Resultats de la cerca
Es mostren 11468 resultats
Bufons i reis
Cinematografia
Pel·lícula del 1993; ficció de 96 min., dirigida per Lluís Zayas.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Roxy Films Barcelona, Zoom TV, Visual Group ARGUMENT I GUIÓ LZayas FOTOGRAFIA Carles Gusi Agfacolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Xavier Millán MUNTATGE Joan Escardó MÚSICA Lluís Vidal SO Boris INTERPRETACIÓ Antonio Valero, Vicky Peña, Mercè Pons, Jordi Dauder, Pep Cruz, Pepa López, Miquel Insua, Marian Varela, Pep Martínez, David Cruspinera PREMIS Cinematografia de la Generalitat 1993 millor actriu secundària, PLópez Sinopsi Sis actors, un director i un guionista de cinema es reuneixen en una casa a la vora del mar Volen assajar amb…
Anastasi Rinos i Martí
Cinematografia
Muntador.
Vida Després d’estudiar dos anys a l’Escola de Cinematografia Aixelà, el 1969 entrà de meritori als estudis Balcázar sota les ordres de Lluís Puigvert i Teresa Alcocer Ja com a muntador en cap d’aquests estudis, edità una cinquantena de documentals, curts, publicitat i més d’una dotzena de films de directors com ara Francesc Bellmunt, La Nova Cançó 1975-76, La torna 1978 i L’orgia 1978 Josep Joan Bigas Luna, "Bilbao" ídem v o , 1977-78 en català, 1985 i Caniche 1978-79, i Gonzalo Herralde, Últimas tardes con Teresa 1983 A partir del 1983 es dedicà a tasques de realització i…
Héctor Fáver
Cinematografia
Director i productor.
Estudià cinema i teatre a Buenos Aires i l’any 1980 es traslladà a Barcelona, on s’inicià en la docència cinematogràfica, creà el Grup Productor-Escola i dirigí el Departament de Cinematografia del Centre d’Estudis Prat El 1985 fundà, amb Eugenia Kléber, l’escola de formació CECC Amb la seva productora Llenguatge Films dirigí el seu primer llarg, L’acte 1986-87, premi especial del jurat a la millor realització al Festival de Niça El 1990 creà dins el CECC la productora Grup Cinema-Art, SL, amb la qual dirigí La memòria de l’aigua 1991, que participà al Festival de Canes 1992, i…
Francesc Candini i Puig
Cinematografia
Escenògraf.
Vida Després d’estudiar a les escoles d’Arts i Oficis, Massana i Eina, treballà en disseny industrial i tèxtil, en la creació d’interiors, figurinisme i publicitat En teatre muntà l’escenografia de Víctor o els nens al poder i Agnès , obres de les quals també dissenyà els vestuaris En el mitjà cinematogràfic debutà amb Francesc Bellmunt en L’orgia 1978, amb Felipe de Paco, i Salut i força al canut 1979, sempre compaginant les diverses disciplines Feu la decoració i l’ambientació de Barcelona Sud 1980-81, Jordi Cadena, en què coincidí amb Agustí Villaronga, que en dissenyà el vestuari A la…
Pep Callís
Cinematografia
Director de cinema.
Vida Tècnic en imatge fílmica per l’EMAV de Barcelona 1973 i fotògraf professional, realitzà des del 1972 diversos curts com ara Pràctiques de curanderisme a l’Alta Garrotxa 1975 i La Garrotxa els volcans i els homes 1978, i també un bon nombre de documentals i vídeos publicitaris i industrials Fou ajudant de direcció del curt Anta mujer 1975, Agustí Villaronga i guionista del vídeo Història del Club de Futbol Barcelona 1986 El 1981 rodà a Olot en règim de cooperativa el llarg Naftalina Produí i dirigí el documental Sempre és demà 1982-85, quatre MM, sobre oficis i costums…
Mar Targarona i Borràs
Cinematografia
Directora, productora i actriu.
A partir del 1971 estudià art dramàtic a l’Institut del Teatre de Barcelona, a l’Escola de Teatre Nacional d’Estrasburg i a l’Institut del Teatre Lee Strasberg de Los Ángeles Debutà en la companyia Dagoll Dagom amb No hablaré en horas de clase i Antaviana , i en la del Teatre Lliure amb Els fills del sol i La vida es sueño i també ocasionalment dirigí alguna peça teatral Des del 1985 reorientà la seva carrera i es dedicà a la publicitat i els videoclips, si bé encara intervingué en Una ombra al jardí 1988, Antonio Chavarrías El 1990 fundà amb Joaquim Padró la productora publicitària Rodar y…
Àngels Ponsa i Roca
Política
Política.
Diplomada en magisteri 1980 i llicenciada en història de l’art per la Universitat de Barcelona 1988, cursà un postgrau en gestió i administració del sistema educatiu 1992 i un màster en gestió pública 2002 a la Universitat Autònoma de Barcelona, i un postgrau sobre mediació a la Universitat de Barcelona 2004 Professora d’història de l’art a l’Escola Massana 1988-92 El 1989 començà a militar a Convergència Democràtica de Catalunya CDC i inicià la trajectòria en l’administració com a tècnica superior d’ensenyament de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès 1991-95 Posteriorment fou cap del…
Hondures 2017
Estat
Les eleccions generals del mes de novembre van condicionar l’agenda política de l’any, que va començar amb la polèmica sobre la possibilitat legal que permetés al president Juan Orlando Hernández optar a la reelecció, finalment avalada per la Cort Suprema de Justícia La qüestió va reviure conflictes del passat recent i va suposar un increment de la polarització entre els partidaris del Govern i els opositors, quan encara no s’havia aconseguit una estabilitat en la vida política del país En aquest context, es van celebrar les eleccions generals del 26 de novembre, que en un…
Haití 2009
Estat
La inestabilitat política va continuar al llarg de l'any, com també la debilitat d'un govern amb suports parlamentaris molt precaris Altres elements de feblesa van ser la fragmentació dels partits i la dificultat per a consolidar un sistema de partits estable, on els diferents grups acceptin unes regles comunes En aquest context, en les eleccions parcials per a cobrir un terç del Senat, celebrades en dues voltes, el 26 d'abril i el 21 de juny, el partit del president René Préval va obtenir 5 dels 11 escons en litigi, però encara va necessitar negociar suports parlamentaris Tampoc…
Uzbekistan 2009
Estat
El país va aplanar la seva reconciliació amb la comunitat internacional, o si més no amb la Unió Europea Al mes d'octubre, representants de la UE van acordar aixecar l'embargament d'armes sobre el país, el darrer romanent del bloqueig internacional iniciat arran dels aldarulls d'Andijan del 2005 Els grups activistes pels drets humans van protestar per aquesta decisió, que sembla motivada per raons estratègiques i econòmiques més que no pas per causes humanitàries En efecte, Taixkent va mostrar el seu interès a participar en els projectes d'abastament energètic des d'Àsia Central a la UE Al…