Resultats de la cerca
Es mostren 15544 resultats
batalla de Toro

batalla de Toro Litografia de Francisco de Paula van Halen (vers 1850)
Biblioteca Nacional de Portugal
Història
Militar
Enfrontament bèl·lic entre les forces d’Isabel de Castella i Ferran d’Aragó, d’una banda, i la coalició integrada per Alfons V de Portugal i una part de la noblesa castellana, de l’altra (1 de març de 1476).
El problema successori esdevingut arran de la mort 1474 d’Enric IV de Castella enfrontava en una guerra civil els partidaris de la germana del monarca, Isabel, i els de la filla d’Enric IV, Joana, anomenada la Beltraneja El rei portuguès, ajudat per Lluís XI de França , prengué partit per Joana i envaí Castella Assetjats els portuguesos i els partidaris de Joana a la vila de Toro, després d’infructuoses negociacions tingué lloc la batalla a Campo Peláez, prop del Duero, que conclogué d’una manera favorable al bàndol isabelí, amb la qual cosa restà resolt el problema successori…
Prohibició d’Ús d’Armes
Història
Ordre publicada per les autoritats borbòniques de Barcelona, el 15 de setembre de 1714, que obligava tots els ciutadans particulars de Barcelona a lliurar totes les armes blanques i de foc que posseïssin, inclosos els ganivets de punta.
L’ordre fou aplicada amb altres bans a tots els naturals de Catalunya i de manera tan rigorosa que ha estat considerada sempre una de les principals vexacions comeses pels filipistes La prohibició fou mantinguda durant tot el s XVIII, encara que en ocasions guerres, amenaces d’invasió, etc calgué fer-hi importants excepcions, com la realitzada en restablir-se el sometent, durant la Guerra Gran Pel maig del 1808, durant l’ocupació napoleònica, fou retornada als catalans la llibertat d’ús d’armes, per ordre de Murat, que volia congraciar-se els catalans Un mes més tard, però, la…
Samuel Suñé i Farando
Disseny i arts gràfiques
Fotografia
Dibuixant i fotògraf.
Format a Llotja, anà el 1912 a París, on conegué el futurisme En tornar a Barcelona, retrobà l’ambient noucentista que marcà profundament la seva manera de fer i de pensar Exposà poc —Exposició de Retrats i Dibuixos de Barcelona 1910, VI Exposició Internacional d’Art de Barcelona 1911— i els seus dibuixos —i algunes pintures— se centren en temes senzills de la vida quotidiana El 1918 establí el seu estudi de fotògraf retratista, que fou un dels més prestigiosos de Barcelona i on organitzà concerts i vetllades literàries El 1975 es reuní a la Sala Rovira de Barcelona una exposició…
El que cal saber del vaginisme
El vaginisme és una disfunció sexual femenina poc freqüent, caracteritzada per l’aparició recurrent d’una forta contracció involuntària dels músculs que envolten l’entrada de la vagina en el moment en què s’inicia qualsevol intent de penetració, de manera que el coit resulta molt molest o fins i tot impracticable El vaginisme és provocat per un reflex condicionat, que és activat davant la imminent penetració vaginal sense que la dona pugui fer res per a evitar-ho La teràpia sexual, que en aquest cas es basa en la pràctica de manipulacions i la utilització de dispositius adequats…
freqüència
Música
Nombre d’oscil·lacions idèntiques o cicles per segon que realitza un cos vibrant.
En el context musical es mesura habitualment en hertz Les vibracions musicals solen ser complexes i es distingeix entre freqüència fonamental, que és la més baixa i la que dona el to emès, i freqüències parcials, que són tota la resta El conjunt de totes elles constitueix l’espectre de la vibració La freqüència d’un so musical fou determinada per primera vegada per M Mersenne, que, al segle XVII, experimentà amb cordes de gran longitud, de manera que la vibració fos lenta i es pogués avaluar a simple vista, i, per extrapolació, deduí les freqüències dels moviments més ràpids que…
formant
Música
Cadascun dels fragments de música dels quals l’intèrpret, per voluntat de l’autor, té la facultat d’escollir l’ordre d’interpretació així com el nombre de repeticions; fins i tot, si no s’indica el contrari, pot deixar de tocar-ne algun.
