Resultats de la cerca
Es mostren 7781 resultats
Roger Norrington
Música
Director d’orquestra anglès.
Estudià a Cambridge i posteriorment es formà al Royal College of Music amb A Boukt Encaminat en un primer moment cap al cant, destacà com a tenor, tot interpretant alguns papers del repertori entre el 1962 i el 1970 El 1962 fundà el Cor Heinrich Schütz i del 1969 al 1982 dirigí a l’Òpera de Kent Des del 1975 collabora amb la Residentie Orkest de la Haia El 1983 debutà al Sadler’s Wells amb Les noces de Fígaro , i l’any següent formà amb la seva esposa, la corèografa K Lawrence, la companyia Early Opera Project, amb la qual han interpretat diversos títols operístics amb…
Paul Méfano
Música
Director d’orquestra i compositor francès.
De família humil, aconseguí ingressar al Conservatori de París, on seguí amb èxit diverses disciplines musicals 1959-64, entre les quals un curs d’ones Martenot Fou deixeble, entre d’altres, d’O Messiaen Posteriorment amplià la seva formació a Basilea, on conegué P Boulez També estudià amb K Stockhausen i H Pousseur Fou guardonat amb diversos premis i del 1966 al 1968 fou convidat als Estats Units per la Fundació Harkness Fou director del Conservatori de Champigny-sur-Marne 1972-88, i professor de composició i orquestració al Conservatori de París fins el 2002 i al Conservatori de Versalles…
Finn Viderø
Música
Organista i compositor danès.
Estudià al Conservatori de Copenhaguen, on es diplomà l’any 1926, i a la universitat d’aquesta mateixa ciutat cursà musicologia, disciplina en què es doctorà el 1929 Fou organista titular de diverses esglésies de la capital danesa Parallelament desenvolupà una tasca pegagògica molt significativa a la Universitat de Copenhaguen, on fou professor de teoria musical 1935-45 i d’orgue i clavicèmbal 1949-74 Fou convidat a impartir cursos a les universitats nord-americanes de Yale i North Texas Compaginà les nombroses aparicions com a solista a Europa i els Estats Units amb la publicació de diversos…
Esteve Mata Pardo

Esteve Mata Pardo
ARXIU E. MATA
Billar
Jugador de billar.
Jugador professional del BC Granollers, destacà en la modalitat de caramboles al final dels anys noranta en categoria júnior Abans, però, jugà a la secció de billar de la Penya d’Escacs Centelles En categoria absoluta, es proclamà campió de Catalunya de lliure en vuit ocasions 2000-04, 2006, 2007, 2008, una vegada de quadre 47/1 2006, i cinc vegades de quadre 47/2 2001, 2004 , 2006, 2007, 2008 i quadre 71/2 2003, 2005-08 També ha guanyat diferents oberts de Catalunya En l’àmbit estatal, la temporada 2007-08 liderà el rànquing espanyol de jocs de sèrie, i fou set vegades campió d’Espanya de…
Teresa Paredes Fargas
Natació
Nedadora i entrenadora de salvament i socorrisme.
Debutà en competició l’any 1967 i guanyà diversos Campionats d’Espanya, en els quals destacà en l’especialitat de salvament amb embarcació Guanyà tres medalles d’or 1969, 1972, 1974, una de plata 1970 i una de bronze 1968 en la classificació general per equips del Campionat del Món Fou campiona del món individual de salvament aquàtic 1974, i tercera en dues ocasions més 1969, 1972 També guanyà tres medalles d’or en la prova de salvament amb embarcació 1972, 1974, 1976 i una de plata en salvament amb salvavides 1972 al Campionat del Món Es retirà l’any 1976 Fou directora esportiva…
Biblioteca Borja
Biblioteca pública, propietat de la Província de Catalunya de la Companyia de Jesús.
Iniciada el 1864 al collegi màxim de Tortosa, fou traslladada —amb les facultats de Teologia i Filosofia— successivament a Barcelona-Sarrià 1915 i a Sant Cugat del Vallès 1949 Especialitzada en sagrada escriptura, teologia, filosofia i història, posseeix també nombrosos fons humanístics, jurídics i literaris L’any 2003 constituïen el seu fons uns 380 000 volums uns 21 000 anteriors al s XIX, 42 incunables, 532 manuscrits, entre els quals destaca un important fons hebreu procedent de Tortosa, 42 lligalls, 1 127 llibres rars i especialment valuosos, a més d’unes 760 revistes que rep per…
TBO
Portada d’un número extra de TBO en català
© Fototeca.cat
Publicacions periòdiques
Revista infantil il·lustrada, publicada en castellà a Barcelona del 1917 al 1983.
Entre els dibuixants de la primera època, que s’estén fins a la guerra civil, sobresurten Ricard Opisso, Serra i Massana, Manuel Urda, LFortón, Antoni Utrillo, OSoglow, Marí Benejam, Artur Moreno i Tínez A la segona època, iniciada el 1941, hi continuaren molts dels mateixos dibuixants A més de la sèrie Los grandes inventos del TBO , procedent de l’etapa anterior, destacà la de La familia Ulises , prototips de la família petitburgesa catalana de postguerra creada pel director de la revista Carles Bech i el dibuixant Marí Benejam Nous dibuixants destacats foren Joaquim Muntañola,…
Joan Serrahima i Bofill

