Resultats de la cerca
Es mostren 6615 resultats
Santa Maria del Far (Susqueda)
Art romànic
Santuari marià situat a la punta d’un característic espadat, a 1123 m d’altitud És un lloc molt freqüentat, accessible des del coll de Condreu, al límit entre la Selva i la Garrotxa És esmentat en deixes testamentàries des del 1269, dins l’antiga parròquia de Sant Martí Sacalm o de Cantallops Els terratrèmols del 1428 van arruïnar l’antiga església, que fou reconstruïda seguint l’antiga orientació romànica també es va fer aleshores una imatge gòtica d’alabastre que encara presideix el temple
refugi del Pla de la Font
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya del municipi d’Alt Àneu (Pallars Sobirà).
Situat al pla de la Font, al nord del coll de Fogueruix, a 2015 m d’altitud, dins la zona perifèrica del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici És propietat del parc nacional, guardat, i té capacitat per a vint-i-tres persones Forma part de la ruta Carros de Foc, que uneix els refugis del parc nacional, i és base per a travesses i ascensions als cims de Roca Blanca 2691 m, Pinetó 2646 m i Tèsol 2700 m, entre d’altres
Festa del Pedal del GEiEG
Ciclisme
Trobada de ciclisme no competitiu organitzada anualment per la secció de ciclisme del Grup Excursionista i Esportiu de Girona (GEiEG).
Organitzat per primera vegada el 1942, no se celebrà entre el 1959 i el 1978, ni tampoc en alguns anys concrets, com el 1993, el 1994 o el 2011 Inicialment recorria diverses poblacions gironines, com Banyoles, Amer, Caldes de Malavella, Anglès o Santa Coloma de Farners, i reuní fins a 4000 participants Es popularitzaren guardons a les bicicletes millor engalanades i més originals Des del 1997 el recorregut es realitza per la rodalia del nucli urbà de Girona i coincideix amb la pujada al coll dels Àngels
Jean-Baptiste Oudry
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador francès.
Pintà natures mortes L’ànec blanc , 1753 coll particular, Londres i caceres, i fou nomenat pintor de les caceres del rei Lluís XV La cacera del senglar 1722 Director de la manufactura de Beauvais 1734-54, féu els cartons per a tapissos de les sèries Les noves caceres 1727, Les diversions camperoles 1730 i Les metamorfosis 1734 Supervisor de la manufactura de Gobelins, féu els cartons per a la seva sèrie més famosa, Les caceres de Lluís XV 1734-45 Château de Compiègne i Palazzo Pitti, Florència
Diumenge des Be
Folklore
Festa que se celebra a Ciutadella (Menorca) el diumenge anterior a la diada de Sant Joan i que forma part de les festes de Sant Joan.
La comitiva de caixers que formen la colcada va a visitar les autoritats precedida d’un home s’homo des be descalç i vestit amb dues pells de be, marcades les mans i els peus amb creus vermelles, cofat amb una visera amb un Agnus Dei brodat i carregant a coll un gran mardà viu amb el qual serà obsequiat a la fi de la jornada L’origen d’aquest costum es relaciona amb les comitives organitzades per antigues confraries per tal de recaptar fons
William Holman Hunt
Pintura
Pintor anglès.
Fou un dels fundadors del prerafaelitisme La seva pintura, naturalista, s’inspirà en temes històrics i, arran del seu viatge al Pròxim Orient 1854-56 religiosos Rienzi jura d’aconseguir justícia per la mort del seu germà 1849 coll EM Clarke, Londres, La llum del món 1851-56 City Art Gallery, Manchester, El cap de turc 1854 Lady Lever Art Gallery, Port Sunlight, El triomf dels innocents 1844 Tate Gallery, Londres Exposà la teoria del prerafaelitisme a Pre-Raphaelitism and the Pre-Raphaelite Brotherhood 1905
Arcavell
Poble
Poble del municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell), situat a 1.142 m d’altitud, al vessant de ponent del bony de Quíxol, més d’un quilòmetre a l’esquerra de la Valira.
L’antic terme és accidentat amb la serra d’Arcavell , que s’estén entre el pic de Caborreu 2 229 m i el turó del Pradal i és travessada al coll de Bolariu per la pista forestal d’Estamariu i pel coll d’Arcavell , pel camí de Bescaran a Arcavell Les cases s’esglaonen pel pendent, amb teulats de llicorella a doble vessant i parets de pedra L’església parroquial de Sant Andreu és d’una sola nau amb transsepte l’absis, semicircular, és cobert amb volta de quart d’esfera s’hi obren dues finestres de mig punt Al capdavall de la nau, sobrealçada, tocant a la façana, s’adossa el campanar de torre,…
Casa forta d’Orsièras (Montfòrt)
Situació Restes d’aquesta antiga casa forta propera al coll d’Orsièras ECSA - J Bolòs Les restes de la casa forta són situades a 980 m d’altitud, sobre un petita elevació, al costat del prat que s’estén pel coll d’Orsièras, que separa les valls de la conca de la Bolzana de les valls de la conca de l’Adasig Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 44′06″ N - Long 2° 18′39″ E Si seguim la carretera que va de Montfort cap a Rebolhet i Sornian, passarem pel coll d’Orsièras Poc més avall, a la banda nord, hi ha una granja de bestiar boví, situada al capdavall d’uns prats La construcció més allunyada de la…
Talaixà
Poble
Poble disseminat del municipi de Montagut i Oix (Garrotxa), al sector N del terme.
Situat dins l’antic terme d’Oix, és centrat per l’església parroquial de Sant Martí, romànica d’origen i refeta modernament, situada al peu de l’encinglerada serra de Talaixà 1 252 m alt, contrafort meridional del puig de Comanegra, i damunt el coll de Talaixà , que comunica la vall de Beget amb la de Sant Aniol L’església és esmentada ja al segle X, i fou cedida al monestir de Sant Aniol d’Aguja, que hi establí una cella benedictina passà després a dependre de Sant Llorenç del Mont
la Trinitat
Barri
Barri residencial obrer i perifèric de Barcelona situat al N de la ciutat, dins l’antic terme municipal de Sant Andreu de Palomar.
L’edificació d’aquest sector s’inicià al decenni dels cinquanta en primer lloc es formà la Trinitat Vella, que s’estén des del Besòs a la Meridiana, i a partir del 1955 la Trinitat Nova, que s’estén de la Meridiana vers els contraforts muntanyosos de la serra de Collserola Prengué el nom d’una antiga capella, documentada al s XIII i cremada el 1808, localitzada prop de l’antic coll de Finestrelles, anomenat posteriorment de la Trinitat, on foren bastides el 1445 les forques jurisdiccionals de Barcelona