Resultats de la cerca
Es mostren 26075 resultats
Societat Espanyola de Carburs Metàl·lics
Societat industrial constituïda a Madrid el 1897.
El seu domicili actual és a Barcelona Produeix ferroaliatges i gasos industrials —oxigen, nitrogen i acetilè, principalment— Té fàbriques a Galícia, sobretot per als ferroaliatges, al País Basc i a Andalusia A Berga produeix energia elèctrica, allí on tingué la primera fàbrica, dedicada a la fabricació de carbur de calci Té diverses participacions en empreses entre les quals destaquen Hidro Nitro Española 23%, Gromina Industrial 56%, Autógena Martínez 31% i Duffour et Igon 15% a França
conducció nerviosa
Biologia
Transmissió dels impulsos electroquímics per les cèl·lules excitables de l’organisme, a través de llurs membranes.
L’origen de l’impuls electroquímic que es transmet per les fibres nervioses i musculars és en relació amb els ràpids canvis de permeabilitat de les membranes cellulars pels ions sodi i potassi Cadascun dels diferents tipus de fibres nervioses mielíniques i amielíniques i musculars té unes peculiaritats pròpies de conducció La transmissió dels impulsos de les fibres nervioses a les musculars esquelètiques té lloc a través de la unió neuromuscular mitjançant l’acció de l’acetilcolina
diabetis insípida
Patologia humana
Malaltia caracteritzada per una alteració en la regulació hidrosalina de l’organisme.
El símptoma principal és l’excés en l’eliminació urinària poliúria intensíssima per dèficit en la capacitat de concentració de l’orina És anomenada insípida a fi de distingir-la de la diabetis mellitus , atès que aquella no presenta glucosa a l’orina ni té cap relació amb el trastorn del metabolisme hidrocarbonat La forma més genuïna de diabetis insípida té per causa un dèficit en la secreció d’hormona antidiürètica per part de la hipòfisi
samovar

Samovar
Corel - Christine Dameyer i Anne Xu
Alimentació
Atuell generalment de coure, típic de Rússia, per a tenir sempre a punt aigua bullent (el mot, en rus, significa ‘que bull per si mateix’).
Emprat sobretot per a fer el te, a la part inferior hi ha una reixeta, damunt la qual hom crema carbó el foc és canalitzat per una petita xemeneia que travessa el vas de dalt a baix i escalfa l’aigua que l’omple, la qual hi és abocada per dalt Una aixeta permet d’extreure l’aigua calenta Al damunt de l’atuell hom colloca una tetera per fer-hi el te i mantenir-lo calent
bigota
Transports
Bossell, rodó o ovalat, amb un, dos, tres o més ulls i una ranura al cantell per abraçar-lo.
La bigota que només té un ull és anomenada bigota cega, i la que té una abraçadora de ferro, bigota ferrada Antigament eren emprades formant un aparell que servia per a tesar l’eixàrcia ferma, de manera que una d’elles era fermada a l’extrem d’un obenc amb una gassa, i una altra a les taules de guarnició o a les cofes per mitjà d’una abraçadora i d’una cadena Actualment han estat substituïdes pels tensors
marea

Posicions de mases de la Lluna i el Sol en la formació de les mareas
© Fototeca.cat
Geologia
Moviment cíclic alternatiu d’ascens i de descens del nivell de l’aigua marina, degut a l’atracció gravitatòria del Sol i, principalment, de la Lluna.
El cicle complet consta de dues pujades i dues baixades de l’aigua, i té una durada mitjana de 24 h 50 min, que coincideix amb el temps que transcorre entre dos passos consecutius de la Lluna pel meridià del lloc d’observació La fase durant la qual té lloc la pujada de l’aigua rep el nom de flux o marea entrant , i la fase durant la qual té lloc la baixada és anomenada reflux o marea sortint Quan l’aigua arriba al nivell màxim, durant el flux, hom diu que hi ha marea alta , mentre que quan és al nivell mínim, durant el reflux, hom diu que hi ha marea baixa La diferència entre aquests dos…
Sena
Riu
Riu de França, que neix a la Côte d’Or, prop de Saint-Seine-l’Abbaye, a 471 m d’altitud, i desguassa al canal de la Mànega (776 km de llargada).
Té un cabal específic de 5,4l/s/km 2 Hom hi distingeix el tram superior, fins a la confluència amb el Yonne el mitjà, per París i fins a la confluència amb l’Oise i l’inferior En el tram superior rep l’Aube per la dreta i el Yonne —que ve del Morvan i li aporta 104 m 3 /s— per l’esquerra En finir aquest tram el Sena porta ja uns 150 m 3 /s Al tram mitjà rep per la dreta, abans de París, el Marne 102 m 3 /s, i després l’Oise 95 m 3 /s A París duu 275 m 3 /s, i al final d’aquest tram 390 El riu és, en aquest trajecte, majestuós i navegable gràcies al seu condicionament Al tram inferior, s’…
Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela
Folklore
Festes en honor de la Mare de Déu de la Candela que se celebren cada 10 anys a la ciutat de Valls (Alt Camp).
Aquesta celebració extraordinària, que coincideix amb tots els anys acabats en u, té el seu origen en una solemne processó votiva a la fi d'una pesta en honor de la Mare de Déu, patrona de la ciutat, a fi que preservés els vallencs de qualsevol calamitat Pau Baldrich 1760-1834, marmessor del llegat de mossèn Josep Parellada, fou el promotor de les festes decennals, i fou qui signà el 28 de gener de 1791 davant notari el vot públic, junt amb el batlle de Valls i la comunitat de preveres presidida pel rector de la parròquia de Sant Joan La Mare de Déu de la Candela, imatge molt venerada, fou…
cotxe
Transports
Carruatge de dues o quatre rodes destinat, preferentment, al transport de passatgers.
Consta d’una caixa suspesa de l’estructura del vehicle amb cadenes o corretges o muntada damunt ballestes Segons l’ús a què són destinats, que en determina la configuració, hom els pot classificar en cotxes de gran luxe carrossa, cotxes lleugers de passeig , cotxes de línia o de carrera, cotxes de transport urbà , cotxes de morts , cotxes de lloguer o de plaça o de punt , etc Els principals cotxes de dues rodes són el cab , el cabriolé , la calessa , la mallorquina , la tartana , el tílburi i el xarret , els quals són generalment de passeig i tenen dos seients, llevat de la tartana, que hom…
ucraïnès
Lingüística i sociolingüística
Llengua eslava que pertany, amb el rus i el bielorús, a la branca oriental de les llengües eslaves.
A mitjan anys noranta era parlada per uns 38 milions de persones, 33530000 de les quals la tenien com a llengua materna a Ucraïna, on és oficial La resta dels parlants és repartida per les diverses comunitats ucraïneses del món, especialment a Rússia i a alguns altres estats de l’antiga URSS, part de l’Europa oriental, els EUA i el Canadà Amb la cristianització del regne de Kíev, el vell eslau procedent de Bulgària fou introduït com a llengua escrita de l’Església oriental eslava Només en la literatura profana documents, cròniques, comèdies s’introduïren elements del llenguatge colloquial,…