Resultats de la cerca

Advocat, collaborà a València Ilustrada i a Las Provincias Participant dels jocs florals de València des del primer any, hom li premià diversos estudis, com Orígens i vicissituds del Tribunal de les Aigües de València, Armes del segle XIII —fet en collaboració amb Josep Martínez i Aloy—, i una Biografia de Martí de Viciana El seu pare, Ferran Reig i Garcia Cocentaina, Comtat 1832 — València 1897, advocat, fou degà del collegi d’advocats de València 1882-83, president de l’Ateneu Casino Obrer i de Lo Rat Penat 1883-84

Féu estudis amb Melcior Rodríguez i Alcàntara, i els amplià amb Enric Morera Residí a Brusselles, on estrenà amb èxit Autor d’obres escèniques Las bodas de Camacho 1903, amb text de Jacint Grau i Delgado, La cegueta, amb text de Modest Urgell, Les amants de Palerme, òpera en tres actes, i l’opereta Barnum Estrenà al Théâtre de la Monnaie, de Brusselles, el poema simfònic Soir Confidentiel 1913, amb text de Jean Delville Compongué poemes simfònics, arranjà cançons populars catalanes l' Andante Elegíaco 1902 i Primavera 1914

Estudià a Vic, i el 1865 ingressà a la Companyia de Jesús Passà a les Filipines 1866-71, i completà estudis a Europa Tornà a les Filipines, on dirigí l’observatori meteorològic de Manila S'especialitzà en la previsió dels grans ciclons que afecten l’arxipèlag i creà un baròmetre aneroide adaptat al clima Muntà 24 estacions meteorològiques Diversos països veïns sollicitaren les seves informacions meteorològiques amb caràcter regular Assistí als congressos meteorològics de París 1889 i Chicago 1893 La persecució de Rizal, amic seu, amargà els seus darrers mesos de vida

El seu nom era Esteve Blanch i Busquets Caputxí des del 1902, fou definidor provincial, custodi al capítol general i guardià dels convents de Pompeia, Sarrià i l’Ajuda, en ocasions diverses Professor de teologia moral i mentor de l’aristocràcia espiritual i intellectual catalana, fou director del tercer orde franciscà i dels portaveus Catalunya Franciscana i Apostolado Franciscano , publicà innombrables articles d’espiritualitat, que compendià en Normes de vida cristiana en el seu Manual devocionari del Terç Orde 1932 Collaborà a la revista Estudis Franciscans i al periòdic El…

President del consell dels Cinc-Cents 1789, preparà amb Josep Bonaparte el cop d’estat del 18 brumari i participà en l’elaboració de la constitució de l’any VIII Després d’haver ocupat el ministeri de l’interior, en fou allunyat amb una ambaixada a Madrid 1800-01, durant la qual dirigí entre bastidors la “guerra de les taronges” Havent topat amb l’emperador, s’establí a Roma 1804 Obtingué del papa el principat de Canino Fou autor d’unes Mémoires , de poesies i d’estudis arqueològics

Participà en les lluites polítiques entre els cantons de la federació President del gran consell de Zuric, a causa de pressions polítiques, provocades per la seva obra Psychologische Studien über Staat und Kirche ‘Estudis psicològics sobre l’Estat i l’Església’, 1844, dimití i es traslladà a Munic 1847 La seva obra fonamental és Allgemeines Staatsrecht ‘Dret públic general’, 1851-52 Des del 1861 ocupà la càtedra de dret constitucional a Heidelberg Continuador del pensament de Savigny, fou un dels fundadors de l’Institut de Droit International de Gant 1873

Començà com una senzilla organització dels biblistes catalans, el 1963, amb una reunió d’estudi a Montserrat Com a associació fou fundada el 1973 i l’any següent esdevingué l’òrgan collegial de la Conferència Episcopal Tarraconense per a la investigació bíblica i l’exercici de l’apostolat bíblic a Catalunya Ha organitzat cursos i sessions d’estudis en l’àmbit d’investigació, d’actualització bíblica per als sacerdots, religiosos i religioses, de formació de monitors, de divulgació bíblica i viatges a Terra Santa Des del 1976 publica un “Butlletí”

El seu nom és la sigla de Army, Navy, NASA i Air Force Fou el primer satèllit artificial dedicat a estudis geodèsics la seva missió fou de determinar la força i la direcció del camp gravitatori, situar el centre de massa de la Terra i marcar posicions a la seva superfície mitjançant un punt de triangulació a l’espai La instrumentació més característica n'eren uns llums flash de 8 milions de candeles que permeteren, en encendre's i apagar-se, de fotografiar-lo sobre un fons d’estels

Professor universitari, fundà i dirigí la revista “Filologia e Letteratura”, féu diverses edicions crítiques la Teseida i el Filocolo de Boccaccio, etc i publicà importants estudis sobre narrativa francesa i italiana medieval, poetes provençals i literatura castellana, recollits molts d’ells en La coscienza letteraria del Medioevo 1965 L’interès per la literatura pròpia es reflecteix en Esemplarità e antagonismo nel pensiero del Dante 1966 i la seva vasta cultura i varietat d’interessos són evidents en Mitografia del personaggio 1968 Dirigí fins el volum VII el Grande dizionario…

Després dels seus estudis al Trinity College of Music Orchestra i al Royal Academy of Music de Londres, inicià l’estudi de violoncel Les seves primeres intervencions com a director d’orquestra foren amb la British National Opera Company 1926 Posteriorment fou director de la Scottish Orchestra 1933-37 Substituí Toscanini a la New York Philarmonic Symphony 1936-42 Del 1943 fins a la seva mort fou director titular de l’orquestra Hallé de Manchester i, del 1962 a 1967, també director principal de la Houston Symphony Orchestra de Texas