L’autor acostuma a assenyalar la durada total de les repeticions o, en altres casos, el nombre màxim d’aquestes Recurs compositiu propi de la segona meitat del segle XX i característic de la forma oberta , el mot ’formant’ terme procedent del vocabulari acústic fou utilitzat per primer cop en aquest sentit per P Boulez per a designar els cinc blocs de què consta la seva Sonata per a piano núm 3 1957 Els formants solen ser representats gràficament a la partitura mitjançant uns rectangles que contenen els fragments de música a interpretar, disposats en ordre successiu o en altres ordres com per…
Rudolf Julius Emmanuel Clausius
Física
Físic teòric alemany.
Educat a Berlín i a Halle, esdevingué professor de física d’aquella universitat el 1850 i, posteriorment, de les de Zuric, Würzburg i Bonn Fou un dels capdavanters de la termodinàmica, en formulà diverses equacions fonamentals i n'enuncià per primera vegada, d’una manera precisa, el 1850, el segon principi sota la forma de la llei de la impossibilitat del pas espontani de calor d’un cos fred a un de calent i, el 1865, mitjançant la noció d’entropia, introduïda per ell mateix Treballà també en l’estudi de la capacitat calorífica dels gasos poliatòmics i en la teoria cinètica dels…
Carlo Crivelli
Pintura
Pintor italià de l’escola veneciana.
Establert a les Marques, treballà en l’execució i en el muntatge de políptics Massa Ferrara, Ascoli Piceno, etc La seva pintura deriva de l’art dels Vivarini i de FSquarcione i té punts de contacte amb l’escola de Ferrara El seu estil plasma un tipus de bellesa cortesana i de gòtic tardà mitjançant un disseny de línies anguloses, colors molt vius i riques vestimentes a la manera bizantina Les seves constants compositives —arabescs, garlandes de fruites, pedreries—, unides a una certa sensualitat en les figures Maria Magdalena , Rijksmuseum d’Amsterdam, en fan un dels millors…
prisma de Rochon
Física
Sistema òptic consistent en un rombòedre d’espat d’Islàndia, compost de dos prismes enganxats amb bàlsam del Canadà al llarg d’una de les diagonals del rombòedre.
En el primer prisma, la cara que ha de rebre la incidència del raig de llum ha estat tallada normalment a l’eix òptic, i en el segon, parallelament D’aquesta manera, un raig de llum natural travessa el primer prisma sense que s’hi produeixi cap modificació i és dividit en dos raigs, en travessar el segon, pel fenomen de la birefringència el raig ordinari i el raig extraordinari, ambdós polaritzats però, així com el raig extraordinari és refractat en passar d’un prisma a l’altre i en emergir del segon prisma, el raig ordinari no sofreix cap desviació i surt alineat amb el raig…
Annals de l’Institut d’Estudis Gironins
Historiografia catalana
Publicació anual de l’Institut d’Estudis Gironins que es començà a publicar el 1946, en castellà, fins el 1978, i des del 1979 s’edita en català.
És l’òrgan d’expressió de l’Institut i, com moltes altres revistes de centres d’estudis, es produí un canvi en la seva línia arran de la represa democràtica del país L’anuari rebé el suport del Patronat José María Quadrado, i posteriorment el del Patronat Francesc Eiximenis La seva finalitat és donar a conèixer les investigacions dels membres de l’entitat i d’altres estudiosos convidats o participants en actes com ara homenatges, amb un àmbit territorial de recerca centrat a Catalunya en general, tot i que de manera especial a les comarques gironines Les seccions de la revista…