Resultats de la cerca
Es mostren 10759 resultats
Festival Aeri d’Igualada
Esports aeris
Festival d’aviació celebrat a Igualada el 1958 i el 1960.
Fou organitzat per l’Aeroclub Barcelona-Sabadell a les pistes de l’aeròdrom General Vives El primer cop acollí la quarta edició de la Volta a Catalunya S’hi realitzaren exhibicions de vol, acrobàcies d’avionetes, proves de velocitat, combats d’aeromodelisme, salts de paracaigudisme i concursos de destrucció de globus Hi participà el campió d’Europa d’alta acrobàcia Gerard Verette en les dues edicions
conferències de Quebec
Història
Nom genèric donat a tres reunions fetes en aquesta ciutat del Canadà.
A la primera 1864 fou decidit el futur de les colònies britàniques de Nord-amèrica Fruit de la conferència fou el British North America Act 1867, pel qual fou creada la federació coneguda amb el nom de dominion del Canadà A la segona 1943 i tercera 1944, Roosevelt i Churchill discutiren l’estratègia de la guerra d’Europa, però no arribaren a cap acord definitiu
Organisation de l’Armée Secrète
Política
Organització politicomilitar d’europeus residents a Algèria, fundada pels generals Salan i Jouhaud després del fracàs de llur rebel·lió militar de l’abril del 1961 per tal d’oposar-se a la independència de la colònia.
De la campanya terrorista que menà, cal subratllar-ne l’atemptat contra De Gaulle el 8 de setembre de 1961 Quan el govern francès i el Front d’Alliberament Algerià signaren l’armistici del març del 1962, intentà de frenar l’èxode de pieds noirs cap a Europa Salan fou capturat a Alger per l’abril del mateix any i l’organització es dispersà a l’exili
Jerónimo de Sousa
Genealogia
Cristianisme
Franciscà portuguès especialitzat en genealogia.
Escriví sermons en castellà i llatí, obres teològiques i místiques És considerat un dels pares de la genealogia moderna Ideà un mètode d’enumeració dels avantpassats per a les taules d’ascendents, que utilitzà per primera vegada en la Noticia de la gran casa de los marqueses de Villafranca y su parentesco con los mayores de Europa Nàpols, 1676 i que més tard divulgà Stradonitz
Horace François Sebastiani de La Porta
Història
Militar
Militar i polític francès d’origen cors.
Comte de Sebastiani de La Porta Intervingué en el cop d’estat del 18 de brumari Participà en les campanyes napoleòniques a la península Ibèrica, Rússia i Europa central Derrotat Napoleó, es refugià a la Gran Bretanya Havent tornat a França 1816, fou diputat 1819-24, ministre d’afers estrangers 1830-32 amb Lluís Felip i ambaixador a Nàpols i a Londres Fou ascendit a mariscal 1840
Jakob Schaffner
Literatura alemanya
Escriptor suís d’expressió alemanya.
De formació autodidàctica, durant la seva joventut viatjà molt per Europa, i publicà després les seves impressions La seva narrativa descriu el món de la petita burgesia i de la pagesia del seu país, com en Johannes 1922, Die Jünglingszeit des Johannes Schattenhold ‘La joventut de Johannes Schattenhold’, 1930, etc Cap al final de la seva vida se sentí atret pel feixisme alemany Morí durant un bombardeig
John Robert Vane
Bioquímica
Bioquímic anglès.
Llicenciat en química per la Universitat de Birmingham 1946, estudià farmacologia a Oxford 1948 Professor de diverses universitats d’Europa i de l’Amèrica del Nord, el 1973 passà a director de recerca de la fundació Wellcome a Beckenham, Anglaterra El 1982 compartí el premi Nobel de fisiologia i medicina amb els suecs S Bergström i BI Samuelsson , per llurs descobertes relacionades amb les prostaglandines
Stephan Kekulé von Stradonitz
Heràldica
Genealogia
Heraldista i genealogista alemany, fundador de la genealogia científica, de la qual amplià els límits i el camp d’acció, fins aleshores tancats a la nobiliària.
En la seva principal obra, Ahnentafelatlas 1898-1904, en la qual dóna els trenta-dos quarters dels caps de les cases sobiranes d’Europa, se serví del mètode d’enumeració creat per Jerónimo de Sousa i el divulgà Era fill del químic August Kekulé von Stradonitz Darmstadt 1829 — Bonn 1896 i cosí germà de l’arqueòleg Reinhard Kekulé von Stradonitz Darmstadt 1839 — Berlín 1911
François-Auguste Gevaert
Música
Compositor i musicòleg belga.
Fou premi de Roma 1847 amb la cantata flamenca België Publicà un Rapport sur la situation de la musique en Espagne 1851 Dirigí l’Opéra de París 1867-70 i, des del 1871, el conservatori de Brusselles, que convertí en un dels més prestigiosos d’Europa Escriví Histoire et théorie de la musique de l’antiquité 1875-81, Traité d’harmonie 1905-07, etc
Cornelis Floris
Arquitectura
Escultura
Nom amb què és conegut Cornelis Floris de Vriendt, arquitecte i escultor flamenc.
Fou el difusor màxim de l’estil flamenc a Europa a través dels seus sepulcres a Dinamarca i a Alemanya Característica seva és la utilització de la figura humana com a suport arquitectònic Es destaca el tabernacle de l’església de Sant Lleonard de Zoutleeuw 1552, la casa de la ciutat d’Anvers 1561-67 i les parets del cor de la catedral de Doornik 1573