Resultats de la cerca
Es mostren 3597 resultats
Cèsar Martinell i Brunet
Edifici de la Cooperativa Agrícola de Falset, obra modernista de l’arquitecte Cèsar Martinell i Brunet
© Arxiu Fototeca.cat
Art
Arquitectura
Arquitecte i historiador de l’art.
Format a Barcelona 1916, el seu projecte de fi de carrera fou un Ministeri d’Instrucció Pública i Belles Arts Construí cooperatives vinícoles Gandesa, el Pinell de Brai, Falset, Montblanc, Rocafort de Queralt, Cornudella, Barberà, Nulles i Vila-rodona 1919-25, en les quals emprà els pràctics i econòmics arcs equilibrats d’obra vista, seguint els consells del seu mestre, Gaudí tingué la collaboració de Xavier Nogués en qüestió de plafons ceràmics Feu també la farinera de Cervera Restaurà la seu d’Urgell, Poblet, la Seu Vella de Lleida, el retaule de Santa Maria d’Igualada, el de l…
Santa Maria de Gualter (la Baronia de Rialb)
Art romànic
Situació Vista aèria de les ruïnes d’aquest antic priorat de Ripoll, situat a la riba dreta del Segre, que fou volat al començament del 1939 ECSA - M Catalán Les ruïnes de l’antic monestir de Santa Maria de Gualter són a la riba dreta del riu Segre, uns 3 km al nord de la vila de Ponts Mapa 34-13329 Situació 31TCG507435 Per a anar-hi, cal prendre la carretera de Ponts a Tremp, per Folquer i el coll de Comiols Just passat el pont sobre el Segre hi ha les ruïnes del monestir JAA Història Primeres notícies de l’indret La primera documentació escrita sobre Gualter és de l’any 888,…
Bellver de Cerdanya

Vista de Bellver de Cerdanya, a la vall del Segre
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Baixa Cerdanya.
Situació i presentació A l’antic terme de Bellver de Cerdanya, d’una extensió de 64,3 km 2 , li foren incorporats al gener del 1962 els municipis propers d’Éller 9,8 km 2 i Talltendre 22,9 km 2 , amb els agregats respectius de Cortàs i Ordèn, i al febrer del 1973 el de Riu de Pendís 12 km 2 , amb l’antic poble de Canals, per la qual cosa l’extensió total del municipi va arribar a ser de 109 km 2 , el més gran de la Baixa Cerdanya Tanmateix, a l’agost del 1997 la Generalitat de Catalunya va aprovar la segregació de l’antic terme de Riu de Pendís, que passà a formar el nou municipi anomenat…
Andorra

Estat
Estat del SW d’Europa que limita al N i l’E amb França i al S i l’W amb Espanya; la capital és Andorra la Vella.
La geografia física És una regió muntanyosa formada aproximadament per l’alta conca de la Valira El pic més alt de les valls, l’alt de Coma Pedrosa, té 2946 m d’altitud i el punt més baix és a 840 m, a l’entrada meridional del país El territori, situat al Pirineu axial, comprèn dues valls principals afluents de la Valira la ribera d’Ordino i la Valira d’Encamp, que es reuneixen a les Escaldes En el relleu són visibles les empremtes d’origen glacial, que arriben fins a Santa Coloma, al pont de la Margineda Per això les valls són molt obertes, amb replans on s’han installat els pobles,…
Montellà
Despoblat
Llogaret i antic terme despoblat del municipi de Cabó (Alt Urgell), situat a la vall de Montellà, drenada pel barranc d’Inglada (afluent per la dreta del riu de Cabó).
Hi ha la capella de la Mare de Déu del Carme i, properes, les bordes de Montellà
pla de Sant Tirs
Plana al·luvial, a l’esquerra del Segre, aigua avall d’Adrall, que centra el poble del Pla de Sant Tirs (Alt Urgell) i és regada per la séquia del Pla.
la Torre del Cadí
Muntanya
Un dels cims (2 561 m) de la serra de Cadí, a l’E del portell de Cadí, termenal dels municipis de la Vansa i Fórnols i Cava (Alt Urgell).
els Espluvins
Congost
Congost que forma el Segre en travessar les calcàries de les terres de Turp i d’Aubenç, límit entre la ribera de Nargó i la ribera d’Oliana (Alt Urgell).
Prop seu hi hagué l' hostal dels Espluvins , que desaparegué en una riuada el 1896
coll de Jovells
Depressió (1 800 m) que separa el Cadinell (2 112 m) del Cadí (pic de les Tres Canaletes, 2 618 m), dins el terme de Josa i Tuixén (Alt Urgell).
Hi passa el camí de Josa de Cadí a Cornellana
Castell-llebre

Vista exterior del campanar de Castell-llebre
© Fototeca.cat
Caseria
Caseria, recentment despoblada, i santuari (la Mare de Déu de Castell-llebre ) del municipi de Peramola (Alt Urgell), en un coster, a la dreta del Segre, al grau d’Oliana.