Resultats de la cerca

Estudià cant a Venècia i el 1969 debutà a Màntua com a Mimì La bohème El 1970 guanyà el primer premi en el Concurs Internacional de Cant G Verdi de Parma i l’any següent interpretà a Roma Il Trovatore i Giovanna d’Arco El 1972 actuà a Chicago, i el 1973, al Teatro alla Scala de Milà, on es presentà amb Suor Angelica , que el mateix any interpretà al Gran Teatre del Liceu El 1975 debutà amb èxit al Metropolitan de Nova York i destacà en diverses produccions del Festival de Salzburg, amb direcció de H von Karajan Entre el 1981 i el 1989 cantà regularment en diverses edicions del…

Com a forma poètica, presenta una estructura que va de quatre a set versos, en aquest segon cas formant els tres darrers la tornada o estribillo La cançó, apareguda cap al final del segle XVI i caracteritzada pel metre ternari, s’interpretava amb acompanyament guitarrístic, alternant coplas i falsetas o interludis musicals Existeixen diverses variants regionals de la dansa popular, amb tempi molt diversos, entre les quals destaca la seguidilla flamenca o siguiriya , una forma preeminent de cante jondo A partir del segle XVIII esdevingué una cançó i dansa usual d’espectacles teatrals com la…

Fundat el 1940 com a Quartet del Conservatori txec, el 1945 canvià el seu nom pel de Quartet Smetana En foren primers violins Václav Neumann 1940-43, Jaroslav Rybensky 1943-47 i Jiri Novak 1947 Joseph Vlach 1940-43 i Lubomir Kostecky 1943 ocuparen successivament el lloc de segon violí, i Jiri Neumann 1943-46, Jaroslav Rybensky 1946-55 i Milan Skampa des del 1956, el de viola Antonín Kohout fou el violoncel des del principi Fou nomenat Conjunt de Cambra de la Filharmonia Txeca el 1951, any en què guanyà el primer premi del Concurs de Praga Des del 1967 els seus membres són professors a l’…

Probablement originària de Ljouwert Frísia, actuà als Països Baixos, la plana del Rin, Hessen i Francònia El seu membre més important fou Hendrik Niehoff ~1495 - 1560, que treballà amb el seu germà Hermann i, a més, amb Johann van Covelen, Peter Breisiger, Hans Suys i Jasper Johannsen Entre moltes de les seves obres destaca l’orgue de l’Oude Kerk d’Amsterdam 1540-45 Adoptà el tipus d’orgue desenvolupat per Covelen, amplià la tímbrica dels cossos de l’orgue major i de l' oberwerk 'orgue de dalt', afegí el de la cadireta, amplià teclats, etc Els seus instruments representen l’orgue clàssic del…

Al final de la dècada de 1970, presidit per Amador Sierra, tingué una etapa d’èxits rellevants protagonitzada per Francesc Jiménez, campió d’Espanya de pes ploma 1980, i Lluís Rodríguez, campió estatal de pes minimosca 1979 que també foren campions catalans del seu pes, com Antoni Vargas, campió de Catalunya amateur de pes mosca 1979 Fou guardonat per la Federació Catalana de Boxa com la societat pugilística més destacada de l’any 1979 El 1983 també fou premiat per la Federació Espanyola de Boxa per la seva campanya de foment de la boxa no professional Al principi de la dècada de 1990 Manuel…

Fundat el 1942, nasqué com a secció esportiva d’Acció Catòlica de Sords de Barcelona Inicialment s’hi practicà futbol, basquetbol, natació, cursa, cros, tennis de taula i escacs El 1974 Acció Catòlica passà a denominar-se Centre Recreatiu Cultural de Sords de Barcelona El 1982 la secció esportiva es constituí oficialment com a club i introduí altres esports, com el futbol sala, futbol 7, futbol 3 x 3, esquí, tennis, BTT, pàdel, petanca, bàdminton i dards Organitza diverses competicions d’àmbit català, entre les quals destaca alguna edició del Campionat Esportiu de Sords de Catalunya També ha…

El 1910 fundà el Barcelona Boxing Club, entitat que presidí mentre era secretari del Club Pugilista El 1913 s’inicià en l’arbitratge Fins el 1965, dirigí 3000 combats i participà en els Jocs Olímpics de París 1924, Amsterdam 1928 i Londres 1948, en set Campionats del Món i vint d’Europa El 1923 esdevingué secretari de la Federació Espanyola de Boxa, càrrec que ocupà durant quinze anys, i presidí el Collegi Espanyol d’Àrbitres de Boxa durant molt de temps També exercí com a corresponsal, des del 1918, de la revista parisenca L’Echo Des Sports i com a mànager de boxejadors com Martínez També…

Desenvolupà una part de la seva carrera a Catalunya Amb el CN Banyoles es proclamà campió d’Espanya en doble scull 1978, quatre amb timoner 1983, quatre sense timoner 1983, esquif 1984 i vuit amb timoner 1984 En l’àmbit internacional, participà en disset Campionats del Món i guanyà diverses medalles en diferents categories or en vuit amb timoner 1979 i dos sense timoner 1993 plata en vuit amb timoner 1977 i doble scull 1989 bronze en vuit amb timoner 1980, 1981, 1982, dos sense timoner 1985 i quatre sense timoner 1991 Disputà els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984, on guanyà una medalla de…

Llicenciat en dret, estudià composició amb F Schreker 1912 i VAR Novák 1919 i musicologia a la Sorbona i la Universitat de Viena, centre on es doctorà el 1925, i fou deixeble de N Pirro i G Adler Director assistent de l’Òpera Estatal de Berlín 1926-27, més tard fou professor de musicologia a les universitats de Zagreb 1928-39 i Illinois 1955-63, i professor assistent a les de Pittsburgh 1964-65 i Califòrnia 1967 Fou membre corresponent de l’Acadèmia Iugoslava de les Ciències i tingué diversos càrrecs en la Societat Americana de Musicologia Destacà per les seves recerques sobre…

Estudià a Berlín 1838-39 i Leipzig 1840-45, i entre els seus mestres tingué músics tan destacats com F Mendelssohn i R Schumann El 1846 es traslladà a Viena, on seguí la seva formació musical En el seu cercle d’amistats hi havia importants erudits i músics de l’època, entre ells J Brahms i J Joachim Tot i la seva activitat de compositor, destacà sobretot com a musicòleg En un període decisiu per a la musicologia, Nottebohm i altres contemporanis com L Köchel i JAP Spitta donaren una nova orientació a les biografies, tot basant-les en fets documentats més que en reminiscències…