Resultats de la cerca
Es mostren 24786 resultats
Martin Krause
Música
Pianista alemany.
Realitzà els primers estudis musicals amb el seu pare i més tard ingressà al Conservatori de Música de Leipzig, on tingué com a mestre C Reinecke 1875-76 Entre el 1878 i el 1880 feu gires per Suïssa, Alemanya i Holanda que li comportaren un considerable prestigi Després de dos anys d’inactivitat a causa d’una depressió, el 1883 tocà davant F Liszt i es convertí en un deixeble apassionat del pianista i compositor hongarès El 1885 participà en la creació del Lisztverein, que s’inaugurà amb dos concerts històrics de Krause Dirigí l’esmentada associació fins el 1900, any…
Bill Stewart
Música
Bateria nord-americà.
Estudià a Iowa i Nova Jersey L’any 1988 s’installà a Nova York, on tocà amb diversos músics, com ara el guitarrista Peter Bernstein i el pianista Larry Goldings, amb els quals formà un trio A partir del 1990 tocà amb el guitarrista John Scofield i també amb els saxofonistes Joe Lovano i Maceo Parker Aviat es convertí en un dels instrumentistes més sollicitats per músics dels estils més diversos, com ara els saxofonistes Lee Konitz i Michael Brecker i el guitarrista Pat Metheny Bill Stewart és considerat un dels bateries més importants de la seva generació i ha dut a terme enregistraments molt…
platterspiel
Música
Instrument de vent de llengüeta continguda dins una bufeta animal, que s’emprà sobretot a l’Edat Mitjana.
La llengüeta, probablement doble, es disposava dins una bufeta esfèrica d’on partia el tub o tubs acústics amb forats, i a la qual l’instrumentista insuflava aire a través d’un bufador En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna amb llengüeta i reserva d’aire No se n’ha conservat cap exemplar original de l’època medieval Apareix, però, en diverses representacions iconogràfiques amb formes diferents En les Cantigas de Santa María , d’Alfons X el Savi, és representat amb dos models, l’un amb un tub acústic corbat similar a una banya i l’altre amb dos tubs…
mutació
Música
En el sistema de solmització hexacòrdica de Guido d’Arezzo, canvi d’hexacord que implicava donar uns altres noms sil·làbics (ut, re, mi, fa, sol, la) a les notes.
Exemple 1 © Fototecacat/ Jesús Alises Quan en una melodia apareixien notes que no es podien cantar amb l’hexacord que s’estava utilitzant, calia adoptar l’hexacord que contingués els intervals generats per les noves notes Com que no coincidia l’àmbit de l’hexacord una 6a M que implicava sis elements contigus de la sèrie de quintes amb l’àmbit dels modes una 8a J que implicava set elements contigus de la sèrie de quintes, podia haver-hi dos tipus de mutació la generada simplement per la no-coincidència entre l’àmbit de la melodia amb l’àmbit de l’hexacord ex 1 o bé la generada per…
tríton
Música
Nom que rep l’interval melòdic o harmònic de 4a aug pel fet d’estar format per tres tons sencers.
Encara que en un sentit estricte l’interval de quinta disminuïda no és exactament un tríton ja que consta de dos tons i dos semitons, hi ha contextos en què pot ésser anomenat també així, per exemple en una obra basada en un sistema tonal diferent del de la tonalitat tradicional Harmònicament, el tríton és una dissonància i, pel que fa a la melodia, és un interval d’un gran potencial de tensió En el sistema tonal, la distància de tríton per exemple, de do major a fa♯ major és la més gran possible entre dues tonalitats i és una relació molt poc freqüent en obres…
Nicolau de Credença
Matemàtiques
Pintura
Literatura catalana
Pintor, matemàtic i poeta, actiu a Barcelona.
Fill del pintor Nicolau de Credença Reparà probablement unes vidrieres de la catedral 1550 i de la casa de la ciutat 1551 És autor d’un mapa de les possessions de la Pia Almoina al terme de Garraf 1571 i contractà amb els consellers un plànol general de Barcelona 1586, desconegut Prengué part amb diverses poesies, en castellà i en català, en tres certàmens de caràcter religiós, dos en honor de la Immaculada Concepció i un altre sobre la immortalitat de l’ànima, celebrats tots tres a Barcelona Un dels certàmens immaculistes, se celebrà pels volts del 1580, i els altres dos…
,
Pere Elies i Busqueta
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Escriptor i professor de català.
Es formà com a professor de català i exercí de professor durant la Generalitat Republicana Collaborà als diaris L’Acció i El Dia Ja en la postguerra, el 1959 guanyà els Jocs Florals de la Llengua Catalana de París amb la composició Biografia Publicà les novelles Una societat limitada 1962 i Joventut alada 1964 els llibres de poemes La riuada 1966, A dos corrents 1976, Enfilall de sonets 1988, Reflexos vitals 1990, Escala de febrers 1996 i Doble llum pel meu balcó El paraigua arraconat i altres contes 1992, publicada conjuntament amb Mercè Valero i els de prosa poètica…
,
Juan José Ulacia Gallego

Juan José Ulacia Gallego
CN SABADELL
Natació
Nedador.
Membre del Club Natació Sabadell Fou tretze vegades campió de Catalunya un cop en 100 m lliure 2000, tres cops en 100 m papallona 2002, 2003, 2004, quatre cops en 200 m papallona 2002-05, un cop en relleus 4 × 100 m estils 2004, dos cops en relleus 4 × 100 m lliure 2003, 2004 i dos cops en relleus 4 × 200 m lliure 2003, 2006 També fou tretze vegades campió d’Espanya, quatre a l’estiu en relleus 4 × 100 m estils 2003-06 i nou a l’hivern cinc cops en 200 m papallona 2000, 2001, 2004, 2005, 2006, un cop en relleus 4 × 50 m estils 2001 i tres cops en relleus 4 × 100 m…
Volta Ciclista a la Província de Lleida
Ciclisme
Cursa ciclista per etapes disputada en diferents períodes entre el 1942 i el 2008 per les comarques de Lleida.
La primera edició fou organitzada pel Club Ciclista Lleida i Educación y Descanso Baltasar Tarròs guanyà els dos primers anys i fou l’únic ciclista amb dos triomfs en la història de la competició a part de Joan Calucho 1945, 1948 La prova no se celebrà el 1947, i durant el període 1949-54 prengué forma el Cinturó Lleidatà Després d’un altre parèntesi en 1960-63 es denominà Gran Premi de Sant Ferran i passà a dependre de la Delegació de Joventuts i la Penya Balompié En aquest període guanyaren Angelino Soler, Sebastià Segú, Josep Pesarrodona i Javier Mínguez, entre d’…
Jordi Villacorta Garcia
Hoquei sobre patins
Jugador i dirigent d’hoquei sobre patins.
S’inicià com a juvenil a La Salle Bonanova, passà pel juvenil del Reial Club Deportiu Espanyol i el 1966 arribà al Futbol Club Barcelona, amb el primer equip del qual debutà el 1967 Fou molts anys capità del Barça i guanyà vuit Lligues 1974, 1977-82 i 1984, cinc Copes d’Espanya 1972, 1975, 1978, 1979, 1981, nou Copes d’Europa 1973-74 i 1978-84, cinc Copes Continentals 1980-84, una Copa Intercontinental 1983 i dues Copes de les Nacions de Montreux 1978, 1980 Amb la selecció espanyola fou 101 vegades internacional, i guanyà dos Mundials 1972, 1980, un Europeu 1979 i dos Europeus…