Resultats de la cerca

Conté una gran quantitat de manuscrits llatins, entre els quals un dels dos conjunts més rics de manuscrits lullians existents, juntament amb el de la Bibliothèque Nationale de París Aquest fons li fou incorporat el 1803 procedent del recull fet als XVIII pel bibliotecari de l’elector del Palatinat Joan Guillem a Düsseldorf, i que havia estat traslladat a Mannheim el 1761

Eren nomenats pels papes a partir del Renaixement i per alguns reis, per concessió papal Sovint eren grans personatges eclesiàstics que, sense residir-hi, acumulaven la comenda de diversos monestirs Malgrat la reforma del Concili de Trento, continuaren fins als XVIII Giuliano della Rovere, el futur papa Juli II, per exemple, fou comendatari, entre d’altres abadies, de Montserrat

Membre d’una noble família El bisbe valencià Honorat Joan, preceptor del príncep don Carles, fill de Felip II, encarregà a Castellví l’elaboració d’una mena de catàleg intitulat Libro de linages, escudos, armas, devisas y sellos , per complaure la voluntat de l’esmentat príncep El cronista Gaspar Escolano degué consultar aquesta obra, que ja devia ser illocalitzable als XVIII

Per influència de Robert Grosseteste, canceller de la Universitat d’Oxford, una bona part dels franciscans que hi ensenyaren als XIII Tomàs de York, Roger Bacon, Joan Peckham, etc , bé que pròpiament no formaren “escola”, participaren d’un mateix esperit augustinisme amb certs retocs arabigojudaics, coneixement de la filosofia aristotèlica, preferència pel mètode experimental, cultiu de la matemàtica, estudis lingüístics, etc

Compositor de música d’església, fou cèlebre sobretot com a autor d’òperes una quarantena, entre les quals destaquen Sofonisba 1726, Ifigenia in Tauride 1763 i Antigona 1772 Algunes foren representades a Barcelona als XVIII És autor de tres simfonies, un Stabat Mater, Le stagioni e i mesi i els oratoris Salomone 1766 i Passione di San Giovanni 1786

Ordenat de sacerdot el 1558, fou secretari del cardenal Pou a Roma El 1568 Pius V el nomenà canonge de la seu de Mallorca, on féu construir el retaule de la capella de Sant Jeroni 1593-1600 Fundà la casa de caritat de la Consolació, per a noies, aprovada pel bisbe Vic i Manrique el 1602, que subsistí fins als XIX

Limita amb l’estat i la badia de Delaware al S, Pennsilvània a l’W i Nova York al N La capital és Trenton Als extrems N i W té les muntanyes de Kittatinny, amb nombrosos llacs, mentre que la resta forma part de la plana costanera El clima és temperat humit temperatura mitjana d’11°C, i 1 147 mm de pluviositat anual El riu Delaware, a l’W, i el Hudson, al NE, li serveixen de frontera estatal És l’estat de més densitat demogràfica dels EUA 390 h/km 2 est 1993 i el vuitè pel nombre d’habitants El 90% de la població és urbana Les ciutats més importants són Newark, Atlantic City i la capital L’…

Constitueix una província amb capital a Ambon És format al N per les petites illes volcàniques de Morotai, Bacan i Obi i l’illa Halmahera, la més gran al centre, les illes de Buru i Seram on hi ha la màxima altitud, 3 019 m i en direcció SE, el grup de les illes Tanimbar El clima és càlid, i reben la influència del monsó, amb pluges superiors als 3 000 mm anuals La vegetació és de bosc i de sabana Durant molt de temps han estat els principals productors mundials de nou moscada i de clavell d’espècia actualment la producció d’espècies no és tan important té també…

La capital és Mérida Els seus límits són al N el golf de Mèxic, a l’E l’estat de Quintana Roo, als l’estat de Campeche i a l’W aquest i el golf de Mèxic El terreny forma part de la gran plana calcària de la península que es va aixecant cap alS, i forma, als seus límits meridionals, una serra anomenada Sierra Baja inferior als 250 m El sòl és poc fèrtil, dedicat gairebé exclusivament a la monocultura de l’ henequén , planta de la qual deriva una indústria artesana de fabricació de cordes, estores i teixits Hom conrea també…

La capital és Cheyenne 50 008 h 1990 Limita amb els estats de Dakota del Sud i Nebraska a l’E, Colorado i Utah alS, Idaho i Montana a l’W i també Montana al N El relleu és molt muntanyós hi ha contraforts de les Rocalloses alS, amb les Laramie Mountains, les Medicine Bow Mountains i el Park Range alt màxima, 3 700 m L’ampla conca del Wyoming separa aquests sistemes de la serralada meridional de les Rocalloses Centrals, amb el Wind River Range Més cap a l’E s’estén la gran cadena de les Bighorn Mountains 4 013 m i…