1969 publicà la primera novella, The Edible Woman , inici d’una obra que l’ha portat a ser considerada…
Pere Anguera i Nolla

Pere Anguera i Nolla
© Família Anguera
Historiografia
Literatura catalana
Poeta i historiador.
Professor de la Universitat Rovira i Virgili, d’on era catedràtic des del 1992 Començà conreant la poesia i és autor de diversos llibres com Llibre de sonets 1978 i Els dies durs 1979 Especialitzat en el segle XIX català i, en particular, en els estudis sobre el carlisme i els orígens del catalanisme És autor de les obres La burgesia reformista Reus en els fets de 1868 1980, Economia i societat al Baix Camp a mitjan del segle XIX 1982, Propaganda política i processos electorals al Baix Camp, 1869-1873 1985, Comportament ideològic i actituds polítiques al Baix Camp, 1808-1868 1983, A bodes em…
,
Josep Miracle i Montserrat
Literatura catalana
Escriptor.
De formació autodidàctica, dirigí grups culturals i populars de Sants i fundà diverses revistes Deixeble de Pompeu Fabra, feu de corrector de proves i fou director literari d’Editorial Selecta De les seves novelles — Vides inútils 1930, Blanca o bruna 1931, Pel foc de la prova 1932 i Un ram a la finestra 1932— sobresurt Seixanta minuts 1948, de tècnica naturalista i dins l’escenari de les lluites socials esdevingudes entre el 1917 i el 1923 A més de poemes — De l’encís dels dos amors 1922—, publicà teatre — Una creu vora el camí 1933, Carbassot 1935 i L’enlluernat 1951— i contes Herois de…
, ,
Maria Carme Roca i Costa

Maria Carme Roca i Costa
©
Literatura catalana
Escriptora.
Nascuda al Barri Gòtic barceloní, escenari freqüent en les seves novelles, es llicencià en filosofia i lletres, especialitat història, i en filologia catalana, especialitat literatura, per la Universitat Autònoma de Barcelona Posteriorment exercí la docència com a professora d’història i de llengua catalana durant dotze anys, després dels quals es dedicà a la creació literària El 1997 publicà el seu primer llibre, la novella juvenil Qui és el penjat , gènere que, juntament amb l’infantil, ocupa una part important de la seva abundant producció literària, i que continuà, entre d’…
Herta Müller

Herta Müller
© Carl Hanser Verlag GmbH & Co.KG
Literatura alemanya
Escriptora alemanya d’origen romanès.
Pertanyent a la minoria alemanya, el seu pare havia servit a les SS i la seva mare fou deportada a l’URSS després de la Segona Guerra Mundial Estudià germanística i llengua i literatura romaneses a la Universitat de Timişoara 1973-76, i des d’aquest any treballà com a traductora en una empresa fins el 1979, que fou cessada per negar-se a collaborar amb la Securitate, els serveis secrets romanesos Els anys següents treballà com a professora d’alemany i escriví el seu primer llibre, el recull de narracions Niederungen ‘Terres baixes’, 1982, que el 1984 fou publicat sense censurar a…
Estatut d’Autonomia del País Valencià del 2006
Dret català
Llei orgànica promulgada el 10 d’abril de 2006 que atorga al País Valencià un règim d’autonomia en substitució de l’Estatut d'Autonomia del País Valencià del 1982, el qual deroga.
Les negociacions del projecte s’allargaren durant els deu mesos anteriors a la seva aprovació fins que un pacte entre el president Francesc Camps Partit Popular i Joan Ignasi Pla, secretari general del principal partit de l’oposició del Partit Socialista del País Valencià PSPV, possibilità una fórmula de consens rebutjada frontalment per Esquerra Unida i l’extraparlamentari Bloc Nacionalista Valencià BNV Després dels tràmits al parlament valencià i al Congrés i el Senat espanyols, el projecte fou definitivament aprovat el 27 de març per les Corts Valencianes i entrà en vigor l’11 d’abril…
Estatut d’Autonomia del País Basc del 1979
Dret
Llei orgànica d’autonomia, atorgada al País Basc per les Corts Generals i, prèviament, aprovada per referèndum pel poble basc el 25 d’octubre de 1979.
Tot i que l’elaboració començà quatre mesos més tard que l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979, fou el primer presentat a les Corts i el primer aprovat Ambdós s’assemblen molt, però els concerts econòmics i l’estructura històrica de les diputacions forals diferencien el text basc respecte del català Inicialment semblava que l’estatut inclouria Navarra en la resta del País Basc, però els sectors més dretans i la UCD navarresa impediren que els navarresos participessin en les negociacions entre les Corts de Madrid i la delegació de l’Assemblea de Parlamentaris bascs Aquesta Assemblea es…