Resultats de la cerca
Es mostren 68261 resultats
ventilador
ventilador domèstic
Tecnologia
Instrument o aparell emprat per a renovar o refrescar l’aire d’un lloc tancat.
Mogut generalment per un motor elèctric de poca potència, sol ésser susceptible de girar en un moviment lent d’oscillació i sol ésser dotat de més d’una velocitat de rotació Els anomenats ventiladors de reacció són turbines de gas amb rodes d’àleps accionades per motors l’aire, aspirat per la perifèria o pel centre, segons la forma dels àleps, és impellit axialment La majoria dels ventiladors domèstics i molts dels emprats en la indústria són del tipus anomenat ventilador helicoidal Vista escorxada d’un ventilador axial © fototecacat , que consisteix en una hèlix de diverses…
abús d’autoritat
Dret administratiu
Extralimitació d’una autoritat en l’ús de les seves facultats o poders.
Tant en el dret públic com en el dret privat, fa perdre validesa jurídica a l’acte per mitjà del qual es manifesta, que esdevé per aquest motiu un simple acte d’autoritat de fet, però no de dret, i pot fer néixer responsabilitats fins i tot penals en el seu autor Hom pot citar com abús d’autoritat el funcionari que empra qualsevol artifici per defraudar l’estat, província o municipi Els actes que constitueixen abús d’autoritat poden ésser impugnats utilitzant els recursos o mitjans legals sigui davant els òrgans administratius, sigui davant els òrgans judicials…
aparell
1, aparell anglès; 2, aparell polonès; 3, aparell holandès; 4, aparell a trencajunt de mitja peça; 5, aparell de trencajunt avançat per terços; 6, reble ( opus caementicium ); 7, aparell ciclopi; 8, paret de pedra seca; 9, paret de lloset; 10, paret d’aparell poligonal; 11, aparell reticular ( opus reticulatum ); 12, aparell d’espiga ( opus spicatum ), 13, aparell isòdom; 14, aparell pseudoidòsom; 15, aparell emplecton; 16 aparell diatònic; 17, solera de quatre gruixos formada per un senzillat a trencajunt, dos doblats diahonals i enrajolat a la mescla
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Disposició amb què hom col·loca les pedres, blocs o maons que constitueixen una paret, les rajoles d’un paviment o les d’un aplacat.
La finalitat dels aparells és que les peces quedin ben travades a fi que no calgui confiar només en l’eficàcia de l’aglomerant per a assegurar-ne la bona unió, o bé que aquestes s’ordenin d’acord amb una certa intenció geomètrica Del primer es dedueix que a cada mena de peça convindran uns aparells determinats segons quines siguin les mides i la forma i per això mateix resulta que a nous elements constructius corresponen nous aparells sense que els anteriors caduquin, puix que continuen essent els més indicats quan hom fa servir elements de tradició més antiga Els principals…
carbonil
Química
Grup de fórmula C = O, característic dels aldehids i de les
cetones.
Els electrons π del seu doble enllaç carboni-oxigen són més atrets cap a l’oxigen a causa de l’electronegativitat d’aquest, la qual cosa origina una polaritat de l’enllaç Aquesta fa que el grup carbonil sigui molt reactiu, susceptible d’atac nucleòfil sobre l’àtom de carboni deficitari d’electrons per una gran varietat de reactius en forma aniònica o amb una elevada concentració electrònica o susceptible d’atac electròfil sobre l’àtom d’oxigen, bé que aquest cas només té importància quan l’agent electròfil és un protó o un àcid de Lewis que participa en…
embragatge
Esquema i principi de funcionament d’un embragatge d’automòbil
© Fototeca.cat
Transports
Tecnologia
Mena d’acoblament temporal que permet d’assegurar l’enllaç —o la separació— de dos arbres o dos òrgans giratoris coaxials per tal d’efectuar —o d’interrompre— la transmissió del moviment i del parell de forces de l’un a l’altre.
Les finalitats de l’embragatge són de facilitar la conducció de l’òrgan conduït i el funcionament del dispositiu motor, principalment assegurant una arrencada progressiva, de canviar el sentit de rotació i la velocitat de l’òrgan conduït sense alterar els del motor, d’aturar-lo sense necessitat d’aturar el motor, d’estalviar potència en els períodes que no actua i de desconnectar-lo quan les condicions de funcionament no són adequades En els automòbils, aquest mecanisme serveix per a fer que el cigonyal del motor es desacobli de l’arbre primari del canvi de marxes desembragatge i per a…
avantatge competitiu
Economia
Avantatge que es produeix quan una empresa o bé els seus productes o serveis tenen característiques que els diferencien de la competència i els situen en una millor situació de mercat.
Una característica singular esdevé un avantatge competitiu quan s’aplica a una indústria i es trasllada a un mercat Michael EPorter afirma que hi ha tres mètodes d’aconseguir el manteniment de l’avantatge competitiu al llarg del temps de manera global com a empresa, que és l’objectiu que es persegueix uns costos inferiors als de la competència per a produir o oferir els mateixos productes o serveis similars, una clara diferenciació que permiti donar imatge de singularitat i exclusivitat en el mercat i la focalització en una mena de clients, productes o…
educació formal
Sociologia
Aprenentatge ofert normalment per un centre d’educació o formació, amb caràcter intencional i estructurat (segons objectius didàctics, durada o suport) i que conclou amb una certificació.
El seu nom sorgeix per oposició a educació no formal, la que s’adquireix fora dels centres escolars L’educació formal presenta currículum prescriptiu que guia els nivells d’aprenentatge, normalment estructurats per cursos o cicles, i les matèries o continguts que s’han d’ensenyar a cada nivell
temporitzador
Tecnologia
Dispositiu que comanda una determinada operació en un moment o durant un temps predeterminat.
El temporitzador permet de retardar l’acció d’un òrgan, d’un mecanisme, etc, o de fixar la durada d’una acció, en deixar transcórrer un temps preestablert entre el moment en què és aplicada una tensió o és iniciada una acció i el moment en què és iniciada una acció o és acabada Els temporitzadors són basats en accions tèrmiques dilatació d’una peça metàllica, mecàniques mecanismes de rellotgeria o elèctriques càrrega i descàrrega d’un condensador
persona
Gramàtica
Accident o morfema gramatical, comú al pronom i al verb, que fa referència als participants en la comunicació (locutor i interlocutor) i a allò que n’és l’objecte (persones o coses).
D’aquí, tradicionalment, la primera persona jo , referida al qui parla la segona tu , referida al qui escolta i la tercera ell, ella , referida a allò persones o coses de què es parla La primera i la segona persones es refereixen sempre a éssers humans o almenys personificats i necessàriament identificats i presents en la situació, mentre que les altres persones o coses a què hom fa referència amb la tercera persona poden no ésser identificades ni presents Per això, la tercera persona és una persona impròpia d’aquí ve així mateix que sigui usada en…
Tarsis
Ciutat
Ciutat o regió citada en la Bíblia i d’incerta ubicació.
Hom ha suggerit que equival a Tartessos, o que es trobava a Sardenya o, àdhuc, a Tunísia El seu nom significa ‘foneria’, ‘refineria’, cosa que demostra que era rica en metalls En el regnat de Salomó i en el de Josafat, rei de Judà 873-849 aC, les gents de Tir construïren les anomenades “naus de Tarsis” per a ambdós sobirans, les quals eren emprades també en la navegació per la mar Roja