Resultats de la cerca

Després d’estudiar a Girona i a Roma, on fou ordenat de sacerdot, esdevingué canonge i professor de sociologia del seminari de Barcelona 1919 L’obra que li ha donat més fama és el Tratado de sociología cristiana 1909 vuitena edició ampliada, 1953, dins el corrent de l’encíclica Quadragesimo anno Membre del Grupo de la Democracia Cristiana, de Severino Aznar, participà en la direcció del moviment d’Acció Popular i de la seva revista, Catalunya Social , i fou un dels inspiradors de la Unió Democràtica de Catalunya Fou consiliari de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, i influí…

S’ordenà de sacerdot el 1911 Residí a Osca, on fundà l’Orfeón Oscense Beneficiat i mestre de capella de la catedral de Lleida, el 1934 publicà una Teoria de la música Per la seva adhesió a la Generalitat i el seu prestigi entre les classes populars, durant la Guerra Civil fou respectat i fou director de l’Escola de Música de Lleida S’exilià el 1939, i patí camps de concentració i estretors econòmiques Exercí el ministeri pastoral a la diòcesi de Montalban, del seminari de la qual fou professor Publicà el polèmic L’Església contra la República Espanyola sd, signat Joan Comas, i La meva…

Vida i obra Fill d’un apotecari originari de Nules, feu l’aprenentatge de la notaria a Castelló, i n’obtingué el títol a València 1683, on exercí professionalment fins el 1707 quan, «per causa del nou Govern i introduïdes les lleis de Castella», fou suspès juntament amb altres notaris Les noves autoritats borbòniques el rehabilitaren 1710 i el nomenaren escrivà de la vila, però l’any següent li prohibiren d’exercir, com a tots els qui «no havien tret títol a Madrid», encara que continuà en el càrrec d’escrivà municipal No fou fins el 1722 que rebé l’aprovació definitiva Membre d’una generació…

Es doctorà en lletres per la Universitat Autònoma de Barcelona amb la tesi Aspectes de la subordinació en català actual per una sintaxi abstracta 1975 Inicià la docència universitària el 1971 al Collegi Universitari de Girona, dependent de la UAB, del qual fou vicedirector, i fou un dels principals promotors de la transformació de l’Estudi General de Girona, el Collegi i altres centres en la Universitat de Girona , d’on fou professor des de la fundació fins a la jubilació 1991-2019 i catedràtic, i en l’administració de la qual ocupà els càrrecs de rector 1993-2002 i director del Departament…

Llicenciat el 1899, treballà als tallers Vulcano Durant quinze anys residí a Bilbao, on desenvolupà la seva activitat professional als Altos Hornos de Vizcaya Novament a Barcelona, s’integrà als tallers Damians Projectà i dirigí, entre d’altres, la construcció de l’esfera de la part superior dels antics Magatzems Damians, a Barcelona, les estructures metàlliques dels palaus de l’Exposició de Montjuïc i el telefèric de Sant Jeroni de Montserrat inaugurat el 1929, la seva màxima realització Exercí també la docència a l’Escola del Treball, d’on fou degà

Fill de Carles Pi i Sunyer Secretari de la junta de govern del Collegi d’Advocats de Barcelona 1973-76, el 1975 proposà la creació del Congrés de Cultura Catalana Membre d’Esquerra Republicana de Catalunya des de poc després de la seva fundació l’any 1931 a través de les Joventuts d’Estat Català, tret dels anys que milità a Esquerra Democràtica de Catalunya 1975-78, representà a Esquerra Republicana com a diputat a Corts 1980-82 i com a senador 1982-86 Treballà per la implantació del jurat a Espanya, per la qual cosa li fou atorgada la Creu de Sant Ramon de Penyafort

Doctorat en dret 1945, fou lletrat del Consejo de Estado i de l’Instituto Nacional de Previsión 1950, sotssecretari del ministeri d’informació i turisme 1957-62 i del de comerç 1962-65 El 1965 guanyà la càtedra de dret administratiu de la Universitat de Madrid Nomenat ministre d’educació 1968-73, realitzà una contravertida reforma de l’ensenyament, que no resolgué els problemes d’aquest sector Fou també president del CSIC 1971-73 Publicà Observaciones sobre el sistema fiscal español 1951, Intervención económica en la industria 1965, etc El seu germà, Vicent Villar i Palasí València 1920 —…

Es llicencià en dret i, afiliat al Frente de Juventudes, fou procurador a les Corts franquistes 1967-76 Féu carrera en l' Organización Sindical Española , de la qual fou delegat provincial a Barcelona 1970-1975 i més tard, com a home de confiança de Rodolfo Martín Villa , secretari general 1976, amb la missió de desmuntar el verticalisme Substitut de Joaquim Viola i Sauret  en l’alcaldia de Barcelona desembre del 1976 — gener del 1979, durant el seu mandat fou víctima d’intents d’assassinat, i hi introduí un estil més obert i populista, cercant l’entesa amb les associacions de veïns i les…

Setè marquès de Villores Carlí, ocupà ben aviat càrrecs importants en el partit Fou cap legitimista de València i, arran de l’escissió de Vázquez de Mella 1919, que tingué molts partidaris al País Valencià, defensà la posició del pretendent Jaume de Borbó, que el nomenà cap delegat de la Comunió Tradicionalista i secretari general polític a Espanya Alfons Carles de Borbó 1931 el ratificà en el lloc Treballà en la formació d’una aliança de les forces dinàstiques, carlines i alfonsines, en els primers anys de la Segona República Pertangué a la Mestrança de València i a diverses altres entitats

Estudià a l’Escola de Nobles Arts de Barcelona i a l’Escuela Superior de la Academia de San Fernando, a Madrid En escindir-se el gremi d’escultors i de tallistes a Barcelona, optà per acollir-se al gremi d’aquests darrers Durant l’ocupació napoleònica treballà a Mallorca són obra seva els medallons del presbiteri de l’església de la cartoixa de Valldemossa i el mausoleu del marquès de la Romana conservat a la seu de Palma Mallorca Posteriorment exercí els càrrecs de vicesecretari de l’Academia de San Fernando i d’escultor de cambra de Ferran VII