Joan GamperJoan Serrahima i Bofill
© FEDERACIÓ CATALANA D’ATLETISME
Atletisme
Història del dret
Advocat i atleta.
Fill de Lluís Serrahima i Camín Fundador, juntament amb els seus germans del Club de Futbol Junior 1917, on destacà en la secció d’atletisme Feu doblet en les proves de velocitat, 100 m i 200 m, del Campionat de Catalunya 1928 Aquell mateix any ocupà el segon lloc en aquestes mateixes distàncies en el Campionat d’Espanya En els Jocs Olímpics d’Amsterdam 1928 competí en 100 m, 200 m i en el relleu de 4×100 m En campionats estatals assolí el títol en 200 m 1929 i 4×100 m 1929, 1930 com a integrant de la selecció catalana, amb la qual establí sengles rècords d’Espanya Posteriorment…
,
Pere Sánchez i García-Esteban
Nostàlgia (1945), per Pere Sánchez i García-Esteban
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Conegut per Pere de València Guanyà la pensió Conde de Cartagena de l’Academia de San Fernando de Madrid Adscrit a la renovadora Sala Blava de València, es destacà a l’Exposició d’Art Noucentista de l’Ateneu Mercantil de València 1932 El 1936 guanyà, amb Primavera , el tercer premi de l’exposició del Carnegie Institute de Pittsburgh Participà en el Primer Salón de los Once de Madrid 1944 Paisatgista i figurista, el seu art refinat i líric, mediterrani i ingenu, representa una reacció contra els tòpics del paisatgisme sorollista i el situa com a capdavanter de l’escola espanyola…
Lluís Marià Vidal i Carreras

Lluís Marià Vidal i Carreras
© Fototeca.cat
Geologia
Enginyer de mines, geòleg i escriptor.
Exercí a les mines de Linares Andalusia i Almadén Castella la Nova i el 1881 fou enginyer en cap del districte de mines de Girona més tard 1883 dirigí la secció de mines de la Societat del Ferrocarril i Mines de Sant Joan de les Abadesses Es destacà com a autor d’estudis geològics dels Països Catalans, com Geología de la provincia de Lérida 1875, Reseña física y geológica de las islas de Ibiza y Formentera 1880, Cuenca carbonífera de la Seo de Urgel 1883 —en collaboració amb E Moliné i Brasés—, i d’un gran nombre d’opuscles sobre excursions per al Centre Excursionista de…
,